Tomàs Molina i Bosch (Badalona, 1963) és considerat per molts una de les grans cares de la televisió i del món de la meteorologia. Llicenciat en Física i periodista col·legiat, actualment és el cap de meteorologia de TV3 i exerceix de professor a la Facultat de Física de la UB.

Tot i afirmar que de petit volia ser professor de matemàtiques i que no tenia gens d’interès per la meteorologia, dues de les seves aficions, el teatre i els números, el van motivar a presentar-se a un càsting per ser home del temps a TVC. 

Amb 59 anys, ja en porta 36 explicant la previsió meteorològica a totes les llars catalanes. Ara bé, les seves ganes d’aprendre sembla que no s’aturen, ja que aquest 2023 serà Doctor en Comunicació del canvi climàtic. No obstant això, es pot dir que Molina és una personalitat coneguda en totes les generacions, fins i tot entre els més joves, i és que darrerament s’ha donat a conèixer a través d’Instagram, convertint-se en un autèntic influencer amb missatges optimistes, però sincers, sobre l’escalfament global.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Tomas Molina (@tomasmolinab)

Creu que això de conversar amb meteoròlegs per saber el temps que farà està arribant al seu final i que, en els pròxims anys, a qui s’haurà d’entrevistar serà a la Siri? 
La veritat és que sí (riu). Els homes del temps estem obsolets. Meteo France ja ha deixat de fer el pronòstic generalista perquè consideren que, tenint els mòbils, un mapa de França amb símbols ja no serveix. Si algú va a un lloc, mirarà el pronòstic d’aquella localització que vol anar. A TV3, tot i fer encara pronòstics generalistes, li posem un valor afegit diferent, comentem històries, expliquem els motius... un seguit d’aspectes que encara la Siri no et pot donar.

Qui encerta més el temps, les aplicacions o els veritables meteoròlegs?
Més o menys els dos, ja que el mòbil utilitza les mateixes eines que fem servir nosaltres. Ara bé, la gent mira el mòbil per saber quin temps farà en una zona exacta, fet que a TV3, quan ensenyem el mapa de Catalunya amb símbols, hi ha molts que afecten a diverses comarques. Com que això són zones molt grans, i és evident que no sempre fa el mateix temps en aquests indrets, per molt a prop que estiguin, la gent pot dir que jo fallo més perquè el mòbil és més exacte. Aquest és un dels problemes del nostre pronòstic meteorològic generalista.

La manera de consultar el temps ha canviat molt, però pel que fa al paper de la dona en aquest camp, es podria dir que no tant. A TV3, dels nou meteoròlegs que sou, només hi ha una dona. A què pot associar aquest fet?
Soc professor de la Facultat de Física i és veritat que poques noies s’animen a ser dones del temps. Això passa per algun motiu que no et sabria dir quin és. Pel que fa a aquesta casa, nosaltres, tot i que ja fa molt de temps que hi som, ara mateix no hi ha gaire oferta per incorporar cares noves.

Hi ha persones que no estan llicenciades en física o geografia, i que exerceixen d’homes i dones del temps. Creu que aquesta gent està capacitada per fer prediccions meteorològiques públicament?
Fa uns anys, en el món de la meteorologia només hi havia físics i matemàtics, però com que som antipàtics, es van veure amb la necessitat d’agafar a gent que tingués un coneixement del territori, com el Toni Nadal. Per exemple, el Francesc Mauri quan va entrar a la ràdio només tenia el Batxillerat, i va estar uns quants anys a Televisió de Catalunya sense tenir cap títol universitari. Al cap d’un temps va fer geografia, però quan va entrar no era geògraf i jo sempre he dit que el Mauri és dels millors pronosticadors que conec.  No obstant això, la veritat és que en moltes televisions no hi ha científics que facin el temps. Fins i tot, abans, posaven nois i noies guapos mig despullats.

"Les estacions del Port del Comte i La Molina tancaran abans del 2030"

Què entén per lluitar contra el canvi climàtic: erradicar-lo o que aquest procés sigui més lent?
El canvi climàtic ja no es pot erradicar, però el que podem fer és aconseguir que no passin certes coses. Crec que ningú és culpable, sinó que tots en som els responsables. Per tant, el que hem de fer és reduir l’escalfament global i, alhora, adaptar-nos-hi. Tot plegat, és el que jo anomeno com a “governança complexa informada”, una de les conclusions de la meva tesi doctoral.

Fa molts anys que se sent constantment que si no fem res al respecte arribarem a una situació irreversible. Però, realment, quan arribarà el dia en què sentirem que ja no hi haurà res a fer?
Vejam, això que estem dient tots ara que no hi ha futur, és completament fals. El canvi climàtic no és la fi del món. Serà un futur diferent on es modificarà el nostre entorn, però no morirem cremats. Precisament, això, és un missatge per als joves, que són els que tenen una angoixa climàtica increïble. Però també s’ha de dir que el canvi no serà igual a tot el planeta. Tuvalu, per exemple, sí que és veritat que desapareixerà; i pels habitants d’allà serà la fi del seu país, però això no vol dir que es moriran. És dolent, però no confonguem les coses.

Però si això li diu al director d’alguna estació d’esquí catalana, potser li dirà que per ells sí que és la fi del món...
Fa 12 anys vaig dir que en els pròxims anys algunes estacions d’esquí andorranes tancarien; i així ha estat. Aquí va passar el mateix amb Rasos de Peguera i tornarà a passar, primer amb les estacions del Port del Comte i La Molina, que tancaran abans del 2030.  Tot plegat, serà un gran canvi del negoci en què ens haurem de reinventar.

