L'Anticen Museum Basel und Sammlung Ludwig, de Basilea (Suïssa), acull des de demà fins al maig del 2024 una exposició organitzada per aquest centre en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb 260 peces de quaranta jaciments sobre la vida i la cultura dels ibers a l'Edat d'Or.

La instal·lació de l'exposició IBERER a Basilea, indica la Generalitat aquest dissabte en un comunicat, implica que els ibers seran per primera vegada "centre d'atenció" d'una gran mostra arqueològica a Suïssa, a la inauguració del qual participaran representants de la Conselleria de Cultura i el director del MAC.

Per primera vegada, els ibers són el centre d'atenció d'una gran exposició arqueològica a Suïssa. Ruedi Habegger, Antikenmuseum Basel und Sammlung. Ludwig

La singularitat de la mostra

La mostra es basa en una de les col·leccions més rellevants sobre la cultura ibèrica del Museu d'Arqueologia català, cosa que permet "oferir una visió fascinant de la història dels pobles ibers". El període dels ibers, recorda el comunicat, va començar al segle VI abans de Crist i va acabar uns cinc-cents anys després amb la conquesta de tota la península ibèrica pels romans.

Vivien al sud d'Europa, a les costes d'Andalusia entre l'Atlàntic i el Mediterrani, i a tota la costa oriental d'Espanya fins al Llenguadoc i el sud de França. Les troballes arqueològiques d'aquell poble relleven que la seva societat estava marcada per l'agricultura i que posseïa una classe alta connectada interregionalment fins que va evolucionar per la influència d'Orient i Grècia.

Els ibers van desenvolupar tècniques de producció que permetien elaborar productes complexos, com els d'orfebreria amb or i plata, a més de fer servir una llengua i una escriptura pròpia, venerar divinitats complexes i celebrar rituals costosos, tant privats com públics. Aquests elements van portar que autors grecs i romans de l'antiguitat citessin la civilització ibera als seus escrits. Posteriorment, va caure en l'oblit fins que es va recuperar l'interès per aquest poble a partir del segle XVII amb l'estudi de la seva llengua.

Les troballes arqueològiques a partir de finals del segle XIX van despertar a més l'interès per aquest poble per part d'un públic més ampli i, en els darrers anys, la investigació arqueològica dels jaciments es realitza ja a escala interdisciplinària.

Els ibers en la recerca, a l'antiguitat i ara

La Generalitat destaca que "les excavacions arqueològiques i els estudis històrics, lingüístics i paleogenètics han contribuït a fer que avui puguem tenir una idea més precisa d'aquelles cultures de l'Edat de Ferro, encara que encara queden molts enigmes per desxifrar".

La font d'informació més important sobre la llengua dels ibers la conformen les més de 2.500 inscripcions trobades en diversos objectes, com vaixelles, àmfores, làmines de plom i monedes de bronze i planta, algunes de les quals es podran veure a l'exposició de Suïssa.