[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 25 de maig 2020

Spotify, Netflix o Whatsapp són plataformes digitals que formen part de la nostra vida quotidiana. Però no és així a tot arreu, ja que a la Xina els gegants tecnològics tenen nom propi. Des de WeChat fins a Baidu, el país asiàtic compta amb un ecosistema digital propi, amb grans empreses com Tencent. Aquesta companyia, propietària d'algunes de les plataformes més famoses del país, té també la seva filial de música -Tencent Music- que està trepitjant fort contra les seves competidores occidentals com Amazon i Apple Music.

Tencent Music és una plataforma a qui sovint se la coneix com l'"Spotify xinès". La companyia amb seu a Shenzhen va néixer el 1998 i actualment és un gran conglomerat d'empreses relacionades amb el món tecnològic, des d'intel·ligència interficial fins al comerç electrònic. Tot i això, Tencent va iniciar-se en el món de la missatgeria instantània: el 1999 va treure al mercat QQ, un software semblant a Messenger que permetia conversar i enviar missatges online, però també fer trucades. Com algunes de les seves principals competidores nord-americanes, Tencent va passar els tres primers anys sense obtenir cap mena de benefici com a empresa.

Durant la dècada posterior, la companyia va decidir invertir en la compra i distribució de videojocs, una línia de negoci que va créixer molt entre 2007 i 2008. Tres anys després, Tencent va desenvolupar Weixin, una aplicació social que amb el temps ha acabat essent WeChat, l'app social xinesa més popular i que actualment té mil milions d'usuaris únics al mes. WeChat serveix literalment per a tot: per enviar missatges, trucar, penjar fotos i pagaments en línia, entre d'altres.

 

Aquests darrers anys, Tencent ha continuatcreixent en el món dels videojocs, comprant el 92% de l'empresa Riot Games, creadora del League Of Legends, i adquirint accions a les companyies desenvolupadores de grans franquícies com Fortnite o Clash of Clans. L'expansió de l'empresa xinesa, però, ha anat més enllà dels videojocs i les apps socials: també ha invertit i creat filials en sectors com la logística, el comerç en línia, la distribució de sèries en streaming o creant el primer banc online al país.

Competidora i aliada de Spotify

Tencent Music va arribar al 2014, quan el gegant xinès va signar un acord de distribució en exclusiva de música amb segells com Sony o Warner. Des d'aleshores, l'empresa ha anat augmentant els seus acords, per exemple amb Universal o Alibaba, i s'ha convertit en una de les companyies més importants del sector i la principal a la Xina.

La realitat és que Tencent Music és ja propietària del 56% del mercat de la música en streaming de la Xina, gràcies a les seves plataformes Kugou, Kuwo i QQ Music. A més, el hòlding xinès també disposa d'altres plataformes com Joox, presents a països com Tailàndia o Malàisia.

Les plataformes de música de Tencent tenen fins a 39,9 milions d'usuaris de pagament i Tencent Music va tancar el 2019 amb uns ingressos de 3.650 milions de dòlars. Amb aquestes xifres, l'empresa s'ha convertit en la quarta companyia del sector en el món amb un 11% de quota de mercat, per darrere de Spotify (35%), Apple Music (19%) i Amazon Music (15%), segons va informar El País.

Aquesta gran potència de Tencent al mercat xinès no ha passat desapercebuda per Spotify. La plataforma de música sueca va pactar, ja en el 2017, un intercanvi del 10% de les accions amb Tencent. Així doncs, tot i ser aparentment competidores, les plataformes coexisteixen i col·laboren dins del sector amb una aliança estratègica.

Noves estratègies comercials

Més enllà de la música en 'streaming', Tencent està provant diverses estratègies de subscripcions dins de la plataforma. La companyia xinesa ha començat a fer estrenes premium de cançons per a alguns grups dels seus subscriptors, creant així una nova sèrie de productes per vendre.

Aquestes estratègies comercials, però, no són noves. Ja en el 2017 Spotify va intentar accions similars amb artistes com Taylor Swift, però al final no van tenir èxit. Aquests nous models de Tencent han portat a la companyia xinesa un augment dels subscriptors i, a més, la resta de plataformes estan repensant les seves ofertes comercials.

Més enllà de la seva visió empresarial, Tencent també és una plataforma que permet tenir visibilitat a artistes asiàtics, especialment de la Xina i el Japó. En concret, la companyia disposa dels drets de distribució de la majoria de cantants d'èxit de la zona i que triomfen per tot el continent i, a més, permet a artistes locals penjar la seva música en llengües regionals.

Així doncs, tot i que l'alta competitivitat entre les plataformes de música en streaming, sembla que la companyia xinesa Tencent ha trobat el seu nínxol de mercat a l'Àsia i que, tot i les dificultats inicials, ha entrat en la cursa amb els gegants tecnològics occidentals com Amazon i Apple Music.

— El més vist —
— Hi té a veure —
— El més vist —