La visió d'una dona sobre l'amor - Diari de Barcelona
RELAT DE VEUS
La visió d'una dona sobre l'amor
Tres joves veus femenines parlen sobre què significa estimar bé
Sempre he estat el que anomenen una "enamorada de l'amor". No és cap sorpresa, perquè amb 11 anys ja engolia novel·les romàntiques setmanalment. En aquell moment entenia l'amor amb una innocència típica d'una noia d'aquella edat i creia que aquest podia amb tot i sempre guanyava. Jo, que no tenia ni idea de què era l'amor. Una incògnita que m'ha anat perseguint al llarg dels anys, per cert. Només he arribat a entendre que hi ha molts tipus d'amor i que, a més, cada persona té una forma diferent de viure'l. M'obsessiona aconseguir una definició d'una cosa intangible i immensurable. Això m'empeny a parlar molt del tema, sempre.
Em reuneixo amb tres dones en la seva vintena, altres "enamorades de l'amor", i parlem sense parar. En algun punt de la conversa agafo la llibreta i aconsegueixo el seu permís per a crivellar-les a preguntes. Què és per a tu aquest sentiment tan anhelat per tants? Com el defineixes? Com el vius?
La Núria, que té parella, vol començar. Primer es demana un altre cafè: "Mentre me'l porten tinc temps per a pensar". Soc jo la que no té temps ni a contestar quan diu que "en veritat no necessito pensar-m’ho tant. És fàcil".
QUOTIDIANITAT i COMPROMÍS, Núria
Fer que la vida quotidiana tingui un altre sentit. Això és estimar per a mi. És un tòpic, no?, però és cert. Els matins són més bonics. Em desperto amb la meva parella al costat un diumenge qualsevol i el cafè em sembla millor. L'amor romàntic és la voluntat de voler compartir la vida amb algú i, sobretot, la sensació de voler estar el màxim de temps possible amb la persona que estimes.
La primera vegada que em va proposar anar al parc per tombar-nos a la gespa, sense fer res més que agafar-nos de les mans, vaig tenir la sensació que m'acabaven de proposar el millor pla possible. Hi havia poques coses que preferia fer. Allà em vaig adonar que em comprometia a escollir-lo cada dia i treballar en el nostre amor per poder gaudir de les coses petites de la vida junts. I això és amor per a mi.
—Va ser aquell el moment en què vas descobrir l'amor?
El tipus d'amor romàntic sí. No sé quan vaig descobrir el sentiment en si mateix.
La Laia intervé: "Doncs jo sí que sé quan vaig descobrir l'amor més intens que he viscut mai".
CONNEXIÓ i CURES, Laia
Estava prenent unes cerveses amb les meves millors amigues i mentre rèiem vaig descobrir que, en aquell precís moment, era molt feliç. Em vaig adonar de com n'estic, d'enamorada de les meves amigues, de com agraeixo la connexió que tenim i l'esforç que dediquem perquè no mori. Per a mi l'amor és tenir cura.
És l'amor que percebo més, el de les amistats. He descobert amb el pas dels anys que les connexions que es poden arribar a crear entre dones són molt fortes i es fonamenten en un nivell de confiança molt gran.
Tinc una amiga que té tatuat "Querer no duele" a l'esquena. Durant una ruptura recordo haver-li dit: "T'has tatuat una mentida, l'amor sí que fa mal". Però ella m'ho va rebatre: "No et confonguis, Laia. L'amor no fa mal, fa mal el desamor".
"O potser et dol estimar-me a mi?", em deia. No, és clar que no em feia mal estimar-la a ella. Un amor amb connexió, comunicació i respecte no fa mal.
—L'amor entre amistats no pot fer mal?
Una amistat trencada sí que et pot fer mal. L'amor no, aquest és un motor que t'empeny cap endavant. I el que existeix amb les meves amigues és el que em cuida més i més força em dona.
"Bé, a mi l'amor que més m'ha empès a continuar ha estat el propi", comenta la Maria quan li pregunto què opina sobre el que ha dit la Laia.
SEGURETAT I CONFIANÇA, Maria
L'amor et posa en un estat mental i emocional que et transporta a la seguretat quan ets amb aquelles persones que estimes. Però crec que l'amor més sincer i pur que he sentit i viscut fins ara ha estat l'amor propi. I m'ha costat aprendre'l... però m'he adonat que és el més important. Sentir aquesta seguretat i confiança amb mi mateixa és la mostra més gran d'afecte que em puc regalar.
—On va a parar l'amor que no es dona ni s'expressa?
Totes tres es miren, cap sap què contestar.
Quina gràcia tindria que hi hagués una resposta universal per això?