L'informe europeu apunta que, en el seu conjunt, 2022 va ser el segon any més càlid des que es tenen registres, amb 0,9 graus per sobre de la mitjana. El rècord de l'estiu –el més càlid experimentat mai- va superar el que s'havia assolit el 2021, amb una temperatura d'entre 0,3 i 0,4 graus per sobre de la de llavors. En l'últim quinquenni, la temperatura mitjana es va situar uns 2,2 °C per sobre de la mitjana en l'era preindustrial (1850-1900).

Temperatures rècord

La majoria de l'Europa occidental va tocar sostre en temperatura, amb el Regne Unit arribant als 40 graus per primera vegada. A més, la temperatura de l'aigua del mar també va registrar nivells rècord.

Per al director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), Carlo Buontempo, l'informe posa de manifest "els alarmants canvis del clima", després de l'estiu més calorós mai registrat a Europa, onades de calor marines sense precedents al Mediterrani i temperatures rècord a Groenlàndia.

Respecte a què passarà el 2023, la directora adjunta del C3S, Samantha Burgess, ha assenyalat durant la presentació del document que encara que no es pot afirmar que els europeus sofriran més calor enguany, però sí que se sap que a major contracció de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera, (+2,4% de CO₂ en 2022) més probabilitat hi ha que vinguin més anys càlids.

El temps varia, hi ha anys calents i anys freds. El que passa és que la crisi climàtica amplifica aquesta variabilitat i fa que la probabilitat "que hi hagi anys més càlids augmenti constantment", ha insistit Burgess, que ha subratllat que tant l'hivern com la primavera han estat més càlids de l'habitual en molts punts.

2022, l'any més sec del que es tenen dades

Pel que fa a les plujes, l'informe remarca que Europa va patir l'any més sec, de mitjana, del que es tenen dades, amb un mes de maig particularment sec. La manca de pluja i neu a zones com els Alps també va afectar, posteriorment, el cabal dels rius, que no es van poder beneficiar del desglaç. Segons l'informe, l'estiu més sec va ser particularment difícil a Alemanya, Espanya i el Regne Unit. 

A l'hivern, es van donar menys dies de neu que la mitjana, amb fins a 30 dies menys en algunes zones; mentre que a la primavera, les pluges van ser inferiors a la mitjana en gran part del continent. Únicament al maig, es van registrar les més baixes des que hi ha registres per a aquest mes.

Tot plegat va afectar als rius, amb nivells de cabal molt baixos al Danubi, el Rin, el Loira o l'Ebre. En el cas de l'Ebre i el Loria, per exemple, els nivells d'aigua van estar per sota de la mitjana durant 11 dels 12 mesos de l'any. L'afectació també es va traslladar a la majoria de pantans i reserves d'aigua en països com França, Noruega o, també, l'Estat espanyol.

Els països mediterranis, particularment Espanya, ja pateixen estrès hídric i, tret que es doni una important recàrrega de precipitacions a la primavera, "és probable que la disponibilitat d'aigua segueixi per sota de la mitjana als països del sud d'Europa" en els pròxims mesos, segons Burgess.

"L'aigua és un bé finit i potser no hem estat el més eficaços en la seva gestió. En els últims sis anys, en la majoria dels rius europeus el cabal ha estat per sota de la mitjana, cosa que significa que hem d'adaptar-nos a les condicions climàtiques actuals, en les quals la disponibilitat d'aigua és menor que en el passat", ha advertit.

L'Àrtic, una de les principals preocupacions

Especialment preocupa l'Àrtic, el clima del qual està experimentant canvis dràstics i les temperatures dels quals augmenten molt més ràpid que en la major part de la resta del planeta, amb 3 °C més que la mitjana de l'era preindustrial, enfront de l'escalfament global de 1,2 °C.

Així, 2022 va ser el sisè any més càlid registrat a l'Àrtic en el seu conjunt, i el quart any més càlid en les zones terrestres. Una de les regions més afectades, va ser l'arxipèlag de Svalbard, que va viure el seu estiu més càlid, amb temperatures que en algunes zones van superar en 2,5 °C la mitjana.

Groenlàndia també va experimentar condicions climàtiques extremes, com una calor excepcional i pluges al setembre, en lloc de neu. Les temperatures mitjanes del mes van ser fins a 8 °C superiors a la mitjana i l'illa va viure tres onades de calor.

Groenlàndia va sofrir un desglaç rècord durant les onades de calor excepcionals de setembre que va afectar a, almenys, el 23% de la capa de gel en el punt àlgid de la primera onada de calor.

Alt perill d'incendis

La calor i la falta de pluges van ser brou de cultiu per als milers d'incendis forestals que van arrasar Europa, especialment al Sud. Aquests focs van generar les majors emissions procedents d'incendis des de l'estiu de 2017.

A França, Espanya, Alemanya i Eslovènia es van registrar les majors emissions d'incendis forestals estivals dels últims 20 anys, almenys, i en el sud-oest d'Europa es van produir alguns dels majors incendis registrats en el continent.