Videojoc
Per Oriol Darnés
Publicat el 07 de març 2021

El videojoc és la indústria cultural més important avui dia. Catalunya és un dels territoris europeus que més obres produeix, és un bressol per a molts estudis independents i un lloc privilegiat per a grans multinacionals. I, tot i això, el videojoc català està amagat darrere les superproduccions anglosaxones, ocult al gran públic internacional, malgrat que els estudis locals publiquen any rere any títols de culte, de qualitat indubtable.

Amb gairebé 160 empreses dedicades a la creació de videojocs, Catalunya representa el 53% de la facturació anual del sector a tot l'estat espanyol. De la mateixa manera, el 47% de llocs de treball d'aquest àmbit es troben a Catalunya. Barcelona s'ha convertit en els darrers anys en un hub per a joves estudis independents de videojocs a Europa. En configurar-se també com una de les ciutats més atractives per a start-ups de tot el continent, la capital catalana ha vist el naixement de moltes empreses petites dedicades a aquest sector, així com la localització d'estudis de grans marques internacionals.

Tot això ha estat possible, en part, gràcies a la participació activa de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals. A partir dels programes de subvencions i d'internacionalització, a poc a poc s'ha anat teixint un ecosistema d'empreses amb moltes esperances de creixement en els pròxims anys. Aquest ecosistema és encara molt petit i no gaudeix d'una fortalesa sòlida com la d'altres sectors tecnològics. La indústria del videojoc, en general, és jove, i la catalana encara més. Tot i això, cal tenir en compte que són empreses emergents amb pressupostos humils i inestables econòmicament.

Els estudis petits, els indies

"Desenvolupar videojocs a Catalunya és un privilegi", assegura al Diari de Barcelona Mariona Valls, directora artística de l'estudi indie Mango Protocol. "El cas català és particular, rebem un gran suport de les institucions en comparació de moltes altres comunitats autònomes". La Mariona, quan parla amb altres companys de professió més enllà de les fronteres catalanes, s'adona que la situació aquí és força millor —tot i que millorable.

"No són perfectes, però molta altra gent no té aquesta oportunitat", reitera. Entre les ajudes que reben els petits estudis, hi trobem incubadores de finançament per a futurs projectes, subvencions per viatjar a fires i congressos internacionals o finançament per traduir jocs al català.


Iñaki Díaz, director d'Appnormals, assegura que "aconseguir finançament sempre és complicat", però que molts cops "és més fàcil rebre diners de la banda institucional que de l'àmbit privat". Per a ell, el gran tret diferenciador de Catalunya és "l'interès que hi ha a ajudar els estudis i impulsar el sector del videojoc". Àlex Roca, fundador d'Anarkade Games, se suma a aquesta reflexió, afirmant que "el govern actual ha vist que el sector dels videojocs té potencial" a diferència d'altres executius, que "han ignorat totalment aquesta indústria durant molts anys".

L'altre gran privilegi amb què compta Catalunya és la xarxa de suport i amistat que hi ha entre els petits estudis. La majoria estan establerts a la capital catalana i són empreses molt petites, amb pocs treballadors i recursos limitats. "Ens ajudem entre tots, compartim coneixements i experiències. Moltes de les decisions que prenem ho fem a partir del feedback d'altres estudis", segons Iñaki Díaz viure a Barcelona et permet conèixer a "moltes persones en la teva mateixa situació".


L'augment de professionalització a Catalunya en els darrers anys ho posa més fàcil pels estudis. El talent ja no s'ha d'anar a buscar fora amb "totes les dificultats i tràmits que suposava abans", assegura Àlex Roca, sinó que els graus i cicles especialitzats en videojocs establerts a Barcelona fan que cada any surtin joves professionals preparats per treballar en el sector.

Això té un contrapès, però: les empreses de videojocs no poden absorbir tots aquests joves preparats que estan graduant-se a les universitats. "Un estudi indie normalment el formem menys de cinc persones, treballant des de casa i sense diners. Aquesta situació no ens permet contractar tots aquests talents joves que estan sortint", explica Roca, que porta ja més de quinze anys desenvolupant videojocs a Catalunya.

La barrera dels costos inicials

Malgrat tot això, Catalunya no és perfecta. Tot i comptar amb més ajudes i tenir una situació més favorable que altres comunitats autònomes, desenvolupar videojocs segueix sent una tasca molt dura. El problema principal, segons Iñaki Díaz, rau en la mateixa naturalesa del desenvolupament del videojoc: "Fer un joc és un procés llarg i car. Pots estar quatre o cinc anys treballant per poder publicar un títol, i només recuperaràs els diners invertits en el joc si funciona. En el cas que no funcioni o estiguis molts anys desenvolupant, el projecte no serà rendible".

És per aquest motiu que la majoria d'empreses petites del sector no duren més d'un o dos anys, ja que ràpidament els seus projectes deixen de ser rendibles i no poden retornar els deutes que han demanat per finançar els jocs.

Aquest endeutament és la principal barrera a la qual s'enfronten la majoria de petits estudis i empreses que intenten començar algun projecte. El problema afegit que existeix a Catalunya —i per extensió, també a Espanya— és la pressió fiscal que s'aplica a petites empreses i autònoms. La política d'impostos d'Espanya per a petits negocis, com ha descrit Àlex Roca, està pensada "com si tots fossin una fleca". Recorda que el model que imposa aquest sistema fiscal és el dels "negocis en els quals obres la persiana el primer dia i ja comences a facturar diners. Els estudis de videojocs funcionen molt diferent, i molts cops no ingressen res fins al cap d'anys".

Durant tot aquest temps, aquests estudis petits o autònoms hauran d'assumir quotes d'impostos massa elevades pels seus ingressos, gairebé nuls. Aquesta pressió fiscal és molt més baixa o inexistent a països com el Canadà, els Estats Units o el Regne Unit. Aquests territoris no imposen gairebé impostos a autònoms o empreses que no generen res, i això explica, en part, perquè hi ha tants estudis de videojocs en aquests països.

El director d'Ubisoft Barcelona, Javier Capel, detalla al DdB que a la ciutat de Mont-real el govern canadenc ha aconseguit crear el centre de desenvolupament de jocs de tot l'Amèrica del Nord, amb més de 13.000 llocs de treball dedicats a la creació de videojocs. Afirma que ha estat possible "gràcies al suport que la institució ha donat al món dels videojocs" i que Espanya "pot aconseguir un cas d'èxit similar si el govern decideix incloure el sector dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per obtenir fons europeus".


Aquesta "deslocalització" és el segon gran problema que pateixen els desenvolupadors de videojocs catalans. En estar tothom a l'Amèrica del Nord o l'Àsia, els estudis catalans ho tenen més complicat per poder comunicar i relacionar-se amb les grans empreses o mitjans de comunicació establerts a aquests països. "Tots els esdeveniments passen allà, els grans contractes es firmen allà, les oportunitats més grans estan allà", explica Mariona Valls. "Aquest món ja és competitiu de mena, i si a sobre ets de fora i has d'intentar ficar-t'hi encara és més difícil", prossegueix.

On han jugat amb avantatge els estudis de videojocs ha estat amb l'adaptació al teletreball a causa de la pandèmia. Per a ells, el canvi ha sigut molt més subtil que per a la majoria d'altres negocis. "És una dinàmica a la qual ja estàvem més acostumats que altres sectors", confirma Iñaki Díaz, director d'Appnormals. De fet, molts estudis indies ja estaven treballant de forma remota, així que no han hagut de fer gaire canvis a l'hora de poder continuar treballant i desenvolupant els seus productes.

Els canvis han aparegut a l'hora de "fer negocis", com explica Díaz. Els estudis s'han quedat sense els viatges a les fires internacionals on podien presentar els seus projectes a editors per aconseguir finançament. "Aquests viatges", continua, "servien de filtre per als editors, ja que molts estudis que tot just comencessin no podien pagar-se una estada a vés saber on per poder parlar amb ells. Ara, al ser tot en línia, aquest filtre ja no existeix, i un editor que abans havia d'atendre a 200 estudis, ara en té 500 o 600 pendents".

Aquest fenomen ha provocat una ralentització de tot el procés, ja que els inversors van molt més a poc a poc seleccionant en quin projecte volen confiar i en quin no. Això és un problema greu per a un estudi de videojocs, ja que com més temps estiguin desenvolupant un videojoc, més diners hauran de demanar i, per tant, més haurà de vendre el joc per recuperar la inversió.

Les grans empreses, jocs de gran pressupost

Existeix un món paral·lel, el dels grans estudis desenvolupadors de videojocs. Empreses multinacionals que s'han establert a Barcelona o que tenen localitzat algun dels seus estudis i són l'altra cara de la moneda de la realitat del videojoc català. Ubisoft, Gameloft, CI Games, King o Socialpoint són alguns exemples de grans empreses del sector afincades a la capital catalana. Aquests "monstres" de la indústria no necessiten finançament per part de tercers ni han de combatre amb terminis de publicació dels títols, com ho pateixen els indies.

Javier Capel, director de l'estudi Ubisoft Barcelona, la sucursal d'una de les companyies de videojocs més gran del món, assegura que els títols que surten dels seus estudis equivalen a "superproduccions de Hollywood", i que "requereixen equips de desenvolupament molt amplis i especialitzats". Aquest volum de feina el poden assumir gràcies als 160 empleats que Ubisoft Barcelona té en plantilla, molt lluny dels petits equips indies que formen tres o quatre persones.

Un altre gran estudi desenvolupador de videojocs nascut i criat a Barcelona és Socialpoint. L'empresa va néixer fa dotze anys i sempre ha estat instal·lada a la capital catalana, tot i que avui en dia compta amb molt talent internacional entre les seves files. "Barcelona s'ha convertit en un autèntic hub per a empreses tecnològiques", assegura Garazi Zarraga, coordinadora de recursos humans a Socialpoint, "és una ciutat que atrau moltíssim talent internacional i que compta també amb molt talent local".

"Barcelona s'ha guanyat per mèrits propis tenir un lloc dins el sector dels videojocs, moltes empreses han optat per obrir nous estudis a la nostra ciutat. Nosaltres hem estat aquí des de sempre, i estem molt orgullosos de poder crear videojocs que es juguin a tot el món fets a Barcelona", Zarraga està convençuda que la capital catalana és un lloc privilegiat per a la creació de videojocs.


Tot i ser una empresa tan gran, Socialpoint també va començar com una petita start-up indie. La representant de l'estudi recorda que "l'empresa va néixer, en part, gràcies al suport de Barcelona Activa en la seva modalitat d'incubadora". El camí ha sigut força diferent per a l'estudi, però, ja que actualment compten amb més de 650 milions de descàrregues dels seus jocs, alguns dels quals tenen sis o set anys d'antiguitat.

Tots dos conclouen que allò que els diferencia principalment dels estudis independents és l'estabilitat econòmica de la qual gaudeixen i l'experiència que han pogut anar adquirint al llarg dels anys. Capel afegeix que "els recursos amb què compten a Ubisoft Barcelona permeten que els seus talents contribueixin d'una manera més rica per crear mons jugables immensos plens de possibilitats".

Tant desenvolupadors indies així com grans estudis estan totalment d'acord a reconèixer que Catalunya és un lloc privilegiat per a desenvolupar videojocs. El talent i la creativitat que conviuen aquí és d'altíssim nivell, i la capital catalana ja ha començat a recórrer un camí que la portarà a ser un hub prioritari per a la indústria dels videojocs i les noves tecnologies.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —