[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Sara Soteras i Acosta i Màrius Sin
Publicat el 17 de febrer 2021

L’Àlex i la Gemma vivien fins no fa gaire a Barcelona. Fa pocs mesos la parella va decidir marxar a Viladrau. Es consideren “urbanites”, però la seva rutina ha canviat molt: d’agafar el metro a ajudar les cabres que s’enganxen a la tanca fins a tallar llenya per l’endemà. La decisió de passar a viure de la ciutat al món rural, però, no va ser precipitada i asseguren que “el confinament no ha sigut el detonant de la decisió, però sí un accelerador”.

Arran de la pandèmia i el teletreball, casos com el de l’Àlex i la Gemma cada vegada són més comuns. Aquest fenomen es veu reflectit en l’augment d’empadronaments que ha tingut lloc a diversos pobles al llarg del 2020, com el de Bolvir, a la Cerdanya. A finals del 2019 hi havia 383 empadronats. En canvi, el dia 10 de gener de 2021, eren 498 les persones registrades al cens municipal, un 30% més en 14 mesos. “Hem defensat aquest augment d’empadronaments des del primer dia, ja que dona molta vida al poble”, explica l’alcalde Isidre Chia Trilles.

Torredembarra, amb una població de vora 17.000 persones, va acabar el 2020 amb 200 empadronats més de mitjana que el 2019. “Que s’empadroni més gent ens obre més portes a rebre majors ajuts econòmics per part de l’Estat”, explica l’alcalde Eduard Rovira. Rovira assegura que, ara, una de les demandes més comunes a l’hora de buscar apartament a Torredembarra ha estat la fibra òptica. L’empresa Alt Urgell Fibra corrobora haver notat un clar augment en la demanda d’instal·lació de fibra òptica a moltes cases que, fins ara, eren segona residència.

Canvis en l’estil de vida 

El nivell de vida també ha canviat per a l’Àlex, la Gemma i la seva filla, fins al punt d’haver notat un cert estalvi amb el canvi. De tenir comerços a l’abast, assenyalen que han passat a un entorn menys consumista. A més, mentre que a Barcelona l’escola de la seva filla era privada, ara la del poble és pública.

El mateix els ha passat a la família terrassenca de l’Imma i el Jaume, que s’ha mudat a un nucli de l’Alt Urgell de 24 habitants, gràcies a la crida del compte de Twitter @repoblem. Així doncs, l’escola de Tuixent passa a tenir 10 alumnes amb l’arribada dels seus dos fills. Lluny de considerar factors com la nevada de Filomena com a un perill, veuen amb bons ulls tenir la natura més a prop. “El que nosaltres anem a buscar el cap de setmana, ara ho tenim aquí cada dia”, explica el Jaume.

L’Imma i el Jaume creuen que aquest és un pensament durador, no només pel període en què duri la crisi sanitària, sinó que han marxat per quedar-s’hi. No només famílies s’han llançat a aquesta mudança. Laura Lázaro ha tornat a Santa Bàrbara, el seu poble, després de viure gairebé 10 anys a Barcelona. “M’agrada la invisibilitat de residir a Barcelona, però també m’agrada sentir-me coneguda al meu entorn”, expressa Lázaro. Com a dissenyadora gràfica, la pandèmia la va portar a treballar sola a la seva habitació a la capital com a autònoma. Per aquest motiu, va decidir tornar als seus orígens i, així, estar al costat de la seva parella i familiars.

“No podria haver-me llançat al màxim amb Laura Lazpa [el seu nou estudi de disseny] sense la xarxa de seguretat emocional que tinc aquí, ni sense el que em permet estalviar residir a Santa Bàrbara”, sintetitza Lázaro. No descarta tornar a la ciutat, però el seu objectiu és ser lliure i treballar des d’on vulgui en aquell moment.


@Repoblem: “És important que en un poble pugui treballar un pagès, però també un enginyer, un advocat o un dissenyador gràfic”


El camp és per a tothom

“És important que en un poble pugui treballar un pagès, però també un enginyer, un advocat o un dissenyador gràfic”, afirma Ton Lloret, responsable de la iniciativa @repoblem, un compte de Twitter nascut arran de la pandèmia, que posa en contacte ajuntaments que necessiten residents amb aquella gent que vol anar a viure a zones rurals. “Necessitem els dos mons i que hi hagi justícia social”, afirma.

Aquests oficis, que depenen de la tecnologia, són precisament els que han recorregut més a una nova manera de fer teletreball: els cotreballs rurals. Segons Begoña García, gerent del projecte Cowocat Rural, “costava molt trobar la connexió del món rural amb l'urbà i la pandèmia l’ha accelerada.” Aquests espais han rebut un augment de peticions i trucades interessant-se en la xarxa, en el marc dels projectes de cooperació dels grups d’acció local de Catalunya, que intenta oferir una separació necessària de l’espai professional envers el personal.

La nova possibilitat de reunir la gent de forma remota fa que la importància original de les ciutats perdi pes. “Encara queda per demostrar si el teletreball afecta negativament a la productivitat”, explica l’economista Joan Monràs. Si no és un model tan eficient com el fins ara concebut, quan s’acabi la crisi sanitària actual, el teletreball es deixaria enrere.

Independentment d’això, Monràs considera que aquest moviment d’abandonament de les urbs és un fenomen temporal. “Crec que, un cop acabi aquesta crisi sanitària, la situació es regularitzarà”, i molta gent que s’ha empadronat al poble tornarà a la ciutat.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —