[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Anna Calderón
Publicat el 11 de maig 2020

Des de la decretació de l’estat d’alarma el 14 de març, la demanda als serveis d’assistència a víctimes de violència masclista no ha deixat d’incrementar-se. Amb l’inici del confinament derivat de la crisi sanitària de la Covid-19, diverses institucions nacionals i internacionals van alertar sobre l’impacte que aquesta situació de tancament podia arribar a tenir per a les dones en situació de violència masclista, forçades, en molts casos, a una convivència contínua amb els seus agressors. Anticipant un augment de la demanda a les línies d’atenció a les víctimes d’aquest tipus de violència, les institucions varen reforçar aquesta xarxa d’ajudes.

Com a part del Pla de Contingència impulsat pel Ministeri d’Igualtat des de la decretació de l’estat d’alarma, es va declarar l’assistència integral a aquestes víctimes com a servei essencial, mantenint l’assistència al 016 i les consultes en línia, i sumant-hi,  per primer cop, un servei de missatgeria instantània amb assessorament de psicòlegs experts.

Ara el ministeri d’Igualtat ha fet públiques les dades d’aquests serveis del mes d’abril, que constaten un increment de la seva demanda, tant de les consultes al número telefònic com d'altres serveis impulsats específicament amb l’emergència sanitària del coronavirus. Segons les dades facilitades pel mateix ministeri, de l’1 al 30 d’abril, el 016 va rebre un total de 8.632 trucades, 3.200 més que en el mateix període de l’any anterior. Això suposa un increment del 60 % respecte de les dades d’abril de l’any anterior, i d’un 37 % respecte de les dades registrades al mes de març, quan es va iniciar l’estat d’alarma.

Aquesta tendència a l’alça també s’ha pogut observar en les consultes en línia, que s’han multiplicat en un 586 %, és a dir, de les 43 consultes d’abril de l’any passat a les 295 registrades en el mateix període d’enguany. Així mateix, des que es va posar en funcionament el servei d’atenció psicològica via Whatsapp el 21 de març, aquest servei ha registrat 1.283 consultes la primera quinzena d’abril, un increment del 129,3 % respecte de l’última quinzena de març.

Dades del Ministeri d'Igualtat / Elaboració pròpia

Catalunya segueix la tendència
A Catalunya, concretament, també s’ha detectat aquesta tendència a l’alça. Segons dades de l’Institut Català de la Dona (ICD), aquest primer mes i mig de confinament s'han registrat un total de 2.173 trucades al telèfon 900 900 120, suposant un augment del 88% respecte als mesos anteriors de l’estat d’alarma. D’aquest període de tancament, els últims quinze dies són els que han registrat un nombre més alt de trucades, un total de 900, amb una mitjana de 56 consultes per dia.

Segons manifesta l’ICD, la mitjana de trucades diàries durant el primer període de confinament es va incrementar a tots els territoris de Catalunya i en alguns casos, com la zona del Penedès, es va triplicar. Tanmateix, les últimes dades registrades confirmen una lleugera disminució del nombre de trucades en la darrera setmana de confinament en tots els territoris. Aquest no és el cas, però, de la zona metropolitana o  les comarques centrals, on s’hi concentren, respectivament, el 70% i 3,9% del total de les trucades, una majoria que acaba essent decisiva perquè la mitjana catalana continuï traçant una línia de dades en augment des de l’estat d’alarma.  

A més a més, respecte al tipus de violència, la violència física s’ha referit en el 39,5% dels casos, la psicològica en un 91,8%, l’econòmica en un 7,1% i la sexual un 2,5%. En aquest aspecte, l'ICD recorda que les víctimes poden patir més d'un tipus de violència masclista de manera simultània.

Pel que fa al servei de missatgeria instantània, aquest ha registrat 151 consultes des de la seva habilitació al 27 de març. D’altra banda, els correus electrònics han ascendit fins a 91 consultes, una mitjana de dues comunicacions diàries durant el confinament.


Més enllà dels serveis oficials
A mesura que avança el tancament, creixen els dubtes i, conseqüentment, les consultes al número d’emergències. Però aquest no és l’únic servei que ha experimentat un increment, sinó que altres serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere també han notat un augment en la demanda dels seus serveis. És el cas de Tamaia, una cooperativa d’iniciativa social que porta 28 anys treballant per identificar, detectar i prevenir la violència masclista. Ara, amb l’estat d’alarma, el volum de trucades a l’entitat ha disminuït, mentre que han vist incrementar-se considerablement el nombre de contactes via correu electrònic o missatges a través de les xarxes socials.

Fonts de l'entitat afirmen que un possible factor que explicaria aquest increment de consultes en línia és la dificultat amb la qual es troben moltes víctimes, per a les quals el contacte amb l’agressor és continu a l’hora de fer una trucada. “Aquestes dades ens donen la informació que dones que estan actualment en convivència i volen demanar ajuda estan buscant mitjans més segurs que puguin evadir el control de l’agressor”, afirma Raquel Escurriol, coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia. En aquesta línia, l’entitat també destaca com, en aquest increment del servei han augmentat les consultes realitzades per familiars o amistats d’aquelles víctimes que es veuen impossibilitades de demanar ajuda per si mateixes dintre de l’àmbit de la llar.

En un vídeo difós a les xarxes pel Ministeri d’Igualtat el passat dimarts, la delegada del Govern contra la Violència Masclista, Victoria Rosell, insistia en la importància de la col·laboració de les “terceres persones” amb les seves trucades al servei d’emergència: “O som part del problema o som part de la solució”, assegurava. A més, la delegada recordava com, malgrat l’actual “expectativa de la desescalada”, la violència de gènere continua essent “una pandèmia sobre una altra pandèmia”.

D’altra banda, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) recorda que el domicili familiar va ser l’escenari del 83,3 % dels casos d’assassinat de dones a mans de les seves parelles o exparelles l’any 2018. Dades com aquestes porten als professionals de l’àmbit a alertar de com aquesta situació de confinament pot convertir-se en un escenari procliu perquè els agressors exerceixin el seu control sobre la víctima. “La convivència forçada i continuada, i l’aïllament poden reforçar la sensació d’impunitat dels agressors en aquells casos on no hi ha detecció ni seguiment per part de la xarxa pública o de la xarxa social”, afirma Escurriol.

A més, la coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia també apunta altres factors de risc davant d’aquesta nova situació d’alarma, com es pot arribar a provocar un “seriós augment d’estrès en el nucli familiar” i traduir-se en una canalització del malestar a través d’abusos psicològics, físics, sexuals o econòmics dintre del mateix àmbit domèstic.

Davant de situacions de possible violència, els professionals de l’àmbit remarquen la importància de dur a terme estratègies d’autoprotecció com ara: no estar a prop de les zones on hi ha objectes que poden ser utilitzats com armes, estar a prop de la porta per sortir si és necessari o tenir el telèfon d’emergències sempre a mà.

Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya / Elaboració pròpia.

 

Més consultes telefòniques i en línia, però menys denúncies als jutjats
Les dades que constaten un increment en la demanda de serveis d’ajuda i consulta per a les víctimes de violència masclista contrasten, així mateix, amb les dades policials, les quals apunten una disminució del 40 % de les denúncies amb relació a la violència de gènere des del principi d’aquesta emergència sanitària.

“És positiu que judicialment tot això no es pari”, opina la Laura, educadora social qui actualment treballa en un Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en atenció directa amb les víctimes, amb relació a la continuïtat dels judicis i les ordres de protecció com a servei essencial. Tanmateix, afegeix com, malgrat aquesta continuïtat de la tasca dels jutjats, “moltes dones estan tenint moltes dificultats per poder denunciar”.

Segons apunta l'educadora social, el fet que les dones es trobin contínuament controlades en l’àmbit de la llar pel seu agressor ja és un factor significatiu que explica la disminució d’assumptes vinculats a violència de gènere als jutjats. Així mateix, des de l’organisme del CGPJ s’adverteix que aquest descens també es podria explicar pel fet que un 30 % dels assumptes que ingressen habitualment en els jutjats de violència contra la dona corresponen a trencaments de condemna o d’ordres de protecció, que poden haver-se reduït a conseqüència de les mesures de confinament.

Tanmateix, els experts avisen que aquestes dades de disminució del nombre de denúncies no es tradueixen directament en una disminució dels casos de violència masclista. Durant aquest període de confinament, dues dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles, i ja en són 18 des de principis d’any, 1.051 des de 2003, quan s’inicia el recompte oficial d’aquestes víctimes mortals. Segons adverteixen, no serà fins a la conclusió de l’estat d’alarma que es podran saber les dades reals de l’impacte d’aquesta situació en els casos de violència de gènere.

Guia per a les dones víctimes de violència masclista durant el confinament
 

Doblement confinades
Una altra realitat en aquest estat d’alarma és la de totes aquelles dones que ja no conviuen amb els seus agressors però passen el confinament en les cases de protecció. La situació d’aquestes residències, que es dediquen a acollir, refugiar i acompanyar víctimes de violència de gènere, també s’ha capgirat en els últims mesos. Actualment, les derivacions a aquest tipus de centres estan aturades, i algunes dones han hagut d’optar per allotjar-se en hotels com a part de les alternatives habitacionals que va facilitar el Ministeri d’Igualtat amb el Pla de Contingència.

“Des del punt de vista professional, el que veiem és una saturació de les dones, molt esgotament mental i moltes ganes de desfogar-se i tornar a sentir-se lliures”, explica la Carme, treballadora social d’una casa de protecció de Barcelona, que prefereix utilitzar un nom fals per preservar la seva identitat i la de la casa. Tal com expliquen els professionals del centre, aquesta situació de confinament evoca moltes dones al “sentiment de retenció amb què vivien quan convivien amb l’agressor”. D’altra banda, en molts dels centres estan prohibides les videotrucades per motius de seguretat, ja que poden aportar pistes del lloc on es troba el centre i, per tant, de les mateixes víctimes. “Amb el confinament la majoria estan més aïllades del que normalment ho estan en aquestes situacions”, apunta la Carme. 

Així mateix, en la majoria de casos, el tancament significa una irrupció significativa del procés de reconstrucció de les seves vides lluny de la violència. En aquesta línia, per exemple, moltes dones tornen a veure minvada la seva independència pel fet de no poder sortir a treballar. Sovint, la feina esdevé, en tots aquests casos, una peça clau per poder sortir del cercle viciós de la violència i poder consolidar la seva autonomia personal i econòmica.

En aquest sentit, des dels diversos serveis d’atenció a les víctimes, es remarca la importància que l’Estat segueixi atorgant subvencions, ja que, tal com apunta la Laura en qualitat d’educadora social, aquesta situació fa que “la problemàtica econòmica d’aquestes dones” les faci “encara més vulnerables” i, en molts casos, “més dependent dels agressors”.

El paper de l’Estat
Segons dades facilitades pel Ministeri d’Interior, Policia Nacional i Guàrdia Civil, durant el primer mes de vigència de l’estat d’alarma s'han dut a terme 83.341 accions de vigilància i protecció de víctimes de violència masclista, unes dades que suposen un augment del 25,27 % respecte del mateix període de 2019. Tanmateix, des d’altres serveis socials d’atenció a les víctimes es denuncia que la gestió del govern i les forces policials no són suficients per poder mitigar amb la problemàtica del confinament i els casos de violència de gènere, davant de la qual sovint han de fer front a serveis saturats.

“Actualment la resposta que s’està donant a les víctimes està sent sostinguda, en bona part, per entitats del tercer sector i de l’economia social i solidària que estem fent mans i mànigues amb els recursos de què disposem”, apunta Escurriol. Des d’aquest tipus de serveis es tem que certes mancances ja existents en el sistema abans de la situació d’emergència puguin tenir repercussions després del confinament.

Així, professionals com la Carme, des de la seva experiència en la casa de protecció, denuncien una “falta de serveis i inversió” per poder contractar personal que atengui les demandes. “Si abans del confinament ja era la nostra lluita diària, ara amb el confinament i amb la posterior crisi que preveuen, farà molt mal al nostre sector i, en conseqüència, a aquest col·lectiu”, afirma l’educadora social. Apunta, altrament, una incertesa generalitzada per si els seus serveis tindran prou capacitat per atendre totes les persones que ho necessitin després del confinament. “Durant aquest tancament s’estan generant nous casos que s’han d’atendre sí o sí; cap dona ni cap infant no pot viure amb el seu agressor i es necessiten solucions”, conclou.

Diverses institucions i organismes nacionals i internacionals han alertat sobre el possible increment de la violència masclista durant el confinament; tanmateix, per analitzar amb exactitud com ha afectat la crisi sanitària del coronavirus en el nombre de víctimes de violència masclista caldrà esperar un parell de mesos, quan el CGPJ disposi de les xifres exactes sobre violència de gènere en aquest període.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —