La violència psicològica és la més comuna, però també la més difícil de detectar. L'Enquesta Europea de Violència de Gènere (2022) va deixar clar que la violència psicològica és la més prominent dins les violències de gènere: 4,8 milions de dones a l'estat han estat víctimes fins al moment. La psicològica és una violència silenciosa, en forma de vexacions, control i por, que esdevé les arrels perquè creixi l'arbre de violències físiques i sexuals.

La Martina (nom fictici) és una noia de Castelldefels que estudia integració social. Com moltes, ella va ser víctima de violència masclista en la seva relació i ha explicat al Diari de Barcelona la seva història.

A la tardor del 2020, la Martina va conèixer a un noi. Era un conegut amb qui va començar a parlar a través d'Instagram. Després d'unes setmanes on tot semblava estar bé, la seva parella va començar a enfadar-se amb ella de manera freqüent. El seu maltractador sempre justificava la seva actitud dient que ell no estava bé i que només podria canviar amb l'ajuda de la Martina. Era un cicle viciós: ell l'esbroncava, plorava, demanava perdó i tornava a començar.

La psicòloga especialitzada en violència masclista Alba Alfageme explica que sovint els maltractadors creen un relat sobre la seva vida amb la intenció que la víctima empatitzi i pensi que "el pot salvar". Segons l'experta, aquesta estratègia fa sentir a la víctima especial i a la vegada responsable del seu maltractador.

Renunciar a la teva vida pel teu maltractador

Així, la Martina va estar nou mesos amb un maltractador. Al quart mes de relació, va deixar els estudis per dedicar-li tot el seu temps. Es llevava, es vestia de pressa i anava a casa seva; molts dies arribava mentre ell encara dormia. Allà passava tot el dia, la majoria de temps fent-li companyia, dins una habitació petita i fosca. "Per mi qualsevol cosa que no fos estar amb ell era una pèrdua de temps", explica la Martina. Durant la relació, va aprimar-se vuit quilos i va començar a patir anèmia: "No podia menjar res, tenia sempre l'estómac tancat".

Il·lustració generada amb IA

Per a ella van ser uns mesos extremadament angoixants: "Quan s'enfadava amb mi, preferia quedar-me a dormir, perquè sabia que si tornava a casa meva, les conseqüències serien més greus". Alfageme apunta que sovint els maltractadors transformen la manera d'estimar de les víctimes i els ensenyen a fer-ho obsessivament, fent-les creure que si no ho donen tot d'elles mateixes, seran les culpables del seu malestar: "Transformen el que hauria de ser amor en dependència i necessitat".

Amb cada mes que passava la seva parella es tornava més violenta; la cridava, la insultava, li revisava el mòbil i l'amenaçava constantment d'enrotllar-se amb altres noies. Sovint utilitzava el sexe per humiliar-la, dient-li coses com: "Només serveixes per follar i ni això". Més de la meitat de les dones a Catalunya (un 52,2%) manifesten haver patit el mateix que la Martina. De fet, l'Enquesta Europea de Violència de Gènere (2022) dictamina que a Espanya 4 de cada 10 dones menors de trenta anys que han tingut parella han patit violència masclista.

D'insults a empentes: els inicis de la violència

"Les violències masclistes neixen d'una inseguretat desmesurada del maltractador, per això aquest tipus de persones volen ocupar tot l'espai possible en la vida de la víctima i aïllar-la del seu entorn" explica Alfageme.

Per exemple, la parella de la Martina tenia accés al seu compte d'Instagram. Un dia, li va canviar la contrasenya, deixant-la sense manera d'accedir-hi i va passar-se la nit llegint les seves converses privades mentre la insultava per WhatsApp: li deia "guarra" i "puta"per haver-se enrotllat amb nois quan la Martina era adolescent.

Il·lustració generada amb IA

En els últims mesos, la violència va anar més enllà, i el seu maltractador li va començar a tapar la boca quan discutien perquè la Martina no pogués parlar, l'empenyia i s'encarava amb ella. 

Aïllament i despersonalització

La Martina va allunyar-se de les seves amigues i els seus familiars i sovint els tractava de manera hostil. L'experta explica que les violències psicològiques sotmeten les víctimes a un procés de despersonalització, en el que es troben aïllades i la seva realitat es transforma en la que els imposa el seu maltractador, sovint sotmeses a una realitat vinculada amb la culpa i la por. "M'aferrava a què ell canviaria per mi, jo ho necessitava, perquè estava convençuda que només m'estimaria ell", explica la Martina.

La seva família feia mesos que intentava acabar amb la relació. En un últim intent, van organitzar una estada a un càmping d'una setmana. Ella tenia por, perquè cada vegada que passava temps lluny de la seva parella, ell l'assetjava pel WhatsApp."Durant aquella setmana tot van ser insults i amenaces", recorda la Martina.

L'endemà del viatge, la família la va portar a Barcelona per denunciar-lo. Però ella no volia deixar-lo, menys encara posar una denúncia: "Entenia la meva família, però em feia por deixar-lo perquè pensava que només valia per a ell". Abans d'arribar a la comissaria els seus pares i tiets van decidir anar a prendre alguna cosa.

La denúncia

Allà, asseguts a la terrassa d'un bar del barri de Poble Sec, la conversa va tallar-se en sec quan la Martina va veure el grup d'amics de la seva primera parella. "De sobte vaig imaginar el futur que hagués tingut amb ell i el que m'esperava si em quedava amb el meu maltractador".

En comparar les dues relacions, ho va veure clar: "No podia permetre'm tenir aquest futur". Immediatament, li va donar el seu mòbil a la mare i la tieta perquè l'amaguessin. Van ser elles les que van escriure els últims missatges cap a l'agressor.

Després d'aquell dia de juliol, la Martina va marxar un mes al poble de la seva cosina, pràcticament incomunicada: només va agafar el mòbil per canviar-se de número i tallar qualsevol via de contacte amb el seu maltractador. Mai va arribar a posar una denúncia, però encara té totes les proves al seu mòbil; converses, imatges... Va quedar-s'ho tot, per si algun dia decideix denunciar-lo.

Il·lustració generada amb IA

Un fet que no és aïllat, ja que les dades publicades per l'Observatori de la Igualtat de Gènere confirmen que 12 de cada 100 dones van presentar una denúncia considerant totes les agressions patides en la seva vida adulta durant el 2021.

Un dia, quan encara estaven junts, el seu maltractador va explicar-li a la Martina que al seu barri, abaixar el cap quan et creuaves amb algú que ja no estava a la teva vida era signe de debilitat, 'd'haver perdut'.

La primera vegada que la Martina se'l va trobar, feia escassos mesos que ho havien deixat. Ella va abaixar el cap i va canviar de vorera. "Volia desaparèixer", explica. Avui, tres anys després, la Martina se'l continua trobant pel carrer, però ara sempre va amb el cap ben alt i la mirada fixada: "Qui ha sortit guanyant en aquesta història soc jo, que soc una supervivent", diu la jove amb un somriure.