En una tarda solellosa, buscant piles per canviar-les al comandament a distància de la televisió, un home troba al tercer calaix de la tauleta de nit el vibrador de la seva parella. És de color lila.

–No aconsegueixo endur-me-la al llit més d’un cop cada dos mesos, em farà creure que s’aconsegueix satisfer amb aquest tros de plàstic. Bah... deu estar per estrenar.

–Bona nit a tu, també, baronívol.

–Què coi?

–Et sorprèn que em sàpiga comunicar?

–Em sorprèn que t’entengui.

–Ah, és clar, perquè a tu això d’escoltar i comprendre...

–Com? I m’ho dius tu, precisament, andròmina?  

–Pregunta-li a ella, si sóc tan andròmina com assegures.

–Què insinues? 

–Que se satisfà amb mi molt més del que t’imagines.

–No diguis bajanades, si amb el que li dono quan es deixa en té més que suficient. Sóc jo el desatès que passa gana!

–Veig que el grau de matxirulo prepotent és pitjor del que m’esperava.

–Com? M’estàs incomodant.

–Què t’incomoda, exactament? El que et dic? Estar parlant amb un membre més viril que el teu? O les dues coses?

–Però què m’has d’explicar tu a mi sobre el sexe? Ja m’estàs posant nerviós!

–Doncs, per començar, que ets un egoista rematat. Que hauries d’aprendre a practicar l’escolta activa dins la vostra afectivitat sexual. Que el "posa i treu" continu bàsic i retrògrada  ja no val ni un duro. Aprèn a estimular-la i després ja podràs presumir del que vulguis. Perquè pel que tinc entès, ni d’actitud ni de mida, xaval. 

–Vols veure com et trec les piles, fal·lus descarat? 

–Ei, ei... Parlem-ne com persones civilitzades, agressiu. 

–És que jo ja l’escolto! El problema és que és una estreta. Sempre li fa mal aquí, ara allà, ara així no que tinc rampa. 

–Doncs això és que no la poses a to com cal, imbècil!

–Que no faltis!

–És que no entenc com no ho veus! 

–Perquè ben bé, com funciones? No ha de ser per tant...

–Jo? Només calen ganes, configurar la velocitat de la vibració que et vingui més de gust i deixar-te endur. Que ho vols provar, potser?

–Au vinga, no diguis bajanades! Jo i tu...? No, home no, a mi aquestes coses no em van. 

–Que ho has provat, ja?

–No! Ni falta que em fa! 

–Doncs hauries de saber que tu també tens un punt G, i t’estàs perdent moltes coses. 

–Ja es pot quedar on és el punt G, l’H i el Z. Jo passo. 

–Vaja, em pensava que, com a mínim, els tenies ben posats. 

–Insinues que no m’hi atreveixo?

–Jo? I ara! Si sóc una andròmina inútil... No? 

–Què t’has cregut tu, que no sóc capaç... Pit i collons! Només un moment, però. A la mínima que m’incomodi, fora, i mai més.

(....)

–No, no... No ho veig clar... 

–Cloc-cloc... Gallina!

–Jo, gallina? A veure com va, això. Mare de Déu, el que s’ha de fer, maleït andr... ah... òmina... uf... que... ai.. no.. s.. e.. r.. ve.. ix.. p... er.. re.. s, pfff. 

–Què? Com ha anat, això?

–On has estat tota la meva vida? Algun consell més?

–Sí. Que li mengis més el cony, que s’ho mereix, i jo no puc.