Un equip de científics de la Universitat Estatal de Washington (WSU), als Estats Units, ha identificat un gen present en gairebé totes les espècies de mamífers que podria ser clau per desenvolupar un anticonceptiu masculí altament eficaç, reversible i no hormonal.

A l'estudi, l'equip va identificar l'expressió del gen 'Arrdc5', present en el teixit testicular de ratolins, porcs, bovins i humans que, en ser anul·lat en ratolins, va produir infertilitat només als mascles.

Els detalls s'han publicat aquest dilluns en un article a Nature Communications. "L'estudi identifica per primera vegada que aquest gen només s'expressa en el teixit testicular, en cap altra part del cos, i que s'expressa en múltiples espècies de mamífers", afirma Jon Oatley, autor principal i professor de Biociències moleculars de la Universitat de Washington.

"Quan aquest gen s'inactiva o inhibeix els mascles, aquests produeixen espermatozoides que no poden fertilitzar un òvul, un objectiu primordial per al desenvolupament d'anticonceptius masculins", explica.

Sense efectes hormonals

Encara que s'han identificat altres dianes moleculars per al possible desenvolupament d'anticonceptius masculins, el gen 'Arrdc5' és específic dels testicles masculins i es troba en múltiples espècies.

La falta d'aquest gen provoca una malaltia anomenada oligoastenoteratospermia o OAT, que afecta la concentració, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides i evita que aquests puguin fecundar òvuls, la qual cosa causa infertilitat als homes.

A l'estudi de la WSU, els ratolins mascle que no tenien aquest gen produïen un 28% menys d'espermatozoides, que es movien 2,8 vegades més a poc a poc que en els ratolins normals, i prop del 98% dels seus espermatozoides presentaven caps i peces mitjanes anormals.

La proteïna codificada per aquest gen és necessària per a la producció normal d'esperma. Per això, l'equip d'Oatley treballa ja en el disseny d'un fàrmac que inhibeixi la producció o la funció d'aquesta proteïna, la qual cosa afavoriria l'anticoncepció masculina sense interferir en les hormones.

I és que, en alterar únicament aquesta proteïna, la testosterona no es veuria afectada, la qual cosa és important, atès que, a més de produir esperma, la testosterona s'encarrega també de la formació de massa òssia i força muscular, i de produir glòbuls vermells.

El disseny d'un fàrmac dirigit a aquesta proteïna també facilitaria la seva reversibilitat com a anticonceptiu.

"No es tracta d'eliminar la capacitat de produir espermatozoides, sinó d'impedir que els que es produeixen ho facin correctament", per la qual cosa, "en teoria, es podria retirar el fàrmac i els espermatozoides començarien a fabricar-se de nou amb normalitat", raona l'investigador.

Oatley i la primera autora de l'estudi, Mariana Giassetti, han presentat una patent provisional per al desenvolupament d'un anticonceptiu masculí basat en aquest gen i la proteïna que codifica.

Limitar la població animal

Com el gen es troba en gairebé totes les espècies de mamífers, la troballa també és prometedora per al seu ús en animals com a alternativa a la castració, que és, actualment, una de les poques maneres existents per a controlar la reproducció.

També podria utilitzar-se en la fauna salvatge quan es vulgui limitar la superpoblació d'una espècie.

En humans, aquest fàrmac ajudaria a controlar la reproducció perquè encara que existeixen moltes formes de control de la natalitat per a les dones, no sempre són eficaces ni estan àmpliament disponibles, i més de la meitat dels embarassos a tot el món continuen sent no desitjats, segons les Nacions Unides.

En el cas dels homes, ara mateix, no existeix cap mètode d'anticoncepció més enllà de la cirurgia, "i només un petit percentatge d'homes opta per la vasectomia", recorda Oatley. "Si aconseguim convertir aquest descobriment en una solució anticonceptiva, podria tenir repercussions de gran abast", conclou.