- opinió -
[#if imagenAutor??]
    [#if imagenAutor?is_hash]
        [#if imagenAutor.alt??]
            ${imagenAutor.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Mar Bermúdez
El supermercat de la sexualitat
Si ets una persona amb preferència per la poma Golden o Pink Lady i t’agrada comprar-ne de les dues, que així sigui
Publicat el 22 de juny 2020

Als passadissos de qualsevol supermercat no hi falten els cartellets que indiquen la definició de cada producte. Una orientació clau perquè el comprador trobi allò que vol, ja sigui zero per cent, integral, a tires, vegetal, farcit, amb gluten o sense. Entre els penjadors de les botigues de roba i de sabates també hi ha les referències de talles i l’especificitat del teixit. Però les etiquetes més importants són les que les persones portem tatuades sota la pell. En el mercat de la vida, els humans som els prestatges de galetes i els aparadors de bosses que necessiten etiqueta per clarificar el tipus de producte.

El cantant Pablo Alborán ha publicat a les xarxes socials un vídeo explicant al món que és homosexual. “Necessito ser una mica més feliç del que ja era”, diu. I és que en una societat que té etiquetes per motor, no haver exposat aquesta característica de la seva vida li buidava la personalitat. “Sobretot, això, ho faig per mi”, afirma a la gravació. Potser és cert, però la decisió i la forma en què l’artista es penja el cartellet, probablement, venen motivades la pressió de l’entorn. I si és així, per què?

El debat al voltant de la confessió del cantant va sorgir a l’instant. Per a molts, un vídeo amb aquesta presentació solemne en ple 2020 és un retrocés, perquè normalitzar implica no haver de fer declaracions de cap mena, simplement, ser. Tot i això, també és cert l’argument que defensen els qui veuen en ell un referent per a molts joves que se senten cohibits de viure la seva sexualitat lliurement. Però viure amb llibertat no té per què voler dir fer-la pública a mig món. I aquí és on rau la clau de la qüestió. La sexualitat és privada? En aquest món potser no. L'orientació sexual, fins i tot la identitat sexual, és objecte col·lectiu del qual tothom necessita disposar i opinar. Per tant, definir-se bé, és bàsic 1 de socialització.

Però és que, a vegades, anar a comprar pot ser un calvari. Pots tenir una lleugera idea del que vols, però quan et trobes davant del prestatge amb dues-centes opcions de cereals per escollir, el col·lapse és evident. És un saber comú que l’educació sexual d’aquest país és força precària i quan es tracta d’orientació sexual, segons sembla, no hi ha res més enllà de l’eix d’heterosexual–homosexual. Realment, el ventall de possibilitats és cada vegada més ampli: pansexual, sapiosexual, asexual, skoliosexual, demisexual... Etiquetes. Classificació. Definició.

Faré una aposta a cegues. Amb totes les precaucions, m’atreveixo a dir que si tothom fes, ara mateix, una anàlisi en profunditat de la seva orientació sexual, serien molt pocs els qui acabarien mantenint-se en l’eix bàsic heterosexual-homosexual. De fet, molts descobririen que no encaixen en cap categoria fins ara definida i sorgirien infinites combinacions. Però, per desgràcia o no, des de ben petits coneixem el món segons la talla M o la L i segons si el pa és integral o blanc. Les etiquetes limiten què ets i què no. Estableixen què pots fer i què no. Ens defineixen de cara al món exterior, encaixant-nos en un grup per ser compresos. En canvi, ens limiten per dins. Ser simplement persones amb atracció i identitat no sembla una opció i encara menys si afegim a tot aquest còctel les pressions imposades dels estereotips de feminitat o masculinitat i els prejudicis.

Que Pablo Alborán hagi decidit gravar-se dient: “Soc aquí per explicar-vos que soc homosexual. Que no passa res. Que la vida continua igual”, encara que soni obvi, fa reflexionar. Sobre qui som i per què som. Sobre l’estat de la qüestió, si realment la societat ha avançat tant com es creu i per què encara és un mal tràngol per a moltes persones haver d’explicar que són homosexuals, o qualsevol altre tipus d’orientació no normativa, i els heterosexuals no hauran de fer front mai a aquesta situació. Aquí entren en joc elements com la distància generacional i els entorns familiars i socials, un debat que va molt més enllà i que il·lustra, precisament, tot el que queda per evolucionar fins a arribar a l’horitzó.

Ves al supermercat i deixa’t portar. Que sigui l’instint dels teus sentits profunds, del gust, l’olor i les textures allò que et mogui entre els passadissos. Prova de tot, experimenta, i si mai ets una persona amb preferència per la poma Golden o Pink Lady i t’agrada comprar-ne de les dues, o fins i tot menjar-te-les juntes, que així sigui. Sense límits ni classificacions. No calen etiquetes per ser persones. No som, sentim.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —