Des del seu taller a Jerusalem, el pintor jueu Udi Merioz alça el seu pinzell i lliura una batalla iconogràfica contra Banksy i els seus famosíssims grafitis de protesta contra l'ocupació israeliana, estampats en diverses ciutats del món (i també al costat palestí del mur que separa a Israel de Cisjordània). “Udi vs Banksy”, diu en vermell un cartell, en un carreró empedrat de la Ciutat Vella de Jerusalem. 

A un costat, s'obre la porta del taller i galeria de Merioz, qui imitant l'estètica dels estergits de Banksy, va crear les seves pròpies versions de dues de les obres més icòniques de l'artista anglès. “Nena amb globus” és un grafiti que Banksy va pintar el 2002 en diversos racons de Londres. La seva reproducció en llenç es va autotriturar després de ser subhastada en 2018, i encara així va ser revenuda per 21 milions d'euros l'any passat. 

En la versió d'Udi, rebatejada “No els donin armes perquè no hàgim de construir un mur”, la nena -que originalment observa com el vent s'emporta el seu globus en forma de cor- apareix amb una pistola a la mà.

Reproduccions de les obres de Banksy "Nena amb globus" i "Llançador de flors", penjades en una botiga de souvenirs de Betlem, a Cisjordània ocupada. EFE/ Yemeli Ortega

La segona obra, “Llançador de flors”, plasmada per Banksy en un edifici de Beit Sahur, a Cisjordània ocupada, va ser anomenada “Es trobaran amb flors” en la versió Udi, on el jove palestí -que llença un ram- va ser substituït per un jueu amb indumentària ultraortodoxa. “Aquesta és la reacció d'Udi a la propaganda esquerrana anti-israeliana de Banksy", explica el pintor israelià en una nota al costat de la seva obra.

"És el nostre somni i desitjo que les organitzacions terroristes canviïn, i que en lloc de bombes, portin pau i flors (…) Però fins que això succeeixi, tenim la intenció de protegir els nostres fills”, afegeix, mentre el conflicte palestí-israelià viu un dels seus moments més tensos des de la Segona Intifada (2000-2005).

"Moralment superiors"

Portant una kipà i una bata blanca tacada de pintura multicolor, un somrient Udi acull diàriament desenes de turistes i locals. La seva prolífica obra, que inclou paisatges de la Ciutat Santa, coloms blancs, passatges bíblics i soldats israelians al Mur de les Lamentacions, ha estat exposada per tot el món. A més, forma part de la col·lecció de l'Oficina del Primer Ministre d'Israel, una institució per a la qual va ser curador.

"Si jo hagués nascut d'una mare palestina, d'un pare àrab, jo em barallaria pels palestins, pensaria que ells tenen raó. Però vaig néixer jueu, veig les coses des d'una perspectiva diferent”, diu a EFE, mentre gargoteja aquarel·les que després obsequiarà als passants, inclosos nens àrabs del veïnat.

El pintor Udi Merioz al seu taller de Jerusalem. EFE/Yemeli Ortega

“No importa si són musulmans, no els jutjo per això, soc el primer a desitjar-los el millor. El meu problema és amb els europeus com Banksy. Ells estan asseguts com en un partit de futbol: aquí hi ha el Manchester City, aquí hi ha el Leeds. Banksy vol ser seguidor del Manchester, felicitats, però ell no juga”, diu a manera de metàfora sobre el conflicte palestí-israelià.

"Banksy pot fer costat a qui vulgui, només dic que hi ha dos equips en el camp, i jo mostro l'altra cara de la moneda", argumenta, arribant a defensanr el mur que va erigir Israel per a demarcar-se de Cisjordània en la Segona Intifada, que va deixar més de 1.000 israelians i 3.000 palestins morts.

Ni flors ni cors: "només hi ha sang"

Conegut com "el mur de l'apartheid" a la Cisjordània ocupada, aquesta colossal muralla -considerada il·legal per l'ONU- ha servit de llenç per a Banksy, i les seves obres en aerosol s'han convertit en un símbol local. En assabentar-se de les versions de Udi, molts palestins se sorprenen i s'indignen.

“Les imitacions d'Udi m'enutgen moltíssim”, diu un palestí enfront de “The Alternativity”, un grafiti que Banksy va fer sobre el mur que envolta Betlem i que mostra a dos àngels tractant d'obrir la tanca amb una eina.

Obra "The Alternativity" de Bansky. EFE/ Yemeli Ortega

“Els jueus sempre es posen com a víctimes. Convido l'artista jueu que va fer això a viure a aquest costat del mur, ja veurem si continua pensant que els terroristes som nosaltres i que el mur és una cosa bona”, comenta aquest comerciant, demanant l'anonimat per por de represàlies d'autoritats israelianes.

Israel es va fer amb el control de Cisjordània i Jerusalem Est l'any 1967, i des de llavors manté la seva ocupació amb constants batudes militars i construccions d'assentaments. “Banksy ens porta un missatge de pau, però jo soc pessimista. M'agradaria creure en flors i cors, però en la realitat només hi ha sang", diu Mohamed, resident d'un camp de refugiats a Cisjordània.

"Si els israelians venen i maten la teva família, destrueixen casa teva, et roben la terra i l'aigua... no els donaràs flors. A tota acció hi ha una reacció”, explica aquest jove, que no obstant això ven souvenirs inspirats en l'obra de Banksy.

Per Yemeli Ortega