-
-
-
Publicat el 15 de novembre 2024

“És un dilema moral molt lícit”, assegura al Diari de Barcelona l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, “els mitjans que decideixen marxar de X ho fan perquè no volen contribuir a amplificar discursos que atempten contra els drets humans i promouen la desinformació, però és una decisió complicada”. Amb aquestes paraules, Ganyet sintetitza el sentiment darrere de la decisió de diaris de renom com The Guardian i La Vanguardia d'abandonar la xarxa social X (abans Twitter), una plataforma que consideren cada cop més incompatible amb els seus valors ètics i periodístics.

Recentment, mitjans de prestigi com The Guardian i La Vanguardia han anunciat la seva retirada oficial de la xarxa social X al·legant que l’entorn de la plataforma ha arribat a nivells de toxicitat i polarització preocupants. La decisió d’ambdós diaris s’inscriu en un context en el qual diverses organitzacions de renom, com la ràdio pública estatunidenca NPR i la cadena PBS, ja havien cessat la seva activitat a X després de ser etiquetats com a “mitjans afiliats a l’estat”, fet que va ser percebut com una maniobra per desacreditar la seva independència. 

L’erosió del debat i l’auge de la desinformació

The Guardian es retira després de constatar que “els beneficis d’estar a X són superats pels seus efectes negatius”. En el seu comunicat, el diari britànic assenyala que la plataforma s’ha convertit en un espai on proliferen teories de conspiració d’extrema dreta, discursos racistes i altres continguts “pertorbadors”, exacerbats durant la recent campanya de les eleccions presidencials estatunidenques.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by The Guardian (@guardian)


La “toxicitat” d'X, segons The Guardian, també es veu alimentada pel control exercit pel seu propietari, Elon Musk, qui s’ha proclamat defensor de la “llibertat d’expressió” i ha permès el retorn de figures polèmiques, com el conspiracionista Alex Jones, l’influencer misogin Andrew Tate i l'activista d'extrema dreta Tommy Robinson. A més, el seu apropament a figures com Donald Trump i l’excandidat Vivek Ramaswamy ha consolidat una percepció de suport a figures que impulsen visions polaritzades.

Ganyet afegeix que Musk ha reformat X per fer-la “un òrgan de propaganda que amaga i amplifica continguts segons el seu interès”. “El que passarà inevitablement és que Twitter es convertirà en la gaseta oficial de la Casa Blanca, o sigui, un òrgan de propaganda de govern”, opina l’enginyer informàtic. Aquesta situació resulta en una plataforma buida de fonts fiables, que Ganyet descriu com “un procés de creació d'una tirania en directe”, un risc evident per a la qualitat de la informació a les xarxes.

A més, segons l'expert, Musk “amb més de 200 milions de seguidors, difon ell mateix missatges amb una gran influència, sovint en sintonia amb el seu propi discurs ideològic”. “El que pugui fer un mitjà sol no és res comparat amb el que pot fer l'algoritme o un tuit del Musk”, assenyala. 

La Vanguardia comparteix les mateixes preocupacions i assenyala que X s’ha convertit en una “caixa de ressonància” per a continguts que no només difonen teories de conspiració, sinó que a més “atempten contra els drets humans” i amplifica idees com l’odi a les minories ètniques, el racisme i la misogínia. “X és una plataforma tancada on els mitjans competeixen per l’atenció dels usuaris i, indirectament, contribueixen a difondre informació que xoca amb els seus propis valors”, indica Ganyet.


A través del seu comunicat, el diari català alerta sobre la creixent presència de bots que, segons l’historiador Yuval Noah Harari, ja representa un 20% del contingut de la xarxa i decideixen quines veus amplificar o silenciar. Aquest fenomen, cada cop més descontrolat, ha distorsionat els debats públics i amenaça amb modelar la política i la cultura en funció de les decisions algorítmiques, allunyant-se dels principis d’una xarxa social compromesa amb el diàleg i la informació verídica.

L’autonomia financera i el replegament cap a la qualitat informativa

La sortida d'X per part de grans mitjans posa en relleu el dilema actual: seguir competint per la viralitat a les xarxes socials o apostar per un periodisme independent que no depengui de l’algoritme. Ganyet conclou amb una reflexió contundent: “Cada cop que un mitjà publica a X, treballa per Musk. La pregunta que queda és si el periodisme està disposat a alimentar aquest sistema o si prefereix crear espais propis, més transparents i fidels als seus principis”. No només això, el dilema també és “si continuar treballant per Musk i indirectament per Trump, o oblidar-se de les xarxes socials i dedicar-se a potenciar la pròpia marca”.

Tant The Guardian com La Vanguardia recalquen que el seu model de negoci els permet prendre una posició en aquest sentit, prioritzant la seva independència editorial sobre les mètriques de popularitat a les xarxes. En un entorn dominat per “ecosistemes mediàtics controlats per milionaris”, The Guardian afirma que els seus lectors són qui financen el seu treball, i això els permet no dependre de la viralitat a les xarxes socials ni del dictat dels algoritmes.

En concentrar els seus esforços en les seves pròpies plataformes, el diari britànic apunta a una “audiència de qualitat” a la seva pàgina web i convida els seus lectors a recolzar-lo de forma directa. Segons Ganyet, això és una decisió encertada: “No pots construir una relació sòlida amb els teus lectors depenent d’una plataforma que, quan li interessa, et traeix”.

“Si la relació amb els teus usuaris la vols tenir a través d’una empresa que està a Silicon Valley i que, quan les coses van bé, t’aporta trànsit, però quan va malament prioritza els seus interessos i és un mitjancer, és el teu problema”, afegeix l’expert. Ganyet recalca la importància de l’autonomia en una era en què “les xarxes socials han esdevingut espais on els propietaris tenen l'última paraula sobre el que es pot i no es pot amplificar”.

De cara al futur, l’enginyer informàtic advoca per un retorn a una “web oberta i lliure” on els mitjans puguin operar amb independència de les grans plataformes, una visió que, segons ell, beneficiaria el conjunt de la societat. “No sé si és viable, però és el més desitjable”, conclou.

Per a molts diaris, la decisió d’abandonar X també té una dimensió ètica, ja que “ningú vol que la seva marca surti al costat d'un missatge xenòfob”, afirma l’enginyer informàtic. Explica que X permet la presència de figures i discursos que “no tenen cap interès ni amabilitat en els drets humans” i que, de fet, el mateix Musk “amplifica aquest discurs a través de la seva presència i influencia”.

Així, segons Ganyet, els mitjans es troben davant del dilema de “competir per l'atenció dels usuaris” en una plataforma que “ja no aporta trànsit com abans, només problemes i crisis”. Una situació que, afirma, deixa clara la necessitat d’allunyar-se de X per mantenir la seva reputació.

A llarg termini, l'abandonament d'X per part d'aquests mitjans podria indicar un canvi en la relació entre les redaccions i les plataformes socials, perquè “la informació és molt cara, fer un diari costa molt, però publicar qualsevol merda a les xarxes socials no; és gratis”. La cobertura de notícies es veu obligada a repensar la seva estratègia davant les xarxes socials, ja no només com a eines de promoció, sinó com a entorns que condicionen el tipus de missatge que es difon. 

Responsabilitats de les xarxes socials

Ganyet argumenta que les xarxes socials haurien d’assumir responsabilitat sobre el contingut que distribueixen, especialment quan aquest conté amenaces públiques. Equipara aquesta responsabilitat a la qual tenen els mitjans tradicionals: “Un diari no pot publicar qualsevol informació a la seva portada que sigui mentida, que sigui falsa, o que exciti a l’odi, o que vagi contra un grup, o que assenyali una persona”. 

A diferència dels mitjans tradicionals, les xarxes socials gaudeixen d’una exempció de responsabilitat gràcies a la Secció 230 dels Estats Units, que les protegeix del contingut que publiquen els seus usuaris. No obstant això, Ganyet considera que aquesta protecció deixa de ser justa en el moment en què les plataformes seleccionen continguts de manera algorítmica, configurant una “portada” per a cada usuari: “En el moment que tu tens una plataforma que el que fa és seleccionar els continguts de manera algorítmica, d'acord amb les preferències de cada usuari, tu ets responsable d'allò que ensenyes.”

Per a Ganyet, quan una xarxa esdevé un filtre editorial mitjançant l’algoritme, ja no es pot desvincular de la responsabilitat sobre el que mostra; de fet, es tornen mitjans de comunicació. Segons ell, aquesta condició s’estableix en el moment en què les xarxes prenen decisions editorials sobre el contingut que mostren als usuaris: "En el moment que tu prioritzes el contingut i ensenyes algunes coses als usuaris i amagues unes coses a uns altres, tu ja ets un mitjà. Per tant, tens una responsabilitat".

Així, per a l’expert, no només X, sinó totes les xarxes socials, com TikTok, YouTube, Facebook o Instagram, haurien de ser considerades mitjans de comunicació: “Des del moment que tenen una selecció algorítmica de continguts d’acord amb el teu editorial de cerques, es podrien considerar mitjans. De fet, estan competint amb els mitjans i no precisament amb informació”.

“Les xarxes socials han esdevingut espais on els propietaris tenen l'última paraula sobre el que es pot i no es pot amplificar”, conclou Ganyet, i potser és el moment que els mitjans prenguin el control de la seva pròpia narrativa, creant espais propis i més transparents per al diàleg i la informació verídica.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —