Més de 3,3 milions de nens espanyols d'entre 5 i 11 anys han començat a vacunar-se contra la Covid-19 aquesta setmana, però molts d'ells han d'enfrontar-se a la tripanofòbia: el pànic a les agulles, una cosa contra el que els professionals pediàtrics han de bregar mitjançant tècniques de distracció i de confiança.

L'experiència de les primeres punxades queda gravada en la memòria emocional dels nens i pot provocar que en un futur no vulguin acudir a les consultes mèdiques, segons ha explicat a EFE la psicòloga Ana Asensio (Múrcia, 1978), fundadora del centre Vidas en Positivo, que té la seva seu a Majadahonda (Madrid).

Aquesta por irracional respon a un instint de protecció en veure un objecte punxant apropar-se al cos i, malgrat ser considerat un problema menys greu, "afecta a més del 80% dels nens, tot i sense haver tingut tracte amb agulles", assegura la psicòloga.

En algunes ocasions, explica l'especialista, "les persones solucionen la por per si soles de forma natural", per exemple per l'obligació de vacunar-se amb regularitat davant una al·lèrgia, però en altres casos el recel a les punxades perdura i pot comportar conseqüències fins i tot en edats més avançades.

Tècniques segons l'edat

De fet, la tripanofòbia afecta aproximadament un 25% d'adults, és a dir, a una quarta part de la població, i en un 10% dels casos, "aquesta por és tan intensa que pot arribar a desenvolupar una fòbia", segons la psicòloga, que divulga coneixement psicològic a través d'Instagram, on té més de 80.000 seguidors.

Per combatre la tripanofòbia, i així prevenir que tingui repercussions en edats més avançades, Asensio recomana diferents tècniques, que varien en funció de l'edat del menor, per fer de la vacunació una experiència molt més suportable.

En els lactants, el protocol requereix la participació dels progenitors, especialment el de la mare, ja que l'alletament abans i durant la injecció, així com el contacte matern i les tècniques de distracció, funcionen com a remei per evadir el nadó de la punxada.

Per als nens petits, la psicòloga recomana dur a terme una preparació psicològica prèvia i administrar la dosi en posició alçada, dos passos que poden anar acompanyats de mecanismes de distracció per facilitar el procediment. En els casos de més complicació, els sanitaris podran fer ús d'anestèsics tòpics (a través de cremes, ungüents o pomades), que serviran perquè, com a mínim, el petit no senti l'agulla.

Si la situació no millora i, uns anys més tard, perdura la por a les punxades, la preparació per a nens grans i adolescents és pràcticament idèntica a la dels nens petits, però l'especialista recomana fer-ho assegut, per evitar el perill de mareig.

Necessitat de canvis

El tractament de la tripanofòbia, afirma Asensio, "és essencial per evitar un recel davant la medicina, cosa que pot ser molt perjudicial per a la cura de la nostra salut" i cosa a la qual ara s'hauran d'enfrontar les infermeres que participen en la campanya massiva de vacunació contra la Covid-19.

Durant el seu recorregut com a especialista en salut mental, ha vist casos en què els seus pacients presentaven dificultats abans de res tipus d'elements que els recordessin el seu pas per hospitals, "fins i tot a les bates blanques", apunta.

En general, la psicòloga considera que el coneixement sobre les tècniques per prevenir la por a les agulles "és molt escàs", i reivindica la necessitat que s'introdueixin als centres mèdics per facilitar els processos de vacunació en persones de totes les edats.

L'objectiu final d'aquest tipus de mètodes és que els pacients "desenvolupin les seves pròpies estratègies de distracció", com per exemple tancar els ulls, demanar a la persona que el punxarà que no avisi abans de la punxada o usar el mòbil en el moment de l'administració.