[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 13 de setembre 2020

Sota els efectes de la pandèmia, la realització de qualsevol activitat grupal genera controvèrsia i requereix el disseny d'un protocol per minimitzar el risc de contagi. Òbviament, l'ensenyament a les escoles i instituts, també. El proper dilluns 14 de setembre arrenca el nou curs 2020-2021 i existeixen plataformes de pares i mares que defensen la tornada a les escoles des de perspectives diferents: els uns, defensen que l’educació és un dret fonamental dels infants que ha d’estar garantit en tot moment; els altres, no volen que els seus fills vagin a l’escola sense que abans s’hagin adoptat mesures més restrictives per no contagiar-se de la Covid. Els dos grups de famílies, però, coincideixen al sentir una gran decepció per la gestió del Govern, i per l’atenció que les famílies, els infants i els joves no han rebut durant la pandèmia.

Tornem a les escoles és un col·lectiu que neix "en el moment en què les escoles tenen la possibilitat d'obrir, però no obren, o almenys no per a tot l'alumnat", explica Sheila González Motos, una de les seves membres, al Diari de Barcelona. La nova normalitat, doncs, no ho era per a tots. "S'obrien els bars, i fins i tot les corregudes de bous, tot menys l'escola", denuncia González.

Per la seva banda, l’Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura – o Així no tornem- reclama mesures més estrictes per garantir una educació de qualitat, demana que es decretin ràtios de menys infants, i que els departaments es posin “a treballar de debò”, segons Sesa Cameán, la representant del col·lectiu al Maresme i al Vallès Oriental.

Tots dos col·lectius coincideixen en defensar el dret universal dels infants a una educació de qualitat. Però, mentre que per Tornem a les escoles aquesta educació passa per la presencialitat pura, a Així no tornem pateixen perquè aquest mètode educatiu no garanteix ni prevenció ni protecció davant el virus.

"El risc zero no existeix"

La seguretat dels infants, joves, docents i personal escolar és vista des de diferents perspectives segons uns i altres. Per a la Sheila González, que s’emmiralla en altres països que ja han obert els centres escolars, creu que les mesures proposades per les conselleries són suficients, encara que no ideals. Tot i això, opina, que "no es pot pretendre que hi hagi més recursos, ja que estem en una crisi econòmica important. Així doncs, cal treballar amb les mesures i els recursos que es tinguin, perquè “sense els recursos ideals hem treballat sempre”. Per altra banda, la Sesa Cameán i la seva agrupació tenen molt en compte les casuístiques de cada persona, per això no volen posar en risc a ningú: “Volem que totes les famílies estiguin segures”. Des d’Així no tornem, volen reduir al màxim el risc de contagi. Amb tot, les dues agrupacions estan d’acord que “el risc zero no existeix”. 

"El que no podem pretendre és que les escoles siguin de major risc que altres espais, perquè no ho són". Des de Tornem a les escoles, veuen com, des de l'Estat, es posa a la balança el benefici i el cost d'estar confinats. Segons la Sheila González, "sembla que a les escoles no hi hagi cost per estar tancats". Aquesta mare creu que la desigualtat social i educativa és una problemàtica real a la societat actual. En temps de pandèmia, aquesta desigualtat encara s'accentua més, cosa que se solucionaria, en part, permetent un curs 100% presencial.

"No volem que tanquin les escoles, però no volem tornar en aquestes condicions", és la denúncia en última instància d'Així no tornem. No s'ha de veure les persones que no volen portar els seus fills a l'escola aquest nou curs com persones que priven als seus fills de l'educació; sinó que no els semblen suficients les mesures per garantir una protecció segura als seus fills. "Tot i que el risc de contagi en menors és molt baix, cap familiar se'n lliura de ser infectat", defensa la Sesa Cameán.

Drets i salut

Els dos grups empatitzen l'un amb l'altre, tot i que no comparteixen les mateixes idees. "El dret a l'educació és de l'infant, no de la família", defensa la Sheila González. Per a ella, "les famílies no haurien de tenir la lliure decisió de portar o no els seus fills a l'escola. Les desigualtats socials i educatives apareixen en el moment en què els alumnes no reben una educació igual; aleshores, si no es garanteix als infants i joves una presencialitat i una atenció docent de qualitat, començaran a desenvolupar-se i a accentuar-se les desigualtats entre alumnes".

La Sesa Cameán, en canvi, creu que "les mesures que demanen a les autoritats no són tan exagerades com perquè no es compleixin." Des d'Així no tornem, es vol garantir una seguretat per assegurar una educació amb salut: "si no hi ha vida, si no estàs bé de salut, la resta no pot rutllar".

Aquesta darrera plataforma demana a la conselleria de Salut i Educació que treballin, des d’òptiques diverses. Per una banda, es reclamen més recursos materials i humans per acompanyar els alumnes i docents en aquest nou curs. Per altra banda, es vol més garanties per als infants i joves tant per assegurar una educació de qualitat i una disminució del risc de contagi als mínims. El que sí que tenen en comú les dues agrupacions és en la crítica directa i la dotació de responsabilitat a les institucions, que “s’han d’espavilar”, subratlla Sesa Cameán.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —