Avui no vinc a alegrar-vos el dia. Ho sento. No veureu una història de superació ni imatges boniques i personatges bufons. No sempre tindrem l'animació per parlar de les proeses de la humanitat, com en aquest cas. Però no us preocupeu, tampoc vinc a assenyalar a ningú; no és personal. Potser és aquest el problema. 

'Happiness' és a parts iguals la història de rates i humans (ambdós amb poca fama com a espècie animal) en la seva recerca de plenitud i felicitat en el dia a dia. Però aquests sentiments semblen ser difícils de trobar, com un objecte mitològic i del que en sabem poc en realitat, ja que el que ens envolta, sembla amagar-ho massa bé. 

Tothom es declara feliç fins que arribar a la felicitat es converteix en un objectiu impossible, només saciat per petites il·lusions òptiques: en un descans de duració minúscula en comparació a les hores de feina, un dia d'ofertes enganyós o trobar-se un bitllet pel carrer d'una ciutat cimentada en el fracàs. La felicitat sembla ser l'eslògan d'un sistema fallit, i arribar a aquesta, un assoliment exclusivament personal i extret de tota mena de comunitat i culpa externa. Qui ens fa infeliç serà qui alhora ens dotarà d'aquells miratges puntuals –el panem et circenses sembla haver estat una de les estratègies més permanents en la història– per un preu raonable, si del que parlem és de la felicitat i qui no vol pagar per això?

Steve Cutts ja és un nom conegut en el sector d'animació: autor anglès que ja compta amb multitud de curtmetratges i projectes personals (ja vam recomanar el seu 'The Turning Point' fa unes setmanes) com també col·laboracions amb grans agents com The Simpsons. 'Happiness (2017)' és la seva obra més contundent i reconeguda pel públic i crítica, estant present en múltiples llistes dels millors curtmetratges d'animació. 

Esperem trobar la cura a la infelicitat crònica dels nostres temps, aquests meravellosos i pulcres anys. Això sí, sempre que la puguem anar a comprar a les botigues, i si és en setmana de rebaixes, encara millor.