Si d’aquí a uns anys no tindrem neu al Pirineu... Què en pensa sobre els Jocs Olímpics d’hivern que es volen fer a Catalunya l’any 2030/34?
Estic completament a favor dels Jocs Olímpics d’hivern, i això no vol dir que estigui en contra del canvi climàtic. Les coses són com són, però el que ens passa és que últimament ens costa molt debatre sense que ens barallem. D’aquesta manera, les olimpíades, com ja va passar al 92, ens serviran per construir noves infraestructures, per portar el 5G a tot el Pirineu, o millorar el tren de la Pobla de Segur i Puigcerdà. Per tant, tot i que serà una despesa energètica descomunal, també valdrà molt la pena.

"Estic complenament a favor de fer els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu català"

Quin serà el gran problema de la Catalunya del futur?
A hores d’ara ja ho estem vivint amb la sequera que tenim. Tindrem un país més sec i més càlid i, com a resultat, ens hem d’adaptar i procurar que no es passi ni de sec ni de càlid. Ara bé, perquè no passi, no hem de cremar tant combustible fòssil i s’han de crear més molins de vent; uns molins que s’haurien de construir a l’Empordà i que molts empordanesos no volen. Aquí ho hem de posar en una balança i avaluar. Jo soc partidari d’instal·lar-los.

Com diu, ens trobem en un context de sequera gairebé excepcional. En quin estat tenim les reserves d’aigua en aquests moments?
Ara els pantans es troben al 25%, per tant, ja estem en alerta. Cada setmana baixem un punt, aproximadament. Si hem trigat tant en arribar en aquesta situació, és perquè portem tot el 2022 amb les dessalinitzadores funcionant a tot drap, i això ha fet que els pantans no baixessin a tota velocitat. Però, així i tot, les dessalinitzadores no són suficients per revertir la sequera actual.

Per tant, les pluges que hem tingut recentment, no han estat suficient per revertir mínimament la situació?
Per revertir la situació, no. Ha ajudat, però no per fer pujar els embassaments. Penseu que la precipitació que cau a l’hivern és en forma de neu i fins que no es desfà a la primavera, l’aigua no arriba a les capçaleres dels pantans. Per tant, a l’abril serà quan es començarà a desfer i coincidirà, segurament, amb quan estiguem en aquest estat d’emergència.

Recorda algun any similar o pitjor?
Sí, l’any 2008, amb el conseller Baltasar, que va construir la dessalinitzadora del Prat, una de les més grans d’Europa, i va ampliar la de Tordera. Tota aquesta tecnologia que és la que ens està salvant ara.

Si demà hi hagués una gran nevada, com la del 8 de març del 2010, o la del Nadal del 62, ho associaria al canvi climàtic? Quin criteri empreu els homes del temps per associar fenòmens meteorològics atípics a casa nostra al canvi climàtic?
Les atribucions són una de les grans polèmiques del canvi climàtic. Això, normalment, ho fan els serveis meteorològics perquè tenen dades del passat i, a partir d’aquí, miren l’ocurrència dels diferents fenòmens. La dificultat està en una situació puntual, com és el cas d’una gran nevada, ja que és un aspecte molt més complex d’atribuir. Si passés, compararíem les dades d’aquesta nevada amb les que et dona la modelització i veuríem si es troben o no dins de l’estadística.

"Per lluitar contra el canvi climàtic, cal saber que passarem per una guerra"

Creu que en parlar-se constantment sobre l’escalfament global, hem arribat a un punt en què la majoria de la societat associa qualsevol fet meteorològic al canvi climàtic?
Crec que és més aviat la premsa qui crea aquesta atmosfera de pànic i que ha fet que associem el temps de cada dia al canvi climàtic. La premsa i l’extensió de la premsa, que són les xarxes socials, han agafat l’estil d’escriure grans titulars amb pescaclics.

Per lluitar contra el canvi climàtic, és suficient implantar lleis a gran escala?
Si volem canviar el món, s’ha de fer a través de polítiques mundials i no enfadar-nos perquè el món no ens fa cas. Ara la gent està molt revolucionària i intenten buscar algun culpable, però s’ha de saber que no canviarem el món d’avui per demà i que, per lluitar contra el canvi climàtic, passarem per una guerra en què, mentrestant, ningú continuarà fent res per pal·liar els efectes. En les cimeres considero que ningú és dolent, ni tan sols el president que defensa l’ús desmesurat del petroli. També existeix la paradoxa que, en aquests llocs, tothom vol que vinguin grans governants. Així i tot, encara que viatgin amb 10 avions altament contaminants, penso que presidents com el Biden sí que han de venir; perquè d’aquesta manera serà probable generar un gran canvi i crear un cert impacte que amb altres presidents no passaria.

Ara que s’apropen les eleccions municipals, el paper dels ajuntaments també és important?
Sí, per descomptat! Paral·lelament, també és imprescindible el paper dels ajuntaments i de les funcions personals. Per assolir gran part dels objectius abans del 2030 i produir carbó neutral abans del 2050, primer s’ha de tenir sentit comú. En segon lloc, cal la col·laboració publicoprivada. Els consistoris, per exemple, poden canviar l’enllumenat dels carrers posant llums LED, i altres decisions que redueixen les emissions un 25% de manera immediata. Per tant, els ajuntaments, són les administracions que més poden fer per reduir els efectes del canvi climàtic.