The Silent Forest
Per Diego Sánchez
Publicat el 14 de maig 2022

Fitxa tècnica
Títol: The Silent Forest
Títol original: 無聲 (Wu sheng)
País: Taiwan
Cadena: Public Television Service (PTS)
Any de producció: 2020
Gènere: Drama

La sessió del festival INPUT d'aquest dijous titulada Portraying Abuse es va distingir d’altres projeccions de l’esdeveniment per l’exhibició d’una sola proposta de format: el llargmetratge The Silent Forest, un drama de la directora taiwanesa Ko Chen-Nien basat en la història real d’abús sexual que va tenir lloc a l’Escola Especial Nacional de Tainan, un centre educatiu per a persones amb dificultats auditives. La pel·lícula va ser emesa a la televisió pública (PTS) com a part d’una campanya per visibilitzar la problemàtica de la violència sexual en comunitats vulnerables com poden ser les persones amb diversitat funcional.

The Silent Forest és un projecte que trenca completament amb les convencions de la televisió en l’àmbit públic, explicant una història punyent que porta múltiples qüestions de conflicte social a un primer pla, i fent-ho amb imatges extremadament gràfiques i explícites que normalment només trobarien el seu lloc a infraestructures privades o de pagament com la televisió per cable. En aquest cas, les directrius de contingut es transgredeixen per tal de causar en els espectadors una impressió indeleble de l’horror i el trauma intergeneracional que resulten d’una tragèdia real. Es tracta d’una experiència d’impacte, que pot ferir tot tipus de sensibilitats com a contrapartida per la seva representació sense filtre dels cicles de l’abús.

No obstant, el caràcter intrínsecament fílmic de The Silent Forest és potser el principal inconvenient per la seva penetració adient al mitjà televisiu. I és que més enllà de les possibles restriccions per la naturalesa del contingut, a nivell formal la pel·lícula presenta múltiples recursos concebuts per a l’entorn d’una sala de cinema. La presència significativa del llenguatge de signes i la subseqüent necessitat de subtítols fan que els espectadors hagin d’estar completament centrats en la pantalla, una necessitat poc compatible amb els hàbits contemporanis de consum televisiu amb múltiples dispositius. El disseny de so és un altre aspecte remarcable del film, amb el seu ús del silenci com a mitjà per crear atmosferes sonores tètriques que contribueixen a incomodar el públic davant les situacions extremes que mostren les imatges. Aquesta sofisticació tècnica, però, resulta difícil de recrear a través de sistemes televisius convencionals sense equipaments sonors d’alta gama. En aquest sentit, la gran ambició del projecte el fa massa inaccessible per a una televisió entesa com a mitjà de comunicació multitudinari, tot i denotar una constructiva intenció de millorar la qualitat del programari públic.


 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —