- opinió -
[#if imagenAutor??]
    [#if imagenAutor?is_hash]
        [#if imagenAutor.alt??]
            ${imagenAutor.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Pere Mercader
Les superilles són una merda
L'Ajuntament portarà el model urbanístic del Poblenou i Sant Antoni a l'Eixample
Per Pere Mercader
Publicat el 19 de novembre 2020

Si has entrat aquí serà per poder-te cagar en qui fa aquesta afirmació o per reafirmar la teva voluntat de cagar-te en les superilles. Ja t'aviso, les superilles són l'única esperança que viure a Barcelona valgui la pena. Dona'm tres minuts per fer-te deixar d'odiar irracionalment l'artefacte que farà caure en picat la venda de vidres dobles a la ciutat. Preparat per poder obrir la finestra de casa sense estar en una autopista?

El debat ha tornat gràcies a l'anunci de la creació de nous espais a l'Eixample on els vianants tinguin preferència. L'Ajuntament ha fet públic el projecte de creació de 21 eixos verds amb 21 noves places: la Superilla Barcelona. Salvador Rueda, el pare de les superilles, ja ha dit que el projecte municipal no aplica el model que, precisament, ell es va inventar. De fet, alguns trams del projecte recorden més a la urbanització d'Enric Granados. Sigui com sigui, un pas cap a una ciutat més amable.

"La zona s'ha desertitzat, ha caigut l'activitat econòmica i la facturació dels negocis que són dins de la superilla", va etzibar Jordi Campins, el president de la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou, quan es va posar en funcionament una de les primeres proves pilot. La plataforma denunciava, a més, que l'absència de cotxes suposava més inseguretat a la nit i que generava espais idonis per fer "botellons". Comencem pel terme afectats: afectades són les víctimes del terrorisme o del càncer de mama. Vosaltres sou veïns tractats a tall de conillet d'índies, d'acord, però tota vacuna necessita conillets d'índies.


El 88% de les illes de cases de Barcelona estan exposades a alts nivells sonors, arribant a superar els 65 decibels


La superilla del Poblenou es va fer allà precisament per la poca afectació al trànsit que tindria en ser una zona, ja de per si, semidesèrtica. És una mica com quan a un jardí li arranques les canyes o l'heura, en aquest cas els cotxes, que fins que no sorgeixen noves flors tot són laments. Però tres anys després de la seva implementació, el que veiem és que la gent fa vida al carrer. Només cal passejar una estona al migdia al voltant de l'escola Primer de maig per veure com la canalla i els seus pares omplen de vida el parc infantil i les taules de pícnic. Potser algun pare preferiria que el seu fill es topés amb una autopista en sortir de l'escola? Les bicis atropellen, però els cotxes no, oi?

Potser és cert que anar en cotxe encara serà més difícil amb la implementació del sistema de Superilles a l'Eixample, però la contaminació atmosfèrica mata més d'un miler de persones a l'any només a la ciutat de Barcelona. Potser s'hi ha de fer alguna cosa. Sumem-hi la contaminació acústica. Un estudi de la Universitat de Vic constata que el 88% de les illes de cases de Barcelona estan exposades a alts nivells sonors, arribant a superar els 65 decibels, mentre la UE recomana no superar els 55. A les ciutats europees el percentatge de territori amb aquests nivells de contaminació baixa al 65%. L'Eixample és la zona més afectada. De fet les zones més riques tenen més contaminació acústica. No sé si això es podria considerar masoquisme.

Ara que els grans espais de socialització, els bars, estan tancats, notem la importància de l'espai que es crea als carrers quant els extirpes els cotxes. En entorns amb molta densitat de població, la millora amb les superilles és molt més palpable. L'altra prova pilot, en el sistema d'illes de tipus Eixample, ha estat la superilla ja consolidada al voltant del Mercat de Sant Antoni i l'adjacent al carrer Parlament, encara fet a partir d'elements d'urbanisme tàctic.


Les taules on jugar a escacs s’omplen de partides improvisades, els bancs són per als iaios i les bigues apilades perquè els hipsters hi seguin


Les taules on jugar a escacs s'omplen de partides improvisades, els bancs són per als iaios i les bigues apilades perquè els hipsters hi seguin. Els nens juguen sense patir pels cotxes davant de la seva escola. En el cas de Sant Antoni, cal sumar-hi la conversa en zona de vianants de la Ronda Sant Antoni, espai que va servir per allotjar el mercat quan estava en procés de remodelació i ha quedat com a carrer de vianants. La frontera amb el Raval permet a aquest barri, amb manca d'espais verds, respirar una mica.

Urbanisme tàctic: no negaré que el nom fa com certa gràcia i pot provocar urticària, però compte. Aquí tenim un dels altres grans temes que els hooligans reaccionaris utilitzen per desacreditar el canvi de model de ciutat. Diuen que això de pintar els carrers de colors i posar-hi trossos de formigó és cutre i està degenerant Barcelona.

L'urbanisme tàctic és una manera econòmica i ràpida de transformar l'entorn. I, sobretot, de poder actuar, analitzar, avaluar i fer un pas enrere si és necessari abans de gastar-se milions d'euros en reformes faraòniques, però necessàries, com la de la Diagonal de la seva part upper. Tema a part, però, aquestes voreres tan grans van aconseguir el vot en contra en un referèndum dut a terme per l'alcalde socialista Joan Clos.

El canvi ens costa, sempre. Fins i tot el canvi cap a bé. Però no canviar encara costa més. M'agradaria poder trobar un pis on poder obrir les finestres. Viure a Barcelona ha de deixar de ser viure a una autopista. I si no, compra't un xalet amb vistes a l'AP-7. Les superilles són una merda?

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —