Un noi jove deixa entreoberta la portalada de fusta del número 10 del carrer del Paradís. Li agraeixo el gest dedicant-li un somriure i, tot a l'ombra del senyal que indica que el MUHBA Temple d’August roman tancat per qüestions sanitàries, obro la porta. El grup de set alemanys a qui faig una visita turística per la Barcelona romana em miren entusiasmats i, paulatinament, entren al palau medieval del Barri Gòtic. És la sorpresa de la visita, la cirereta del pastís que clausura una ruta per la ciutat en ple juliol.

Mentre el jove que ens ha obert entra per la porta del Centre Excursionista de Catalunya, redirecciono al ramat de turistes cap a un petit balcó que dona a un pati a la dreta del recinte. Entenc que, un cop sortim, el noi que ens ha obert tancarà les portes de l'edifici. “Columnes romanes”, indica un cartell. Per sort, els meus acompanyants no paren atenció. Un cop dins, tots els presents deixen caure la mandíbula a terra i entonen un “Oooooooh!” conjunt. Davant seu es troben el vestigi d’un imperi que va dominar el Mediterrani i es va estendre al llarg de 1.000 anys.

La senyal que dirigeix a les quatre columnes que queden del Temple d'August - Imatge de Santi Dommel i Méndez

Quatre columnes de nou metres d’alt s’alcen imponents després de 2.000 anys des que foren erigides. “Das ist unglaublich! (Això és increíble!)”, exclama el Markus, un dentista jubilat a Kirchzaten, un poble a l’est de Friburg. Començo a aplegar el grup a un costat del pati i, embadalits, segueixen mirant les columnes mentre caminen en direcció a la meva veu.

Faig sonar els dits per captar la seva atenció i, d’esquenes a les columnes, començo l’explicació: “Originàries del segle I a.C., aquestes columnes sustentaven un temple erigit en nom de l’emperador Octavi August. Formaven part de l'espai de culte a la personalitat imperial. Aleshores, la fe i la política estaven estretament lligades”, indico mentre assenyalo el panell que tenen al costat on poden trobar una ampliació de la informació. Encara perplexos, assenteixen concentrats.

El recinte on es troben les columnes del MUHBA Temple d'August - Imatge de Santi Dommel i Méndez

Segons expliquen els plafons del recinte, el nom original de Barcelona abans era "Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino", i indicar que la ciutat feia la funció de capital administrativa de la regió de la Tarraconensis. A més, “la ciutat va ser concebuda en un principi com un espai de retir per excombatents de les legions romanes que havien estat enfrescats en conflictes a l’ample i llarg de la península”, explico. En Markus, que abans m’ha comentat que volia venir a viure a Barcelona “prop de la platja”, somriu. Sembla identificar-se amb els excombatents romans.

El museu es troba al punt més alt de la ciutat de fa mil·lers d'anys: el Mont Tàber, a 16 metres sobre el nivell del mar. Així ho indica una placa a l'exterior del palau. “El temple presidia l’assentament, i durant més de quatre cents anys va ser un punt neuràlgic del fòrum de la ciutat (l’espai de reunió de la societat romana de llavors)”, asseguro al grup. Amb l'arribada del cristianisme, el temple va perdre la seva funció política, administrativa i pública, i van caure en decadència tant l'espai com el seu manteniment. 

Inscripció d'un pedestal del fòrum romà - Imatge de Santi Dommel i Méndez

El grup està immers en l'explicació i para l'orella a tots els detalls. Però una de les parts més interessants del temple, sota el meu parer, es troba just darrere meu. Al apartar-me els visitants poden veure un pedestal honorífic, dedicat per part de la ciutadania de Barcino a un sacerdot anomenat Quint Calpurni Flavi. La construcció va ser reutilitzada com a tauler de joc amb la pèrdua de funcionalitat del temple. Encara avui es pot veure el tauler en una de les cares.

Els punts d'informació expliquen que, entre finals del segle XIX i principis del XX, la societat barcelonina va debatre si les columnes havien d'estar a l'exterior o bé preservades en un espai tancat. "Al final, el Centre Excursionista de Catalunya va comprar l'edifici i el 1903 va contractar l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner perquè construís el recinte on avui s'exhibeixen les columnes", sentencio. Acabo l'explicació i concedeixo al grup uns minuts per prendre fotografies, vídeos i selfies de l'espai. 

Les restes que es trobaven al palau després que el CEC el comprés - Imatge del CEC

Al sortir, em quedo al darrere de la comitiva tot esperant que els ressagats acabin de fascinar-se amb el monument. Un grup de turistes japonesos aprofita per entrar al veure la porta oberta, embadaleixen tal com ho han fet abans els seus homònims germànics, i prenen fotografies. La resta del meu grup m'espera fora. Tres dones catalanes entren al recinte i es posen a mirar les columnes amb la mateixa expressió que japonesos i alemanys.

Una d'elles es queda més enrere, i al veure'ns marxar a nosaltres i als japonesos, diu: "Vés per on, porto tota la vida vivint aquí i aquests turistes troben un temple amagat com si res". A Barcelona no li manquen monuments per visitar, però les quatre columnes d'August no gaudeixen de molta promoció. Són un dels últims vestigis que queda a la ciutat de l'assentament romà que ens va precedir.

L'entrada al temple és totalment gratuïta. Obre tots els dies de la setmana a les 10:00 del matí i, a excepció dels dilluns que l'espai tanca a les 14:00, i els diumenges que ho fa a les 20:00, el temple d'August resta accessible fins les 19:00 de la tarda. Un monument com aquest hauria de ser posat en valor pels barcelonins, ja que constitueix un vestigi fascinant de la història de la ciutat i les seves arrels. 

Com arribar-hi

Es troba a 3 minuts de la parada de metro Sant Jaume de la L4.  

Direcció: Carrer del Paradís 10, 08002 Barcelona

Districte: Barri Gòtic

Població: Barcelona