La Marta Recio va començar utilitzar Instagram i Snapchat quan tenia 12 anys. Ara, sis anys més tard, afirma que les xarxes socials són una part fonamental de la seva vida. Sigui quin sigui l’ús, personal a través d’Instagram, o per motivacions professionals com podria passar LinkedIn, cada vegada és més estrany trobar algú que no tingui cap mena de presència en línia.

Segons l’estudi anual del 2019 sobre xarxes socials de l’IAB Spain, el 85% de les persones que fan servir Internet d’entre 16 i 65 anys utilitzen les xarxes socials diàriament. Això vol dir que hi ha uns 25,5 milions d’usuaris actius al territori espanyol. 

Estem acostumats a generar contingut gairebé diàriament i qualsevol de nosaltres compta amb una gran quantitat d’informació compartida a través de xarxes, d’una manera multiplataforma. L’usuari mitjà n’utilitza 4,7. Aquesta vida en línia dels usuaris comença cada vegada abans, gràcies a fenòmens com el ‘sharenting’. L’anglicisme, provinent de share (compartir) i parenting (paternitat), es refereix a la pràctica d’alguns pares de documentar i compartir, des del seu naixement, la vida dels seus fills a xarxes.  

Però, què passa amb tots aquests continguts i el rastre que anem deixant a les xarxes, la nostra empremta o llegat digital, quan morim? “En principi, tota la informació digital que tu hagis anat generant, queda”, comenta al Diari de Barcelona Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i professor de Comunicació Audiovisual a la UPF. 

Quan arriba aquest moment, explica la Xènia Naranjo, dir que les xarxes socials passen a segon o tercer pla, fins i tot, és massa. “És que ni hi penses. No li dones importància, gens ni mica”. A mitjans de 2020, el seu germà va tenir un accident de moto. La família va decidir que volia, de moment, mantenir les seves xarxes actives. Al principi, ho gestionaven entre tots, “els de casa”, però hi va haver un moment que van decidir apagar el mòbil.

La Xènia no descarta que en algun moment acabin desactivant els perfils. “En el nostre dia a dia els hi donem molta importància, i a vegades socialitzem més per xarxes que en persona, però llavors un cop aquesta persona mor, queden les xarxes socials abandonades i no hi ha més”, reflexiona. La mort fa que el nostre avatar virtual quedi buit. Físicament, ja no hi som, però digitalment encara tenim presència. 

Legalment, aquesta situació es regulava a través de la normativa relativa a successions del codi civil. La Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals, de l’any 2018, va passar a ser la regulació específica per aquesta situació, concretament en l’article 90, ‘dret al testament digital’. La normativa reconeix que una sèrie de persones amb vincles amb el difunt, els familiars o hereus, podran accedir als seus continguts per donar les “instruccions que considerin oportunes sobre la seva utilització, destinació o supressió”. 

Andoni García Imaz, advocat especialista en dret digital, puntualitza que “es parla de ‘dret al testament digital’ però no existeix un testament digital en si”. En el cas que una persona vulgui decidir sobre les seves últimes voluntats pel que fa a les xarxes socials es pot incloure en el “testament tradicional”, on les persones concreten el destí dels seus béns, incloent els digitals. 

La Blanca Navarro (Palafrugell, 18 anys) no s’havia plantejat mai què passaria amb els seus perfils, però conclou que “possiblement es quedaran allà, per sempre”. García Imaz comenta que en el dret digital es troben sovint amb persones vinculades a un difunt que no saben com actuar davant les seves xarxes socials, però no amb gent interessada en establir el seu testament digital. Llavors, què passa quan la persona no ha especificat què volia que passés? Si és necessari accedir als perfils, la situació es complica. 

L’advocat mexicà Jaime Díaz Limon, autor de diversos llibres relacionats amb el dret digital, afirma que la gestió no serà fàcil si l’usuari no ho ha previst i descriu que en aquest cas segurament s’hauria d’iniciar un procés jurídic. “El judici primer implicarà saber qui seran els hereus i l’administrador, anomenat marmessor. Després serà aquest marmessor el que hagi de demandar les plataformes per aconseguir l’usuari i la contrasenya”.  

Les opcions de les plataformes: contacte de llegat, compte commemoratiu o eliminació

Investigadors de l'Oxford Internet Institute van predir que Facebook es podia convertir en el que van anomenar ‘cementiri digital’. L'anàlisi pronostica que, segons els nivells d'usuaris del 2018, almenys 1.400 milions de membres moriran abans del 2100. En aquest escenari, d’aquí a 50 anys els usuaris morts podrien superar els vius. Això, apunta Ganyet, és “menys un problema tecnològic, i és més un problema ètic i legal”.

En aquest sentit, per evitar entrar en processos legals i facilitar el procés, la majoria de plataformes donen opcions directament als familiars: convertir el perfil en commemoratiu o eliminar-lo completament. En els dos casos és necessari tenir alguna mena de vincle amb la persona, i presentar un certificat de defunció. Twitter (només permet eliminar), LinkedIn o Facebook (que inclou Instagram) són alguns exemples de xarxes socials que permeten aquests processos. 

Algunes plataformes també inclouen, a més, l’opció de que sigui l’usuari mateix el que configuri què passarà amb els perfils i qui podrà administrar-los en cas de defunció. Encara que no s’hagi recollit en un testament, això permet que els usuaris estableixin les seves preferències directament a través de la configuració. Aquest és el cas de gegants del sector com Google o Meta, l’empresa de Facebook. Els dos afegeixen, amb diferències, la figura d’un contacte de llegat. 

El contacte de llegat (legacy contact) és la persona escollida per gestionar els comptes en cas de defunció. Quan arriba el moment, Google indica al contacte tot el que el difunt tenia emmagatzemat a la plataforma, li permet fer una còpia. Els usuaris també poden escollir activar el testament digital invers, que s’autoelimina un cop la còpia està feta.

L’altra opció és haver establert què el contacte es convertís en l’administrador del compte, que continuarà actiu, gestionat per una altra persona. Facebook es molt similar, però posa condicions: el contacte de llegat ha de ser membre, i ha d’haver acceptat el càrrec. 

Xarxes socials: espai de treball

Lydia Alberti, especialista en influencer marketing i representant d’influencers com ara Gigi Vives o Alba Paul, afirma que “la gent que pot sobreviure a través de les xarxes més enllà de la seva mort és gent molt concreta”. En la majoria de casos, a mesura que es deixa de generar contingut, el compte també anirà morint. Dins de les excepcions podem trobar aquells que s’havien covertit en marca, o persones que deixen enrere alguna cosa tangible: cançons, pel·lícules…

Kim Kardashian, model, actriu i empresària estatunidenca, també és un cas a part. Amb un compte de 280 milions de seguidors, Alberti considera que és “de les poques persones que té l’opció de tenir un protocol establert”. 

Per norma general els influencers no treballen tenint en compte la possibilitat de morir. “És una conversa que, sent un sector de gent tant jove, no és té; són coses que encara no posem sobre la taula”. El problema amb els influencers és que un cop que la persona que genera contingut, la persona que influeix, ja no hi és, el compte deixa de tenir sentit. Hi ha poques opcions més enllà d’un “boom del període commemoratiu”.

Un futur incert i que encara ha de créixer

Les xarxes socials encara són joves, no tenen més de 25 anys. Són, com gran part dels seus usuaris, de la generació Z. O potser millenials. El cas és que, tot i que ja han superat el seu període inicial d’expansió i s’han consolidat, encara els queda molt de camí per recórrer. 

És un tema que tot just s’ha començat a plantejar, i és una cosa que anirà guanyant importància a mesura que les generacions natives d’Internet vagin creixent. “D’aquí a vint anys, aquestes generacions més joves seran persones amb molta quantitat d’informació a Internet; i estaran preocupats, lluitant perquè els legisladors protegeixin aquests béns emmagatzemats al núvol”, assenyala Alberti. 

La tecnologia canvia molt ràpid, i per això es fa més difícil poder imaginar com seran les coses un cop aquestes generacions hagin envellit. En aquest sentit, Alberti comenta que “el 85% de professions que hi haurà en 10 anys encara no s’han inventat”. Podria ser que amb el nostre llegat digital passés el mateix. Gairebé sortit d’un capítol de Black Mirror: “Es podria, fins i tot, parlar d’una identitat digital que continua vivint un cop la física està morta. Algoritmes d'intel·ligència artificial podrien ser capaços de crear avatars prou convincents, que imitessin a la persona”, especula Ganyet. 

De moment, cada família que malauradament es trobi en aquesta situació haurà d’anar-se fent camí sobre la marxa, sense que la via estigui marcada. A la Marta li agradaria que si li passés alguna cosa, els seus perfils se’ls quedessin les seves amigues.

És una idea semblant al que va fer la família de la Xènia, que va decidir mantenir les xarxes actives com si fossin una mena d’àlbum de fotos. “Per nosaltres, i perquè les seves amistats també puguin gaudir-ne”, recorda. Ganyet considera que haurien d’estar disponible per sempre, “de la mateixa manera que algú ha escrit un llibre, els perfils poden convertir-se en una mena de llegat cultural”. 

Sigui com sigui, les xarxes són, per molts, una manera d’estar en contacte amb l’entorn, compartir aficions i saber de la vida de gent que t'importa, però amb la que potser no t'enviaries un missatge cada dia. Són com una mena de finestra que et connecta amb gent que t'estimes. Una finestra que, de moment, sembla que pot quedar oberta després de la mort.