La UE avançarà en el control a les tecnològiques | EFE
Per EFE
Publicat el 22 de novembre 2021

La Unió Europea (UE) avançarà aquesta setmana en l'aprovació de les lleis que s'estan negociant a Brussel·les per limitar el poder de mercat de les grans empreses tecnològiques i regular-ne la responsabilitat a l'hora de moderar i eliminar el contingut il·legal que apareix a les plataformes.

La comissió de Mercat Interior del Parlament Europeu votarà aquest dilluns la seva proposta sobre la llei de mercats digitals —la norma que regularà la lliure competència al món digital— i dijous farà el mateix el Consell de la UE (els països), que aprovarà també la seva postura sobre la llei de serveis digitals —la que fixarà la responsabilitat de les tecnològiques en el control del contingut—.

Llei de mercats digitals

La llei de mercats digitals va néixer per la percepció a Brussel·les que les normes antimonopolístiques de la UE no han evitat l'abús de poder de gegants com Google, Amazon, Facebook, Apple o Microsoft perquè en un sector en constant evolució, la Comissió Europea ha de fer llargues investigacions abans de poder demostrar un comportament il·legal.

Davant la constatació que per la seva mida s'han convertit en imprescindibles per als usuaris i en intermediaris entre aquests i altres empreses, la llei fixa obligacions prèvies que hauran de complir abans que Brussel·les les investigui i que incideixen precisament en les pràctiques per les quals els darrers anys les ha multat i les ha portat davant la justícia europea.

Així doncs, els prohibeix combinar les dades personals que adquireixen dels usuaris a través dels múltiples serveis que ofereixen, per exemple, que Facebook creui la informació que obté de la seva xarxa social amb la del servei de missatgeria Whatsapp, tret que existeixi un consentiment previ.

També hauran de permetre a les empreses que han esdevingut els seus clients vendre els seus productes als usuaris a través d'altres plataformes, especialment si és a un preu inferior.

A més a més, hauran de donar accés a les empreses a les dades generades pels seus clients, permetre que els usuaris puguin desinstal·lar les aplicacions que vénen per defecte als dispositius mòbils o es prohibirà a les tecnològiques afavorir els seus propis serveis davant dels de la competència.

La Comissió i els països de la UE volen que aquests criteris s'apliquin a les companyies amb un valor de mercat d'almenys 65.000 milions d'euros, però el Parlament Europeu vol elevar la xifra a 80.000 milions, cosa que afectaria les grans tecnològiques nord-americanes, però podria deixar fora altres com Booking o Airbnb.

En última instància, si incomplissin els requisits, Brussel·les podrà fragmentar un d'aquests gegants d'internet en nom de la lliure competència.

Llei de serveis digitals

La llei de serveis digitals obligarà les plataformes a eliminar en un termini de 24 hores el contingut il·legal que hi aparegui, per exemple, discursos d'odi o terrorisme, però no les responsabilitzarà per la seva existència, tret que no el suprimeixin si saben que s'ha publicat.

Regula, a més a més, el funcionament dels algoritmes, que mitjançant intel·ligència artificial determinen la informació que veu cada usuari.

Les tecnològiques hauran de fer anàlisis de risc per evitar que la informació que ofereixen suposin un perill per a la salut dels ciutadans o la seguretat pública, hauran de sotmetre's també a auditories independents i donar a les autoritats les dades que necessitin per avaluar la manera com moderen els continguts.

El Consell de la UE proposa, a més, que les plataformes que ofereixen serveis exclusius als menors s'hi dirigeixin en un llenguatge que puguin comprendre i habilitin eines de control parental.

Mentre que la ponent a l'Eurocambra, l'eurodiputada socialista Christel Schaldemose, vol prohibir la publicitat personalitzada, encara que la idea no genera prou consens entre els grups polítics ni els governs europeus.

Impulsats per França, els països de la UE han arribat a un acord per permetre que la Comissió pugui iniciar investigacions si creu que les tecnològiques incompleixen la norma, evitant així que Irlanda es converteixi de facto al principal regulador per ser la seu d'aquestes empreses , gràcies als incentius fiscals que els ofereix.

Negociacions

El Consell de la UE aprovarà la seva postura sobre les dues lleis aquest dijous que ve, però encara haurà d'esperar que el ple de l'Eurocambra adopti la seva, previsiblement al gener, segons diverses fonts consultades per EFE.

Les dues institucions hauran d'acordar després un text comú, amb la intenció que pugui entrar en vigor el 2023.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —