Muntatge de diferents imatges d'esquelets de dinosaures
Per EFE
Publicat el 21 de setembre 2021

El vulcanisme extrem no va causar l'extinció massiva d'espècies al final del Cretaci. Amb aquest estudi es dona més pes a la ja extesa teoria que va ser un gran meteorit el que va contribuir en l'exrinció dels dinosaures tal com s'entenen popularment i molts altres éssers vius ara fa 66 milions d'anys.

Així ho conclou l'estudi Contribution of orbital forcing and Deccan volcanism to global climatic and biotic changes across the Cretaceous-Paleogene boundary at Zumaia, Spain, dut a terme entre les universitats de Barcelona i Saragossa. Liderat per Vicente gilabert, l'estudi va sortir publicat a finals d'agost a la revista Geology.

Els investigadors asseguren que els canvis climàtics globals del final del Cretaci i l'inici del Paleogen van ser deguts a màxims d'excentricitat de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol i que l'erupció de volcans va tenir poca influència en el clima i no va provocar cap extinció en el plàncton marí.

Per l'estudi, els científics han analitzat els penya-segats de Zumaia (Guipúscoa), caracteritzats per una successió excepcional d'estrats que revela la història geològica de la Terra en el període de 115 a 50 milions d'anys d'antiguitat.

Allí, els investigadors han analitzat sediments i roques riques en microfósils que es van dipositar fa entre 66,4 i 65,4 milions d'anys, un interval de temps que inclou el moment conegut per l'extinció dels dinosaures, una de les cinc grans extincions massives del planeta.

El treball ha analitzat els canvis climàtics que es van produir just abans i després de l'extinció massiva i la seva possible relació amb aquesta gran crisi biològica.

Per primera vegada, han estudiat si aquest canvi climàtic coincideix en l'escala temporal amb les seves possibles causes: el vulcanisme massiu del Decan (Índia) -un dels episodis volcànics més violents en la història geològica del planeta- i les variacions orbitals de la Terra.

"La particularitat dels afloraments de Zumaia és que es van acumular dos tipus de sediments -uns rics en argiles i altres rics en carbonats- que es poden identificar com a estrats de margues i calcàries que s'alternen formant ritmes", ha detallat Sietske Batenburg, autora de l'article i membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra a la Universitat de Barcelona.

Segons la investigadora de la UB, "aquesta forta ritmicitat en la sedimentació es relaciona amb les variacions cícliques que sofreix l'orientació i inclinació de l'eix de la Terra en el moviment de rotació, així com en el moviment de translació al voltant del Sol".

Aquestes configuracions astronòmiques -els famosos cicles de Milankovitch que es repeteixen cada 405.000, 100.000, 41.000 i 21.000 anys- regulen la quantitat de la radiació solar rebuda, modulen la temperatura global del planeta i condicionen el tipus de sediment que arriba als oceans.

"Gràcies a aquestes periodicitats identificades en els sediments de Zumaia, hem pogut establir la datació més precisa dels esdeveniments climàtics entorn de l'època en què van viure els últims dinosaures", ha explicat Vicente Gilabert.

L'anàlisi isotòpica del carboni 13 en els foraminífers planctònics -uns microfòssils que es fan servir com a indicadors bioestratigràfics d'alta precisió- ha permès reconstruir el paleoclima i la cronologia d'aquesta època en els sediments de Zumaia.

Més del 90% de les espècies de foraminífers planctònics del Cretaci de Zumaia es van extingir fa 66 milions d'anys, coincidint amb una gran pertorbació en el cicle del carboni i amb una acumulació d'esfèrules de vidre d'impacte originades per l'asteroide que va impactar a Chicxulub, a la península de Yucatán (Mèxic), segons els investigadors.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —