El Xampanyet, situat al cor del barri del Born, ha estat la llar de la família Ninou des de fa 95 anys. En les seves parets i trobem el testimoni viu de la transformació d’una ciutat i d’una manera de viure. Joan Carles Ninou, actual propietari i net del fundador, comparteix la història d’aquesta bar que ha passat de generació en generació fins arribar a avui en dia.

L'entrada de El Xampanyet.

Un nom peculiar

L’any 1929, el seu avi, el senyor Esteve, va adquirir el local, que ja funcionava com a bar. Tot i que al principi no es deia El Xampanyet: el lloc es coneixia com Ca l’Esteve. L'avi tenia clar que el bar havia de destacar pel que s’hi oferia, no pel nom, i en aquell moment el producte estrella era el vi; el pas del temps acabaria batejant al local.

Als anys 60, el pare d'en Joan Carles va començar a servir un vi escumós que els clients van anomenar popularment com a xampanyet. Aquesta beguda va marcar l’inici d’una nova etapa, i amb el temps, el bar va adoptar el nom que el definiria per sempre.

Una vida a El Xampanyet

Pel Joan Carles el bar era més que un lloc de treball per la seva família: era casa seva. “Al meu pare el van parir aquí”, i ell des de que té ús de raó ha estat al bar. La llar familiar estava al pis de dalt, i el bar era el centre de la vida quotidiana.

Per ell, la barra era una sala de jocs, i els clients formaven part d’un barri unit on tothom es coneixia. “Abans era una bodega clàssica on es jugava a cartes i es venia vi” relata. Una realitat diferent al bar de tapes que podem trobar ara al carrer Montcada 22.

Així es veu el carrer de davant del bar, on en Joan Carles jugava a pilota de petit.

Amb el pas del temps, el barri va anar canviant, i també ho va fer l’oferta del bar. Les cartes van donar pas als vermuts, i les conserves i embotits van guanyar protagonisme. Tot i els canvis, El Xampanyet ha mantingut la seva essència: un lloc autèntic i acollidor, que gaudeix de bona popularitat a l’actualitat. Un servidor dona fe d’això tenint en compte que en Joan Carles ens va rebre un divendres al migdia i el bar estava a rebentar, malgrat ell comentés que no hi havia “massa lio”.

95 anys de lloguer

Malgrat el bon moment, ara El Xampanyet s’enfronta a un moment d’incertesa: el contracte de lloguer, que ha estat vigent durant 95 anys, està pendent de renovació, i la família Ninou no té garanties sobre el futur del local.

“Portem tota la vida de lloguer, però no sabem si podrem continuar”, admet en Joan Carles amb to incert. Tot i això, manté una actitud positiva: “Si es tanca una porta, s’obrirà una finestra”; reflex de l’actitud d’una família que ha estat capaç de tirar endavant el mateix negoci durant més de nou dècades.

La barra de El Xampanyet.

El relleu generacional està assegurat. Les filles d’en Joan Carles estan preparades per continuar el negoci, però el futur d’El Xampanyet dependrà, en gran part, de si es poden mantenir al mateix local que ha estat la seva llar durant gairebé un segle.

Un lloc que trascendeix el temps

Poder prendre una tapa a El Xampanyet és una oportunitat per mirar a través d’una petita finestra al passat de Barcelona. De les que ja no en queden. I llenço preguntes a l’administració: Igual que tants altres espais, no seria important protegir un bar que ha sobreviscut a dècades de canvis urbans i culturals, mantenint-se fidel a la seva identitat? Quina identitat li quedarà al Born si també desapareixen locals com aquests?

Joan Carles Ninou i la seva família esperen que la quarta generació també tingui espai per poder escriure el seu capítol, potser per demostrar que en un món on tot és fugaç i immediat encara hi ha espai per a llocs com El Xampanyet. D’aquí quatre mesos sabrem si la seva història acaba o continua, però a partir d’ara i per sempre seran resistents.