La Mirona estava a vessar feia estona quan el Xavi i l’Uri van agafar el micro per saludar: “Primero de todo como están los máquinas?”. Els riures de seguida van perdre’s entre un remix molt canyero dels seus temes més escoltats, que va obrir un concert que va durar poc més d’una hora i on hi va haver lloc per a l’emoció, la festa i la sardana. The Tyets presentava Èpic Solete, el seu segon disc, amb el que ho estan petant (inclús tocaran al Camp Nou!), dins el marc del Festival Strenes. 

El Tonteo (sense la visita de la Mushkaa) va iniciar el repertori d’un àlbum que van repassar cançó per cançó, mentre que el joc de llums, el fum i la birra acompanyaven a la perfecció l’essència dels tiets. No hi va haver gairebé temps per respirar i, sorpresa rere sorpresa, com amb una mica de La Bachata de Manuel Turizo, vam arribar a un dels moments de la nit. Julieta va pujar a l’escenari per a cantar Clar que t’he trobat a faltar i La Mirona va deixar-hi l’ànima. I ens crema el cor al dir-li adéu, i quan es gira ja no ens aguantem de peu… "un últim t’estimo, se’m trenca la veu”!!!

Sense perdre el punt gamberro que els caracteritza, els de Mataró també van fer un repàs per la seva discografia prèvia, amb cançons com Hamaking, RRHH (Tinc una casa), Menorca o Txarango al Canet Rock. Temes amb els que s’han fet un lloc a la indústria i ara recorden amb estima, perquè com bé van explicar, han passat “per totes les festes majors de Catalunya” abans d’omplir sales.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by La Mirona (@salalamirona)

Llums apagats, sona un tímid fil de música mentre apareix en Xavier amb la seva guitarra, al centre de l’escenari. Només hi ha atenció per ell, i encara nerviós ens explica que, més enllà de la marxa, els tiets tenen una part molt sentimental: “Aquesta cançó li vaig dedicar a la meva parella quan vam fer deu anys junts”. Sona Desembre, i com si el fred d’aquest mes hagués arribat a Salt, tots quedem congelats sentint cada una de les paraules de la cançó, com si la història ja l’haguéssim fet nostra. 

I poques coses hi ha més maques que veure com la família es fa gran, i l’Oriol això ho sap molt bé. Agafa el micròfon, sol, davant una sala plena que el mira amb els ulls brillants perquè sap que és el moment de cantar Olívia. Explica que la cançó descriu exactament el moment que la seva germana li va dir que seria tiet, aquest cop, un de debò.Dels que canvien bolquers i malcrien.

La seva neboda, que ja té un any, dóna nom a una de les cançons més aclamades pel públic. La tendresa del moment, la il·lusió de l'Uri i l’alegria que desprèn ho converteixen en un dels moments més icònics del concert.

@miriam_o_m Olivia es la millor canço del disc🥺👶🏻#thetyets #olivia #lamirona #fyp ♬ original sound - M I M I

Va arribant el final, però en volem més. No se’ns escapa que falten les cançons més aclamades pel públic, i entre les peticions dels més fans, un lent De l’1 al què comença a sonar dalt l’escenari. És una de les cançons més especials pels mataronins, ja que va ser el single que va fer de preludi d’un exitós disc que avui ens presenten orgullosos.

Bailoteo arriba per revolucionar els últims minuts de concert, abans de fer el millor ball de tots. Entre trompetes i fiscorns, sona el reggaeton de Coti x Coti i La Mirona es converteix en una mena de plaça de poble on tothom balla sardanes. Cantem els últims “cotis ben salseros”, mentre acomiadem una nit èpica.