En l’univers complex i multifacètic de la producció audiovisual i escènica, el vestuari juga un paper essencial, tot i que sovint queda relegat a un segon pla davant altres departaments més exposats públicament, com la direcció o la interpretació. Un fet que no és fruit de l’atzar, sinó que respon a una realitat estructural marcada per la feminització d’aquesta tasca, la precarietat laboral i la manca de reconeixement professional. El Diari de Barcelona ha pogut parlar amb dues dissenyadores de vestuari i membres de l’Associació d’Artistes Plàstics Escènics i Audiovisuals d’Espanya (AAPEE), que ens han explicat la invisibilització que pateixen en les produccions audiovisuals i teatrals. Per preservar el seu anonimat, hem fet servir noms ficticis.

Un reconeixement institucional i mediàtic insuficient

La Maria, figurinista de ficció en exercici, explica que el reconeixement que rep el sector sovint no està en consonància amb la seva aportació. "Encara hi ha una tendència a considerar-lo un element decoratiu o superficial, i no una part activa del procés creatiu", lamenta. Aquesta professional destaca que “des de dins, la desconnexió és clara i frustrant: el vestuari exigeix molta creativitat i tècnica, però a nivell institucional i mediàtic és un dels departaments més oblidats.” Assenyala que els premis especialitzats en vestuari són escassos, les entrevistes a dissenyadores són rares i la crítica gairebé no en parla.

La mateixa figurinista manifesta que algunes de les problemàtiques més greus que afronta el sector inclouen la precarietat i la intermitència laboral, amb condicions que varien segons la producció, però que es caracteritzen per salaris baixos, contractes temporals i manca de regulació. També hi ha una manca de planificació i temps insuficient per a la preparació i per disposar d’un equip adequat, fet que les "obliga a improvisar sota pressió i a sobrecarregar-se de feina”.

Altres greuges són les desigualtats salarials respecte a altres departaments, malgrat la responsabilitat i especialització que requereix la feina, i el desconeixement del funcionament intern del departament. "Si no es coneix bé què fem ni com ho fem, tampoc es valora ni es reivindica com cal”, assenyala la Maria.

Una tasca feminitzada i històricament precària

Aquesta marginalització s’explica, en part, perquè el vestuari és un espai predominantment feminitzat. “És un departament tradicionalment ocupat per dones, fet que l’ha feminitzat i ha provocat condicions laborals històricament més precàries que en altres departaments majoritàriament masculins”, explica la Júlia, també dissenyadora de vestuari. 

Tot i que en altres àrees de la producció audiovisual s’han implementat polítiques per fomentar la igualtat de gènere, el vestuari sembla haver quedat al marge d’aquesta lluita. A més, la feblesa de l’organització sindical en aquest sector dificulta la defensa dels drets laborals i professionals. Aquesta carència de força col·lectiva, juntament amb l’alta competència i la por de ser etiquetades com a “complicades”, fa que moltes professionals prefereixin mantenir-se en silenci per evitar conflictes que podrien perjudicar la seva carrera, sosté la Júlia.

Temps insuficient i manca de recursos

La invisibilitat del vestuari està estretament relacionada amb la manca de temps i recursos. Les treballadores exposen que sovint s’incorporen als projectes quan gran part de la preproducció ja està avançada o en marxa, sense disposar del període necessari per investigar, seleccionar materials o preparar les peces.

La Júlia afirma que aquest problema no és exclusiu d'Espanya, sinó que també es presenta en altres països. "Per exemple, Naked Without Us, un moviment sorgit a Hollywood, reivindica que el vestuari s’integri amb antelació als projectes per garantir un temps adequat de preparació. Actualment, la reducció d’aquest termini obliga a treballar sota pressió i, a diferència d’altres departaments, no es concedeixen retocs abans de la filmació, fet que perjudica tant la nostra tasca com la qualitat i la imatge final de la producció", explica.

Aquest moviment internacional, que va guanyar notorietat després de l’acció de l’actor John Cena als Oscars, ha posat en relleu aquesta realitat sovint oculta. La campanya denuncia que els equips de vestuari i maquillatge, tot i ser essencials, són invisibles i que la indústria els tracta amb manca d’ètica laboral i de respecte. 

L’impuls català: l’AAPEE i el Manual de Bones Pràctiques

A Catalunya, aquesta iniciativa ha inspirat l’AAPEE, que pretén posar ordre i garantir condicions dignes per al sector a través de l'elaboració d'un Manual de Bones Pràctiques, que es publicarà pròximament. Aquest manual, inspirat en la Union de Hollywood, busca fer pedagogia davant el desconeixement sobre les funcions reals del departament de vestuari. Es tracta d’un document exhaustiu que descriurà tots els rols dins del vestuari, tant en ficció com en publicitat, i recollirà les problemàtiques compartides per les professionals del sector. Per fer-ho, han impulsat un qüestionari per recollir els testimonis de professionals del sector. "En només dos dies, prop de 200 persones van respondre l’enquesta, la qual cosa evidencia un interès real en aquest canvi", afirma la Júlia.

Els moviments com #NakedWithoutUs, #PayEquity i l’impulsat per l’AAPEE il·lustren de manera clara que la invisibilització i la desigualtat de gènere dins del vestuari no són fenòmens aïllats, sinó simptomàtics d’una problemàtica estructural i global. La reconeguda figurinista Jenny Beavan, per exemple, va aprofitar la seva aparició als Oscars de 2022 per fer un discurs sota el lema “Naked Without Us”, en una acció reivindicativa impulsat pel sindicat Costume Designers Guild, que reclama un reconeixement econòmic i creatiu proporcional al valor essencial que aporta el departament de vestuari. Paral·lelament, el mateix sindicat va impulsar el moviment #CDGPayEquity, que ha aconseguit obtenir la paritat salarial per a dissenyadores de vestuari en el contracte col·lectiu bàsic després de lluitar durant anys per erradicar la bretxa de fins al 65 % respecte a altres caps de departament.

Propostes de millora: educació, reconeixement i equitat

La Maria, que també forma part de l’associació, explica que per revertir la invisibilització i precarització del vestuari cal adoptar mesures estructurals. "En l’àmbit educatiu, és fonamental incloure la formació específica en disseny de vestuari dins dels currículums audiovisuals i escènics, amb recursos adaptats a les necessitats del sector”, proposa. A més, destaca que a nivell cultural “és urgent fer pedagogia dins la indústria i fomentar una presència més activa del vestuari en festivals, museus, mitjans i premis, reconeixent-lo com una part fonamental del relat visual i simbòlic d’una producció.” També assenyala la importància de “promoure una alfabetització visual que permeti entendre com el vestuari no només vesteix, sinó que comunica, defineix personatges i transforma narratives.”

La lluita per l’equitat, segons la professional, “ha de traduir-se en mesures concretes” que garanteixin la igualtat salarial i de condicions laborals entre els departaments tradicionalment feminitzats i masculinitzats, per superar les desigualtats històriques. En aquest sentit, proposa la creació d’un segell distintiu per a les produccions compromeses amb la paritat i l’equitat, que inclogui una auditoria interna capaç de proporcionar evidències reals d’aquest compromís. A més, subratlla que, tal com ja existeixen certificacions en sostenibilitat ambiental o la figura de l’eco-manager, “seria ideal estendre aquest model a l’àmbit de la sostenibilitat en matèria d’equitat de gènere dins la producció audiovisual i escènica”.