[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 27 d’agost 2020

“Orgullós de Catalunya per això canto en català”. Flashy Ice Cream entona aquesta frase en un dels seus temes més escoltats, P.D.A, acompanyats de Lildami. La música en català, i, ara més que mai, l’”underground urbà”, està guanyant terreny en el nostre imaginari col·lectiu. I això és una gran victòria per al futur del català, ja que les generacions que pugen veuen aquesta llengua tan vàlida com qualsevol altra per cantar trap, prendre una cervesa o simplement parlar-la amb els amics.

Potser no s’ho ha plantejat ningú -tret de l’Ofèlia Carbonell al seu revelador article-, però aquests artistes que aposten per la llengua catalana estan trencat amb una dinàmica que avui en dia és bastant recorrent: l’abandonament entre els joves del català com a marca d’identitat i l’adopció del castellà per relacionar-se amb els seus amics.

És el que el filòsof Pau Vidal cataloga com a “deslleialtat lingüística”. Segons explica al Diari de Barcelona, aquest fet es produeix perquè “les xarxes socials han fet que la comunicació sense fronteres sigui possible i, per tant, els idiomes dominants penetren en espais on abans no ho havia fet”. Prova de la petjada que deixen les xarxes socials a una llengua minoritària com el català és que el 80% del jovent català que s’obre un canal de YouTube ho decideix fer en castellà.


L’escenari de globalització al que estem abocats “promou els paràmetres quantitatius: quant més millor”, relata Vidal. Aquest discurs interessa a les llengües majoritàries, que no busquen la qualitat si no la quantitat en el contingut a les xarxes. Aquesta tendència es corrobora en les dades que ha publicat l’informe Català, youtubers i instagramers elaborat pel CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB), en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, on es mostren les grans diferències entre el contingut fet en castellà i el produït en català.

A tall d’exemple, el nombre de visualitzacions de vídeos de YouTube en castellà multiplica per 400 el nombre de visualitzacions que obtenen el conjunt de youtubers en català. Així doncs, Vidal opina que la tria de fer contingut digital en castellà respon a una necessitat de voler més audiència o més receptors, és una “qüestió quantitativa, ja sigui monetària o de reconeixement”.

Miquel Montoro, youtuber i instagramer mallorquí, n’és l’exemple més clar. A finals del mes de maig anunciava que es passava al castellà perquè “hi ha més persones que el parlen”. Ara bé, arran de la polseguera que va generar aquesta decisió, Montoro ha tornat a fer els seus vídeos en català (però amb subtítols en castellà).


Segons el Consell de l’Audiovisual de Catalunya del 2019, les dades de consum mediàtic indiquen que internet és el mitjà de comunicació més utilitzat pels joves, molt per davant de la televisió, la ràdio i la premsa escrita. A més, les persones entre 16 i 34 anys són de lluny les que consumeixen més continguts audiovisuals a través de la xarxa (entre un 73% i un 82%, en contrast amb les altres franges d’edat, que se situen per sota del 60%).

Ara bé, Albert Lloreta, productor audiovisual a la cooperativa Bonobo Films, difereix de la idea que les xarxes socials són només un lloc per joves: “Hem d'entendre que el món dels podcasts, YouTube, Instagram, TikTok o Twitch són eines i espais de consum per a tothom. Cal que fomentem el seu coneixement i consum crític per part de tota la societat, dels nens als avis”.

A Català, youtubers i instagramers, s’explica que la tria de la llengua amb què es faran els continguts audiovisuals depèn, d’una banda, de la pròpia identificació lingüística i la capacitat de relacionar-se en aquella llengua; i, de l’altra, del públic potencial a qui s’adrecen.

Com explicava Marina Massaguer - coautora de l’estudi en qüestió- a la taula rodona que va organitzar la Universitat Catalana d’Estiu el passat 21 d’agost, les diferències demogràfiques entre els catalanoparlants i els castellanoparlants s’accentuen per uns prejudicis ideològics que es pressuposen a aquells que trien crear continguts en català. Sovint, a molts youtubers els fa por que s’acabi parlant més de la llengua amb que fan els continguts que del contingut en si, fet que pot portar a la diglòssia digital (considerar que certs continguts no són prou vàlids per fer-los en català).

Lloreta explica al DdB que aquest fet es produeix, en part, perquè el desavantatge del català “ha eliminat una generació de referents creatius, cosa que ha fet més complicat encara que sorgís un espai de continguts audiovisual en català estable i orgànic”. I responsabilitza també d’aquesta situació la desídia política, “que no ha desenvolupat en l'àmbit digital els condicionants per protegir un mínim de contingut en català com sí que va fer durant els 80 amb la televisió i la ràdio”.  

El boom de TikTok

En Ferran Casadevall és un tiktoker de l’Escala que amb només 16 anys té més de 80.000 seguidors, i penja tot el seu contingut en català. Explica al Diari de Barcelona que, als seus inicis en aquesta plataforma, generava contingut en castellà: “Jo mai havia vist a ningú fent contingut en català a TikTok”, fins que va adonar-se que, fent els vídeos en català, “m’hi sentia més còmode i ho feia amb més entusiasme”, ja que és la seva llengua materna.

@ferranxidk

Així és ##fy ##fyp ##foryou ##foryoupage ##catalunya

♬ This turned into a trend I dont know how (Shakira- Hips Don’t Lie) - alien_boy_forest

Actualment, TikTok és la xarxa social amb la franja d’edat d’usuaris més jove de totes: la majoria dels usuaris són nois i noies d’entre 13 i 20 anys. En Ferran assegura que la gran majoria de Tiktoks que consumeix són en castellà, fet que atribueix a les diferències demogràfiques entre els catalanoparlants i els castellanoparlants.

El mateix passa en qualsevol altra xarxa social: YouTube dona més visibilitat als vídeos que ja tenen, d’entrada, un nombre elevat de visites i suggereix a l’usuari vídeos relacionats amb els que acaba de visualitzar. En conseqüència, les llengües amb molts parlants parteixen amb avantatge.

Al seu torn, Lloreta remarca que no totes les xarxes o continguts digitals funcionen a través d’un “model de monetització de públic massiu”. Per exemple, diu, Twitter, Facebook o fins i tot la Viquipèdia tenen “una presència sana del català”. La debilitat del català la focalitza concretament en les plataformes audiovisuals, “és allà on tenim el gruix del problema”.

Ara bé, en Ferran manifesta que últimament està presenciant un augment del contingut en català a TikTok. Aquest fet, en part, s’explica perquè una de les conseqüències de tenir molt contingut en un mateix mercat – en aquest cas, la llengua castellana- acaba saturant-lo progressivament i cada vegada resulta més complicat destacar-hi i diferenciar-se de la competència. És aquí on les llengües minoritàries com el català poden obrir una escletxa i fer-s’hi el seu lloc.

Tornada del 3XL

Una de les escletxes que es vol aprofitar per promocionar l’ús del català entre els joves és la recuperació del canal 3XL, mesura que el director de TV3, Vicent Sanchis, ha anunciat de cara a l’any que ve. Els catalitzadors d’aquesta fita són els nois de la plataforma Tornada 3XL, que des del 2016 reclama la tornada del que va ser -del 2000 al 2012- l’espai audiovisual juvenil de la CCMA.

L’Oriol Saborido tenia una pàgina al Facebook que es deia "Jo mirava el K3", l‘antic canal que englobava el Super3 i el 3XL. Al seu torn, l’Arnau Llovera tenia una altra pàgina que es deia “Volem més anime al Super3". Finalment, el 2016 van decidir-se unir amb un altre company sota una única plataforma que demanés de forma específica el retorn del 3XL, ja que consideraven que hi havia un buit en les noves generacions.

Als seus inicis, es dedicaven a fer enviades massives de missatges al Servei d’Atenció a l’Audiència, però no van obtenir cap resposta clara. Tot va canviar a partir del 2019, quan molta gent es va unir a través de Twitter per reclamar el doblatge de la sèrie d’anime Inuyasha, que acabava de comprar Netflix, al català. Llavors, es van adonar que Twitter era la millor arma per popularitzar la seva reivindicació. A més, l’Oriol explica que van començar a notar que la seva demanda obtenia reconeixement arran de l’article que Vilaweb va publicar el novembre passat, titulat “Set anys sense el 3XL”.

Sanchis no ha concretat encara el projecte de futur que té pensat pel 3XL, però els nois de Tornada 3XL esperen que sigui en diverses plataformes, ja que “no tindria sentit que fos en un canal convencional”. Ara bé, tampoc pensen que s’hagi d’eliminar d’arrel la part de canal televisiu, ja que “no creiem que els joves ja no mirin tele, això no pot ser perquè sinó no s’entén l’èxit que ha tingut Merlí o OT. Al final, el canal és una finestra més”, diuen.

Les seves demandes pivoten sobre 4 punts clau: tenir un canal de televisió amb contingut propi i extern, una pàgina web pública similar a la d’adolescents.cat, una plataforma de vídeo a la carta com en l’antic format 3XL (semblant al que vindira a ser Netflix), i la presència a totes les xarxes socials més utilitzades pels adolescents, amb la remuneració d’aquests continguts en una estratègia similar a la de Canal Malaia.

Canal Malaia

El 15 de maig d’aquest mateix any ha nascut Canal Malaia, una plataforma que té com a objectiu principal la promoció del català a les xarxes socials. Els seus impulsors -la Clàudia Rius, l’Arnau Rius, en Bru Esteve i la Juliana Canet- volen “forçar” l’algoritme de Youtube a promocionar entre els usuaris vídeos en català, ja que, com expliquen a una entrevista a Vilaweb, “hi ha youtubers en català, però queden espargits i costa que els seus productes es relacionin entre ells” i els consumidors “s’acaben perdent en l’oceà de vídeos en les altres llengües”.

La idea és deixar llibertat als creadors de contingut dins del canal, i que aquest simplement actuï com a paraigües que trenqui la dinàmica de les llengües hegemòniques a l’algoritme de YouTube. Els quatre impulsors i creadors de Malaia s’encarreguen d’identificar formats que funcionin en altres llengües i els proposen per fer en català, i alhora busquen gent amb potencial per dotar-la de recursos per elaborar vídeos que aniran al canal.


En Bru, a la mateixa entrevista, també destacava que “nosaltres ens estimem la nostra llengua i volem que sigui útil i aparegui en absolutament tots els àmbits de la nostra vida, i per tant és important que també hi sigui a Internet”. Aquesta opinió va en la línia del que manifestaven al DdB els nois de Tornada 3XL, que asseguren que “si no es té oci en un idioma, l’idioma acaba desapareixent”, i afegeixen que “si l’idioma només s’associa a coses serioses, corres el perill que, a la llarga, acabis perdent l’idioma”.

De moment, la idea de Canal Malaia a llarg termini es poder remunerar tots aquells youtubers que col·laborin amb el seu canal. Aquesta fita guarda una certa relació amb les conclusions de l’estudi Català, youtubers i instagramers, que es plantejava algunes ajudes econòmiques als continguts catalans de les plataformes digitals, així com oferir una possible remuneració per compensar el biaix econòmic que suposa crear continguts en català en plataformes amb barems pensats per a llengües globals. Com explica Marina Masseguer, es tracta de “crear les estructures perquè l’activitat sigui rendible”.

De la mateixa manera, Lloreta considera que cal “generar un sistema de subvenció públic invisible que faci més atractiu econòmicament fer audiovisual en català que en castellà, fent que es necessitin menys visites per monetitzar els vídeos”. “No necessitem una TV3 digital, sinó un terreny base mantingut de manera pública on puguin créixer lliurement tota mena de productes”, sentencia.

Perspectives de futur

La taula rodona que organitzava el passat 21 d’agost la Universitat Catalana d’Estiu, titulada “El català pot sobreviure a YouTube, Instagram o Tik Tok?”, anava a càrrec de la Marina Massaguer, filòloga de la UB i co-autora de l’estudi Català, youtubers i instagramers, la Juana Dolores, actriu i escriptora, i la Francina Gorina (la Queency), cantant i sociòloga, i va servir per exposar el punt de vista de la generació de joves respecte el futur del català.


D’una banda, Massaguer va concloure que hi ha demanda de mercat audiovisual en català, i, per tant, que cal consolidar un “ecosistema propi el màxim de variat possible” que conformi “un imaginari col·lectiu com el que va ser el Súper3 en el seu moment”. D’altra banda, la Queency reclamava “que el català no sigui només cosa de l’escola”, i que es promocioni també de dels mitjans públics. Finalment, la Juana Dolores subratllava que “qui pensi que es pot defensar el català sense tenir una posició anticapitalista va molt errat”, i concloïa que “no només ens hem de preocupar per la presència del català a les xarxes, sinó en tots els àmbits, ja que la seva presència hi és igualment minoritària”.

Pau Vidal reconeix que fa 20 anys que la decadència del català s’ha accentuat, degut a la globalització i el paper de les xarxes socials. Ara bé, no tota l’esperança està perduda: assegura que, com a mínim, ara som més conscients d’aquesta problemàtica com a societat, i, per tant, podem prendre mesures. Iniciatives com Canal Malaia o Tornada 3XL demostren que les ganes hi són. I que la gent, i, sobretot el joves, estimen la llengua. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —