Edward Hopper, "Habitació d'Hotel", 1931
Edward Hopper, "Habitació d'Hotel", 1931
Per Víctor Naharro
Publicat el 03 de juny 2022

En una anònima habitació d’hotel, una dona contempla, uns fulls misteriosos. Asseguda al llit a mig despullar —o a mig vestir—, té els seus objectes personals escampats per la sala, com les sabates, el barret, o les maletes encara per desfer. És de nit, està cansada i és lluny de casa.

Edward Hopper mira i ens fa mirar l’escena com uns voyeurs silenciosos, ens fa entrar, d’alguna manera, en allò més íntim i sensible. Ella, tanmateix, no és conscient de la nostra mirada espia i continua abstreta en els seus pensaments.

La càlida figura femenina contrasta amb una estança freda, despersonalitzada i també nua, en la qual predominen les línies netes i els colors plans i brillants, reforçats per la forta llum superior. Aquesta il·luminació artificial produeix un intens contrast de llum i ombres, un recurs recurrent del pintor nord-americà per dotar l’obra de major dramatisme i simbolisme. 

Des d’un inici, Habitació d’hotel remet a la soledat i al silenci, temes claus en l’obra d'Hopper. I és precisament aquesta la clau de la seva pintura, saber transmetre breus moments carregats d’emoció i suggestió. Sovint simbòlic i antinarratiu, va justament allà on som més vulnerables. És per això que va afirmar: “Si es pogués resumir en paraules, no hi hauria cap raó per pintar”.

En aquest cas, l’habitació es constreny pel punt de vista, la paret i la calaixera, fet que augmenta la sensació d’angoixa i tancament, però el punt de fuga ens porta cap a la finestra oberta i la negra nit. Com passa sempre observant les obres d'Hopper, la nostra imaginació es dispara per intentar crear una història possible, creem narratives del no-res. No som espectadors llunyans ni indiferents, sinó que ens apel·la i ens fa participar. 

Està llegint una carta d’amor del seu amant? Una nota de xantatge? Els últims dibuixos del seu fill? O potser està esperant que els seus amics suecs acabin de sopar? 


Per a qui vagi una mica perdut, fa poc es va viralitzar la història d’un usuari de Reddit de quan era petit a Suècia: “Recordo anar a casa del meu amic suec. I mentre jugàvem a la seva habitació, la seva mare li va cridar que el sopar estava a punt. Em va dir que esperés a la seva habitació mentre menjaven. Va ser al·lucinant”.

El problema és que no es tracta d’un cas aïllat. Un altre afegeix: “Em vaig quedar a dormir a casa d’un amic. Quan ens vam despertar, em va dir que anava un moment al pis de baix. Després d'uns 15 minuts sol, vaig baixar les escales per veure què estava passant i estaven esmorzant. En veure’m, em van dir que ja estaven acabant i que el meu amic tornaria aviat. Encara hi penso 25 anys després”.

I tampoc és que siguin unes anècdotes de Suècia. Arran de la polèmica, el compte d’Instagram @loverofgeography va compartir el mapa següent:

Un mapa que ens fa pensar en obres com L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme de Marx Weber o El Mediterrani i els bàrbars del nord de Luis Racionero. Potser ja va sent hora de desidealitzar l’educació i el mode de vida de les societats del nord d’Europa, de les quals no tenim gaire a envejar. 

Que es quedin allà amb la seva racionalitat freda i calculadora, amb la seva lògica individualista i apol·línia, que jo em quedo amb el tracte càlid dels que sabem acceptar a Dionís. I és evident que a tot arreu hi ha de tot, i que les generalitzacions són perilloses, però prefereixo sentir-me proper als meus semblants que no pas patir la melancolia i la soledat de les obres hopperianes. 

Saltant les fronteres i les discussions territorials, a vegades cal deixar-se de bajanades i anar a l’arrel d’allò que ens defineix. La generositat és una qualitat profundament bella i humana. Sols no podrem mai ser feliços ni arribar a entendre res de la nostra existència; doneu, estimeu i cuideu, que sempre us acabarà tornant.


'Correspondències' és la secció setmanal de Víctor Naharro (@pijoaparte) en la qual hibrida obres d'art amb algun fet d'actualiat. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —