[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 20 de juny 2020

Ja és aquí el quart i últim disc de Txarango, De vent i ales (Halley Records, 2020) i, com diu el grup, "és vostre". El disc "tanca el llarg viatge, l’aventura més gran de les nostres vides", diu el grup. Es tracta, doncs, d'un "cant d'agraïment al camí compartit", també amb el públic.

 
I és que deu anys després de pujar per primer cop a l'escenari, Txarango ha recorregut el món en cerca d'aventures i horitzons, per adonar-se que “el llarg viatge no era més que el camí cap a nosaltres". Així ho diu el cantant, Alguer Miquel i Bo, dins del documental de 17 minuts enregistrat per ells mateixos, en què exposen les claus de l'imaginari del nou disc a través dels viatges i escenaris que els han inspirat. Aquí, una vegada més, fa de veu de tot el grup i explica que el disc vol ser “un adéu i un regal per intentar donar les gràcies, per cada passa compartida, per ser i per vibrar” en aquest llarg viatge. 

El disc és una invitació a sortir a buscar aquest camí amb la cançó Quan cau el sol o de celebrar-lo a Nous camins. També parla de la fragilitat de la vida a Les coses senzilles, el cant a l'amor no viscut de Si sabessis, la celebració de la vida compartida d'Avui que fas anys i Bendita vida o la música pot prendre la força d'un aiguat i arrasar la "brutícia d'aquest salvatge" d'Aguacero. Finalment, també apareix Foguera És hora de tornar a casa, que tanquen el disc que es pot comprar al web de la banda.

"És un títol lleuger que parla d'estendre les ales per deixar-se portar pel curs de la vida", assegura Txarango. El nou projecte discogràfic neix, segons el grup, de les experiències de dormir al peu del Mont Fuji, dels viatges a Colòmbia, Senegal, Brasil i l'Índia, de la ruta dels Balcans d'entrada a Europa de refugiats o dels camps sahrauís.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —