[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Mar Grau
Publicat el 13 de setembre 2020
Temps de lectura 3 minuts

A l'espai del Si pogués parlar, i per commemorar el Dia del Programador, al Diari de Barcelona tenim el plaer de conversar amb una de les seves eines més imprescindibles, el seu pa de cada dia. Avui entrevistem, via oral i sense escriure, al teclat d’un ordinador

Bon dia teclat, com et sents? Podríem dir que avui gairebé també és el teu dia.
Bon dia. Gairebé sí, però a veure, no és per ser humil, però jo no sé fer res del que fan els programadors, realment ells són qui tenen el mèrit. Però clar, sense mi no farien res (jeje). 

Falsa modèstia.
T’ho juro (riu), sóc molt conscient de les meves capacitats. Quina situació tan icònica. No et fa gràcia?

Què?
Doncs que quan tu passis aquesta entrevista estaràs escrivint, utilitzant-me, el que dic, però no ho estaré escrivint jo, saps.

T'entenc, quanta pressió, no podré tergiversar gens ni mica les teves paraules.
Exactament, espero que com a bon periodista no ho facis mai. Però amb mi és més perillós, quan no m'agrada el que diuen és quan començo a fallar.

A fallar?
Sí, de sobte un dia no va la R, o l'espai, o em surt com un tic de l'ull que es va clicant una lletra constantment... 

Uf, crec que ho faràs sovint ara que els nens tornen a l'escola.
No me'n parlis, estic força ratllat, em fa molta mandra tornar a començar el curs, tornar a les classes d'informàtica de nens estúpids i consentits que diuen que el Mac de casa seva va més de pressa. Em cansen, em cansen molt.

Et tracten malament?
Malament és poc!!! Es pensen jo que sé, que sóc un piano? Que va, pitjor una bateria! No tenen cap mena de tacte, només a les fletxetes, perquè són les que utilitzen quan juguen als jocs. El pitjor és a les classes de mecanografia, intenten fer curses entre ells mentre patinen per sobre meu amb les mans suades del pati i, òbviament, no n'encerten ni una.

Però ara amb tot això de la covid-19 vols dir que fareu moltes classes?
I tant, i si no vaig errat han dit mascareta obligatòria, no guants obligatoris! El pillaré de seguida! Pensa que la sala d'informàtica és compartida per tot l'institut o col·legi... Encara que teòricament s'hagin de rentar les mans, això serà Can Pixa. El que em consola és que no estaré sol, les màrfegues d'educació física també estan força indignades: mal de muchos, consuelo de tontos.

T'impregnes molta suor?
Força, però pitjor ha sigut quan m'ha caigut un gintònic a sobre o un cubata de Ron-cola, no t'imagines l'enganxifós que és, i a sobre les restes de caramel i sucre se'm queden impregnades dins les meves peces ja fins a l'eternitat. Molt repugnant. No entenen que per netejar-me això han d'utilitzar un escuradents, o com a mínim un bastonet d'orelles. Ells passen un tovalló per sobre i segueixen com si res.

A mi a vegades m'ha caigut cafè sobre teu...
Una altra molt típica. No us podeu esperar una mica abans de fer-me servir? O no sé, esmorzar a la cuina, no crec que sigui una cosa tan estranya. L'altre dia vaig llegir amb una entrevista que li vas fer al cendrer que els periolistos us creieu més interessants quan escriviu un article fumant un cigar, ja que aquí cal sumar-li una tassa ben plena de cafè (amb llet o sense) i agafar-lo i pensar mirant al no-res fent veure que penseu. Llavors és quan us empaneu, i pam a sobre meu.

No discutiré amb tu sobre això.
Fas ben fet. A vegades també em passa per sobre el gatet que té ganes de mimitos. És bastant graciós, sobretot quan la persona està connectada al WhatsApp Web i s'envien lletres estranyes al xat o quan passa en mig d'un meet o jtsi de feina.

T'agrada que facin meets o jtsis i llavors et deixin més tranquil?
Depèn. Molts cops sí, perquè considero que estic sobreexplotat. Sóc gairebé imprescindible per tot el que es faci a l'ordinador i tinc una pressió constant a no poder fallar. Sempre que erro alguna lletra, els boomers s'enfaden amb mi, quan potser són ells els que tenen poca precisió a l'hora de teclejar o els dits massa grossos. M'encanta quan a la feina que s'ha de fer només s'utilitza el ratolí. Ell, pobre, té moltes menys capacitats que jo, però sempre em pot treure alguna feineta per jo poder fer la becaina. Tot i això, quan no em fan ni puto cas també em molesta. Com a tots, a mi m'agrada que em toquin...

No ho dubtava. Segurament durant el confinament t'hauran tocat molt.
Sí la veritat, no em queixaré. Uns millors que altres però tot s'aprèn. A més a més, amb els anys cada vegada m'escalfo més de pressa i, afortunadament, no sóc com un teclat Mac, que gairebé ni s'enfonsa. Jo noto cada teclejada.

No em puc imaginar lo calent que estaràs quan estigui acabant de passar aquesta entrevista.`
​​​​​​​[Riu] Si no vols notar-me calent, posa't guants, i així tots contents (pica l'ullet).

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —