L'impacte del coronavirus a l'Amazones pot causar pèrdues incalculables en les cultures ancestrals indígenes
Per Mònica Homs
Publicat el 15 de juny 2020

Els indígenes de l'Amazones han hagut de lluitar per la seva supervivència durant segles: es calcula que durant la colonització d'Amèrica, entre el 80 % i el 95 % de la població va ser presa de malalties europees durant els primers 50 anys. Han sobreviscut a aquest i a altres apocalipsis i han transmès un coneixement ancestral de generació en generació davant d’imperis culturals que en fan perillar l’existència. I és que en una generació pot desaparèixer una cultura mil·lenària: és el que passa quan es tala un bosc i tots els indígenes deixen les seves tradicions per malviure als suburbis d’una urbs.

“No només és un número! Cada cos indígena té un encant ancestral. Amb cada indígena que mor, mor també una part de la nostra història col·lectiva”, recordava l'activista ecologista i representant indígena, Célia Xakribá, a través de les plataformes de l’Associació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB).

Aquesta fragilitat cultural és un fet: la pandèmia ja s’ha endut personalitats com l'artista Feliciano Pimentel Lana Sibé, de 83 anys, que narrava, amb les seves aquarel·les, la història dels poblats de l'Alt Riu Negro, la seva regió natal. Nascut el 1937 a São João Batista, al riu Tiqué, Lana va compartir el destí cruel de molts nens indígenes de la seva generació: va ser portat a un internat salesià per a ser educat lluny de la seva comunitat. Va aprendre portuguès, a llegir i a escriure. I després de l'escola va treballar com a peó d'obra i paleta, conductor de tractor, telegrafista, recol·lector de cautxú, mecànic, i fins i tot com a miner.

A partir de la dècada de 1960 va conèixer l'escriptor Márcio Souza, l'antropòloga Berta Ribeiro del Museu Nacional i el sacerdot Casimiro Bécksta, i va col·laborar intensament amb ells per registrar i il·lustrar els mites i històries de les cultures indígenes del Riu Negro. La pandèmia també s'ha endut personalitats indígenes com Bepkaroti Xikrin.


Bepkaroti Xikrin. Foto: Isabelle Vidal

El coronavirus ha tingut un efecte catastròfic al Brasil, essent el segon país del món amb més infeccions i decessos, només per darrere dels EUA. I les ONG adverteixen que la situació encara pot empitjorar. Les causes: un president escèptic i un sistema sanitari prop del col·lapse. Encara és més preocupant que la taxa de mortalitat per Covid-19 dels indígenes del Brasil és alarmant: dobla la de la resta del país, segons l'APIB. Al Brasil, hi ha una població de 900.000 indígenes i molts d'ells viuen a pobles aïllats.

Un hospital a tres hores d’avió

La distància entre els poblats de la selva i l'UCI més propera pot superar els 1000 km i no hi ha respiradors en la majoria dels municipis de l'Amazones, segons un estudi de l'ONG InfoAmazonia. Estem parlant d’una distància mitjana de 315 km entre la casa d’un indígena i un llit d'UCI.

“Una vegada arriben a l’hospital, han de competir per un llit d’UCI, perquè simplement no n’hi ha suficients”, deia en una entrevista Joenia Wapichana, que va ser la primera indígena congressista i actualment presideix la Comissió Nacional per la Defensa dels Drets dels Pobles Indígenes.

Una lluita centenària per la supervivència: el pas a la política

Els recursos als quals tenen accés aquests poblats són limitats i sovint es troben sota l'amenaça de miners i taladors il·legals. En aquest sentit, destaquen figures com Aliton Krenak, una icona de la lluita pels drets dels indígenes del Brasil. Va participar amb Álvaro Tukano, Marcos Terena i Raoni Metuktire al procés constituent del Brasil de 1988, després d’una dictadura militar en què es van exterminar tribus senceres. Així començava una nova etapa de visibilitat dels pobles originaris del Brasil. Gràcies a aquest activisme, van aconseguir que la Constitució els reconegués el dret de demarcar les seves terres. 

 

El país va commocionar-se davant de l'emotiu discurs de Krenak a l'Assemblea constituent: es va pintar la cara com a gest de dol per recordar el patiment històric dels indígenes i en va reclamar els drets.

Amb la crisi del coronavirus, però, la població indígena s’ha trobat en una situació de gran vulnerabilitat. És per això que les demandes de les organitzacions indígenes com l'Instituto Socioambiental (ISA) o l'Articulación de los Pueblos Indígenas de Brasil (APIB) han tingut ressò internacional per la urgència d’una ajuda per part del govern.

 

La Constitució del Brasil garanteix, doncs, el dret dels indígenes a viure en unes terres públiques, reservant-ne a les comunitats el dret d’ús i d’explotació. La FUNAI, per tant, s’encarregava de demarcar les terres dels indígenes. Però moltes vegades aquests drets han quedat en paper mullat.

Hi interfereixen els interessos econòmics de grangers, taladors i miners. Mentre que entre el 2003 i el 2011, durant el mandat de Lula, es van aprovar 81 demarcacions, amb Dilma Rousseff només se'n van aprovar 11 entre el 2011 i el 2015. I amb el president actual, la situació ha empitjorat.

El discurs i la política racista de Bolsonaro

L’actual president del Brasil, Jair Bolsonaro, manté un discurs obertament racista cap als indígenes, a qui veu com un “obstacle pel desenvolupament nacional”. Des d’abans de ser escollit president, Bolsonaro defensava explotar amb mineria i agricultura comercial les reserves indígenes de l’Amazones.

Amb la voluntat d’explotar les terres indígenes, quan va arribar al poder Bolsonaro va desmantellar de facto la FUNAI: va transferir-ne les competències principals i va anomenar a Marcelo Xavier da Silva, un oficial de policia federal amb negocis en agricultura, nou president de l'organització.

Des que va arribar al poder, Bolsonaro ha volgut intentar implementar mesures com la “Medida provisoria 910” (MP 910) que estableix —en contradicció amb la constitució— unes directrius per la regularització de terres en grans àrees públiques federals sense cap justificació tècnica ni legal i, encara més, “promou l'ocupació il·legal i l'explotació comercial de recursos naturals”, tal com han denunciat diverses organitzacions com el Conselho Indigenista Missionário.


Font: Sarah Shenker/Survival International

En altres paraules, s’obren les portes dels boscos al saqueig per part de taladors i miners: “No aporten res, són gent sense principis morals: prostitueixen les dones, porten alcohol, contaminen els rius i porten malalties infeccioses als indígenes”, ha denunciat la il·lustradora i activista Ciça Fittipaldi en declaracions al Diari de Barcelona. Aquest és un perill per a totes les comunitats indígenes, també les isolades.

“Els pobles isolats són encara més fràgils a qualsevol malaltia, perquè tenen menys anticossos”, explica Fittipaldi, compromesa amb el moviment indigenista del Brasil des dels anys setanta. I afegeix que “la qüestió indígena només avança quan hi ha suport internacional”.

Les polítiques de Bolsonaro també han afectat la part de la FUNAI vinculada amb el ministeri de Sanitat, la Sesai ha deixat les terres indígenes sense homologació, sense accés a aquest sistema sanitari. Per tant, un gran nombre de comunitats es veuen desprotegides davant l’avenç del coronavirus.


Font: Fabio Nascimento/Mobilização Nacional Indígena

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —