[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 29 d’abril 2020

L’arribada del coronavirus va agafar desprevingut quasi tothom. Com un tsunami que no es veu venir, quan ens en vam adonar ja el teníem a sobre i ho regirava tot. Potser algú va desatendre o ignorar els senyals d’alarma, o bé va subestimar la potència d’un virus desconegut, o simplement no es va saber ser prou eficient. El cert és que, tan sols mirant enrere en els últims tres mesos, hi ha unes quantes revelacions o veritats que, com a mínim, fent la retrospectiva, resulten incòmodes.

El 8 de febrer d'enguany, després que algunes grans empreses ja haguessin anunciat la seva retirada del congrés Mobile World Congress d'enguany, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegurava que no hi havia cap risc en la celebració del congrés de telefonia. Al cap de quatre dies l’organització anunciava la cancel·lació de l’esdeveniment, que acabaria justificant-se per "una causa de força major”.

Des d’aquell mateix 12 de febrer i durant els dies següents, diverses autoritats, com el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, o el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, passant per la vicepresidenta Carmen Calvo o el president de la Generalitat Quim Torra, no es cansarien de dir que la cancel·lació no responia a cap recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ni era emparada per raons de salut pública. En aquell moment, a tot l’estat espanyol només hi havia dos afectats per la Covid-19 –cap d’ells a la península– però, com s'ha demostrat, el virus ja era, i de quina manera, entre nosaltres.

Aquí teniu cinc veritats incòmodes que tan sols fa un parell de mesos enrere semblaven mentida:

 

 

1. El coronavirus és pitjor que la grip; i sí, tard o d'hora ha arribat al nostre país

Itàlia es va convertir a finals de febrer en el principal focus d’afectació del virus a tot el món. Amb tot, el mateix 24 de febrer, el secretari de Salut Joan Guix assegurava que, tot i que el cas d'Itàlia augmentava el risc per a Catalunya, encara era “poc factible” que res semblant pogués succeir aquí. Just l'endemà es confirmava el primer cas a Catalunya. Guix, malgrat tot, insistia en rebaixar els senyals d'alarma argüint que  la grip era molt més greu i que s’havia de situar la Covid-19 en la magnitud que li tocava".

Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries i portaveu del comitè per al seguiment del Coronavirus, també assegurava el 26 de febrer que "en general el risc a Espanya serà baix o molt baix, llevat d’alguna zona on podria arriba a ser alt”. 


A data de 30 d’abril, les xifres parlen per si soles: més de 210.000 contagiats confirmats per la prova PCR a l'estat espanyol (que en realitat podrien ser més de dos milions, segons un estudi recent de la Universitat Politècnica de Catalunya si s'haguessin fet les proves a tota la població) i més de 24.000 morts per Covid-19 a tot l'estat.

2. Els joves no són immunes al virus

Amb aquest missatge l’OMS recordava a tots els joves que no érem lliures de risc. El personal sanitari d’arreu del país ho va confirmar sobretot a finals de març, en el moment més crític per als hospitals, quan es van haver d’atendre centenars de joves a les Unitats de Cures Intensives (UCIs), alguns dels quals, en alguns casos, van arribar a morir (a Catalunya, entre vint i quaranta).

Amb tot, quan va arribar la pandèmia al nostre país no hi havia consciència sobre aquest fet. O, si hi era, no s'explicava. Diversos organismes sanitaris intentaven tranquil·litzar la població explicant que el 80% dels joves tenien símptomes lleus i que superaven amb molta facilitat i sense problemes la malaltia. Ara, sense negar aquestes afirmacions, els fets han demostrat, ni que sigui amb xifres absolutes, que els joves també han estat víctimes del virus: al l'estat espanyol hi ha hagut 31.928 casos confirmats (amb proves PCR) de menys de quaranta anys que han requerit algun tipus de tractament (més de deu mil dels quals tenien entre 20 i 29 anys), dels quals 5.217 han estat hospitalitzats -381 d’ells a la UCI- i 83 han mort, alguns d'ells sense cap patologia prèvia.

3. Les mascaretes sí que serveixen 

Quelcom similar ha succeït amb les mascaretes. El president Quim Torra, igual que, amb matisos, Pedro Sánchez i Fernando Simón, expressava a mitjans d’abril la voluntat de fer obligatori l'ús de mascareta. De fet, s'han repartit milers de partides de mascaretes a les farmàcies del país i s'ha encoratjat la població a comprar-ne. I tan sols fa un parell de dies Pedro Sánchez explicava el pla de desconfinament i assegurava que la mascareta seria “molt recomanable” en el transport públic i que en general la consigna era mantenir el seu ús quan no fos possible mantenir la distància de seguretat.  

Diversos estudis científics ho avalen: l'ús de mascaretes pot ser efectiu per a reduir els contagis. Un estudi recent  de l’Associació Mèdica dels EUA publicava un vídeo que mostrava com les partícules emeses després d’un esternut podien viatjar fins a set metres de distància.


Aquest altre vídeo mostra l’efectivitat de les mascaretes a l’hora d’aturar les petites gotes de saliva quan es parla. 

Ara bé, el foment de l’ús d’aquest element de protecció no era així fa dos mesos. A finals de febrer, la consellera de Salut Alba Vergés assegurava a Catalunya Ràdio que les mascaretes no eren recomanables: "no ens aporten res en quant a la seguretat”. En la mateixa línia s’expressava el ministre de Salut Salvador Illa, que afirmava: “no és necessari portar mascaretes pel carrer avui dia.” Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona, i Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic, tampoc recomanaven el seu ús i demanaven que es guardessin per a la població en risc i el personal sanitari. Era, potser, i en realitat, una manera de no generar pànic i de dir que no hi havia prou mascaretes per tothom...

4. Tancar les fronteres i territoris era necessari

Una de les frases més polèmiques del president de govern espanyol, Pedro Sánchez, va ser aquesta, que va repetir diverses vegades: "el virus no hi entén, de territoris”. La Unió Europea també insistia en una idea similar el 27 de febrer, quan apostava per una lluita comuna contra el Covid-19, argüint que no s’aturava a les fronteres. El 2 de març, quan es va elevar el nivell de risc per coronavirus a Europa de "moderat” a “alt”, la Comissió Europea encara indicava que no era necessari establir controls a les fronteres. 

A l'estat espanyol no es va aturar el trànist aeri amb Itàlia fins al 10 de març, quan el país veí ja havia decretat el confinament. Al cap de dos dies, el president nord-americà, Donald Trump, prohibia l’entrada de vols provinents d’Europa als Estats Units. La reintroducció dels controls a les fronteres terrestres amb França i Portugal el 17 de març va acabar per fer evident que sacrificar la llibertat de moviments a l’espai Schengen era útil per frenar el virus. A banda, el tractament diferenciat per a cada territori en funció de l'impacte rebut pel virus s'ha acabat demostrant necessari i decisiu, desacreditant així la tesi segons la qual calia un tractament homogeni a tot arreu.

5. PSOE i Podemos apliquen la Llei Mordassa que tant van criticar

La llibertat de moviments també es va limitar dins del país amb la declaració d’alarma del 14 de març que donava inici al confinament. A qui se’l salti per motius no justificats se’l sancionarà “d’acord amb les lleis", es va dor. Però el decret publicat pel govern no especifica d’acord amb quines lleis. Més tard s'ha sabut que règim sancionador s'aplica en base a la Llei Mordassa, una llei que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias havien acordat eliminar al seu acord de govern. 

Aquestes són tan sols algunes de les veritats més incòmodes d'aquesta crisi. Però n'hi ha més i, de ben segur, d’aquí a dos o tres mesos n'afloraran de noves. N'estarem pendents.
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —