Acte al Palau Robert
Publicat el 24 de novembre 2021

En la prèvia del 25N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, el Palau Robert ha acollit una taula rodona per saber com afronten el dia a dia periodistes i mitjans de comunicació, per conèixer els criteris que cal tenir en compte a l'hora d'elaborar el tractament d'aquesta violència, i com ho fan quan fan referència a casos concrets. Hi han participat les periodistes Agnès Marquès (RAC1), Laia Soldevila (Crític), Anna Punsí (SER) i Guillem Sánchez (El Periódico).

Un estudi de Global Media del 2020 indica que als mitjans de comunicació d'Espanya les dones només apareixen com a subjectes en el 26% de les informacions, en cas dels generalistes, i en un 31% en mitjans online o a les xarxes socials. Així, les dones no tenen un rol central com a temàtica i només s'hi posa el focus en els casos de violència masclista, la qual és possible perquè existeix una estructura social que la legitima i la sustenta. 


Marquès: "Per poder transformar la realitat hem de parlar-ne. Hem de fer militància i activisme"


Tot i la feina dels mitjans de comunicació els darrers anys, aquests continuen visibilitzant estereotips que no ajuden gaire a l'hora de trencar definitivament amb la dinàmica. Agnès Marquès, periodista de RAC1, ha explicat que "estem vivint un procés d’aprenentatge, una petita revolució a molta velocitat. La visibilitat que donem a la violència masclista i als motius d'aquesta ha canviat una barbaritat. Hi ha una realitat que hem d'explicar i per transformar-la hem de parlar-ne. Hem de fer militància i activisme".

Marquès ha afegit: "Jo no faig el judici, però si hi ha elements que em fan entendre que hi ha una agressió perquè els informes forenses ho apunten, no poses la víctima al mateix nivell que l’acusat". D'altra banda, ha aprofitat per recordar que "fa cinc anys la pel·lícula era molt diferent" i que ella es planteja "què pot aportar a l'hora de publicar els detalls i contextualitzar-los".


Soldevila: "Hem d'explicar el context de la violència estructural"


Laia Soldevila, periodista de Crític, reconeixia que es parla de violència masclista, "però no acabem de saber explicar del tot bé què és una violència estructural; totes aquestes capes que té la violència que acaba en feminicidi i violència extrema." Alhora, Soldevila ha apuntat que "ens falta fer molta pedagogia com a mitjans per explicar totes les altres violències, aquelles que contribueixen al final de violència que no volem que hi hagi".

"Abans de publicar ens hem de fer preguntes sobre allò que hem escrit i allò que hem volgut dir. Tenim la responsabilitat d'explicar la notícia, però també d'explicar el context de la violència estructural", ha exemplificat.


Foto: Edgar Navarro


Sánchez: "Hi ha tendències juvenils tòxiques i contagioses"


Soldevila sosté que el sentit comú dels periodistes "ni és neutre ni és objectiu" i creu que "la justícia ha de ser més clara a l'hora de tipificar aquestes violències. Els mitjans estem canviant la mirada, però no n'hi ha prou. Hem de ser conscients que ens responsabilitza per una forma d'explicar-ho i quin impacte té sobre el públic".

Guillem Sánchez, periodista de successos d'El Periódico, ha desgranat el cas de la violació masclista a Igualada. Va ser l'encarregat de dur a terme la peça pel seu mitjà i feia èmfasi en la dificultat que va patir a nivell personal: "La família buscava periodistes perquè volien donar a conèixer la violació. Jo no m'ho havia trobat mai. Em vaig posar a la seva disposició i vaig parlar amb la parella de la mare de la dona. Em va explicar detalls que jo considero que no són publicables, perquè no estaven contrastats".


Punsí: "El més important és saber contextualitzar els detalls"


Sánchez explica que es va dirigir a l'hospital Sant Joan de Déu per continuar parlant amb ell, on va coincidir també amb la mare, qui tornava a insistir en els detalls de la violació perquè volia que sortissin. "No em vaig sentir legitimat a deixar fora aquesta família del dret d'explicar el que havia passat i tenia la necessitat que se sabés. No sé si vaig fer bé, però l’article no recull tot aquest procés tan dur". El periodista també ha esmentat que, per desgràcia, "hi ha tendències juvenils tòxiques i contagioses".

Anna Punsí, periodista especialitzada en successos i tribunals, s'ha centrat en l'honestedat que ha de caracteritzar la comunicació. "Hem de partir del sentit comú, què puc explicar i què traspassa algunes línies vermelles. Si partim de l'honestedat d'explicar les coses com són, facilitem crear una consciència social que d'altra manera no existiria. La gent vol que expliquem els detalls. Si fem notícies asèptiques, no contribuïm a fer una societat més complexa. Hauríem d’educar en sentit crític", ha dit.

D'altra banda, Punsí considera que és necessari diferenciar entre curiositat i morbositat. "Si el periodista ho fa de forma honesta, no per buscar clics, bé. Si busca ressò, demostrar saber-ne més, ja és un altre terreny que no és ètic", deia, abans d'afegir que, el "més important és saber contextualitzar els detalls".

De tot plegat n'ha estat relator el Diari de Barcelona, que ha recollit les principals aportacions per presentar-les a tall de conclusió.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —