Encara que el món del sexe i, per tant, també el de les joguines sexuals, hagi experimentat una gran revolució aquests darrers anys, hi havia una petita part d'aquest univers que semblava ancorada al passat: els jocs sexuals. La dissenyadora gràfica Lídia Sardà va adonar-se d'aquesta mancança i es va proposar trobar-li una solució. El resultat és Voluptas, un joc de cartes eròtic creat per Sardà, Laura Arcarons i Carlota Coll; les darreres són les educadores sexuals que conformen el projecte Mandàgores.

Es tracta d'un joc de cartes de dues cares. En una hi apareixen dues persones fent una posició sexual, ideada per Arcarons i Coll i dissenyada per Sardà. Aquesta última explica que aquesta part del joc està pensada per trencar amb la rutina sexual, una monotonia que "totes les parelles tenen molt marcada". Per l'altra cara, en canvi, hi apareixen una sèrie d'icones que et suggereixen algunes idees i, a partir d'elles, cada parella pot deixar volar la seva imaginació.

Les dues cares de les cartes del joc permeten deixar anar la imaginació 

Una de les coses que distingeix Voluptas de la resta de jocs que es troben disponibles al mercat és que no divideix les cartes segons les orientacions de les persones que hi juguen: no hi ha cartes per gais, lesbianes o heterosexuals. Sardà considera que moltes vegades es creen connexions entre pràctiques i orientacions que en realitat no existeixen, sinó que venen "imposades per la societat" i que aquí han desaparegut.

Posar llum sobre els cossos invisibilitats del desig

L'altra idea que fa destacar a les cartes és justament l'aspecte de les persones que hi apareixen representades, totes dibuixades per Mónica Toledo. Avui en dia encara hi ha cossos que es consideren "indesitjables", com ara la gent amb diversitat funcional, persones d'edats avançades, figures que no encaixen amb els cànons estètics o  grasses. Tal com explica Lídia Sardà, "són cossos que quan parlem de sexe o no apareixen o són marcats com a fetitxes". En canvi, a Voluptas hi són presents, amb la idea que les il·lustracions siguin tan representatives de la realitat com sigui possible. 

L'equip al complet de Voluptas format per Carlota Coll i Laura Arcarons del projecte Mandràgores, Lídia Sardà i Mónica Toledo. 

Per això mateix, explica Carlota Coll de Mandàgores, també s'han pensat posicions que siguin aptes per a totes les característiques. "No podem dir que totes les propostes les pot fer tothom, perquè és impossible; però sí que tothom pot fer alguna posició de les cartes".

Coll comprèn que aquestes il·lustracions tan representatives poden impactar a molta gent quan les vegi per primera vegada: "Estem massa acostumats a veure dibuixos de noies primes i homes forçuts representant les diferents postures sexuals, per això xocarà a tothom veure a una persona sense braç, en cadira de rodes o amb taques a la pell practicant sexe". Segons l'educadora sexual, aquestes persones estan molt invisibilitzades, especialment en el món del desig, ja que fins i tot en aquest els patrons estan molt marcats per un model hegemònic. 

Les il·lustracions de les cartes estan fetes des d'una perspectiva inclusiva i diversa

La penetració passa a un segon pla

A banda de tenir la intenció de trencar la monotonia, les educadores sexuals de Mandràgores s'han volgut fixar en la part pedagògica del joc i han intentat "fugir de les pràctiques que sempre ens han dit que hem de seguir, dels protocols i dels estereotips". Per això mateix, la penetració ha passat a un segon pla entre les cartes de Voluptas.

Des d'un punt de vista pedagògic, això també interessa a Coll, ja que d'aquesta manera els adolescents poden tenir un referent diferent en el moment de començar a tenir relacions sexuals, més enllà de la pornografia. "A les cartes comprovaran que tots els cossos poden ser desitjables i que no s'han d'escandalitzar per veure dues iaies despullades abraçant-se". 

A través d'aquestes noves pràctiques, l'equip de creació vol fer entendre que "un petó a l'orella és tan important com la penetració" en el sexe. I els jocs que fins ara eren l'únic recurs per a moltes parelles que no ho tenien en compte. Segons Carlota Coll, molts d'aquests seguien el model hegemònic de la sexualitat, que tenia al centre única i exclusivament el plaer de l'home: "És molt interessant entrar en aquest univers, perquè el seu monopoli pertany al mateix negoci del sexe, que a nosaltres ni ens agrada ni ens hi identifiquem".

Unes il·lustracions cuidades al detall

Per l'elaboració del disseny de les cartes, Sardà ha volgut consultar amb diversos col·lectius alguns dels seus aspectes, com ara en el cas del color de la pell dels personatges que hi apareixen. Després de parlar amb el col·lectiu de feministes llatinoamericanes Katari, vam arribar a la conclusió que les tonalitats de lila eren la millor opció, ja que per exemple s'allunyava del color rosa, que es podria relacionar amb la pell caucàsica. "No podíem anar d'inclusives i després limitar-nos a fer les il·lustracions de color rosa i marró", conclou Lídia Sardà. 

Un altre exemple de carta, en aquest cas protagonitzada per persones amb diversitat funcional

Ara, les cinquanta cartes que conformen el joc s'han quedat curtes per les creadores. Per exemple, Coll reconeix que un cop vist el resultat final se n'adona que hauria pogut afegir una altra o canviar algun detall.

Aquest joc està pensat per fer en parelles, no cal que siguin sentimentals, i Lídia Sardà explica que si el projecte surt bé, tenen pensat fer una ampliació amb cartes per a més de dues persones o per a l'autoplaer, per exemple.

La setmana que ve s'obrirà el Verkami amb el qual es finançarà Voluptas. La idea del seu equip és que per Nadal, tothom que ho vulgui pugui tenir les seves cartes a casa i els jocs que sobrin es vendran a llibreries i a botigues eròtiques, que ja s'han interessat pel projecte.