La Unió Europea ajorna la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Davant els dubtes expressats per la majoria de socis europeus, la presidència espanyola ha decidit no portar a votació la proposta després de constatar que no tenia la unanimitat necessària per tirar endavant. Fonts diplomàtiques apunten que el debat ha estat "constructiu", malgrat haver estat de només 40 minuts. En la discussió han intervingut una vintena de països, que han demanat anàlisis jurídics i de cost de la proposta. Els 27 s'han emplaçat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l'oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions.

El govern espanyol aposta per "prioritzar" el desplegament del català a la UE davant el basc i el gallec

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha proposat aquest dimarts als seus homòlegs europeus "prioritzar" el català en el desplegament de l'oficialitat davant el basc i el gallec. "Ens hem obert a prioritzar l'idioma en què els seus representants ho han demanat amb més insistència i que més parlants té", ha explicat Albares després que els 27 hagin abordat per primer cop l'oficialitat de les tres llengües. El titular d'Exteriors espanyol ha explicat que aquesta proposta busca superar els "dubtes" d'estats que consideren que desplegar l'oficialitat de tres llengües alhora era "més difícil".

Confiança en el futur de la proposta

En una declaració després de la reunió en què s'ha ajornat la votació sobre l'oficialitat davant la manca d'unanimitat entre els 27, Albares ha celebrat que cap estat membre hagi vetat la petició sobre l'oficialitat de les tres llengües i ha confiat poder "canalitzar els dubtes" de la resta d'estats a través dels grups de treball. El ministre d'Exteriors ha apuntat que alguns estats han demanat "més temps" per analitzar la proposta, així com també el seu "desenvolupament i implantació".

Sobre les peticions d'alguns estats de demanar informes jurídics sobre l'oficialitat de les tres llengües, Albares ha apuntat que qualsevol informe el faran els mateixos serveis del Consell i ha manifestat la voluntat "d'avançar com més ràpid millor" en l'adopció de l'oficialitat.

Espanya assumirà els costos el cost de la mesura

El ministre d'Exteriors també ha traslladat als seus homòlegs europeus que l'Estat assumiria el cost derivat de l'oficialitat de les tres llengües i ha defensat que "no es tracta de llengües minoritàries". "El nombre de parlants de català supera el de diversos idiomes ja oficials", ha dit, tot subratllant que el català es troba entre les 15 llengües amb més parlants a la UE.

El Govern culpa la Moncloa de l'ajornament de la votació

El Govern ha culpat la Moncloa de l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Durant la roda de premsa d'aquest dimarts a Palau, posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha criticat que el govern espanyol en funcions "hagi fet la feina tard, malament i a contrarellotge".

La portaveu ha lamentat que 40 anys de reivindicacions haurien d'haver estat "suficients". Plaja ha afegit que és la Moncloa qui té "l'obligació i responsabilitat", que "no ha fet prou", i que tota la feina recau ara en l'executiu de Pedro Sánchez. La portaveu sí que ha celebrat l'ús del català al Congrés i ha aprofitat per demanar a l'Estat que inclogui la llengua catalana "a tots els seus circuits".

Plaja ha subratllat que "era i és feina" del govern espanyol -ara en funcions- aconseguir l'oficialitat del català a la UE, després que la Generalitat ja hagi fet la seva part de la feina. La portaveu ha reiterat que ara toca a la Moncloa "accelerar, arremangar-se i no escatimar cap esforç ni recurs" per fer entendre als països de la UE que és "just i imprescindible" oficialitzar el català.