Batejat en honor a una deessa que, segons la mitologia xinesa, viu en la Lluna, el programa Chang'e de la potència asiàtica va fer un pas de gegant el desembre passat després d'allunar i portar de tornada a la Terra mostres de roca lunar sota la promesa que les compartirà amb científics d'altres països.

La sonda no tripulada Chang'e 5 va tornar el 17 de desembre amb gairebé dos quilograms de mostres lunars, la qual cosa va convertir a la Xina en el tercer país a completar aquesta gesta després dels Estats Units i l'extinta Unió Soviètica, l'última a aconseguir-ho el 1976.

Científics xinesos han explicat aquesta setmana en un esdeveniment per als mitjans que el material ajudarà a saber més sobre el satèl·lit -per exemple, la seva edat exacta-, i que per a això van programar que la sonda perforés en el nord del Mont Rümker, un monticle volcànic de la conca Oceanus Procellarum, a la cara visible de la Lluna. Es tracta d'una zona a la qual no havien arribat abans ni astronautes ni missions espacials no tripulades.

Les mostres es van recopilar de dues formes diferents: en la superfície de la Lluna, gràcies a un braç robòtic, i sota terra, a través d'un trepant que va perforar dos metres el satèl·lit per a obtenir exemplars que podrien datar de períodes molt anteriors.

Dos-cents grams menys del previst

Després de la seva arribada, la càpsula va ser traslladada a Pequín amb avió, on es va procedir a extreure el cilindre contenidor amb les mostres. No obstant això, el subdirector del Centre d'Exploració Lunar i Programa Espacial de l'Administració Espacial Nacional de la Xina (ANEC), Pei Zhaoyu, va admetre en el citat esdeveniment que la sonda va portar 1.731 grams en lloc dels dos quilos previstos.

"Volíem que la sonda excavés durant 22 hores, però vam aturar-nos després de 12. Els científics van estimar que la quantitat era suficient donada la densitat de les roques", va afirmar, encara que va reconèixer que "podria no ser tan alta com pensàvem".

També va assenyalar que un 80% de les mostres s'utilitzarà per a la recerca -el 20% restant s'emmagatzemarà-, i que el país les compartirà "amb científics de tot el món" durant un període de fins a sis mesos, si bé encara no s'han rebut sol·licituds des de l'estranger.

Maqueta de la sonda Chang'e 5

L'èxit de la missió ha estat, a més, motiu d'orgull: l'astronauta també va desplegar la bandera xinesa en la superfície lunar, la qual cosa va convertir la Xina en la segona nació a fer-ho. "La Lluna és propietat de tota la humanitat. Com a potència, la Xina té la responsabilitat d'explorar-la. Altres països van aconseguir resultats brillants en els seus programes, però no podem quedar-nos a costa de la resta", va indicar el funcionari.

L'espai, escenari de conflicte i cooperació

Els progressos de la Xina en l'espai han estat vists amb recel per Washington, amb qui Pequín manté diverses disputes que es van empitjorar durant el mandat del ja expresident Donald Trump. El 2019, una comissió estatunidenca va assegurar que "el somni espacial xinès" no consisteix a explorar-lo sinó a "dominar-lo" i que per a això inverteix "ingents quantitats de diners".

Et pot interessar...

Quin és l’horitzó de l’ESA en la investigació espacial?

Pei no va aclarir quant va costar l'última missió i es va limitar a comentar que la Xina no restringeix la cooperació amb cap país. No debades, són les lleis estatunidenques les que limiten la seva agència espacial NASA a col·laborar directament amb Pequín.

El funcionari va destacar que la Xina ha cooperat en la missió del Chang'e 5 amb institucions com ara l'Agència Espacial Europea (ESA) i, a través d'ella, amb l'estació de seguiment espanyola de Maspalomas (Illes Canàries) operada per l'Institut Nacional de Tècnica Aerospacial (INTA), que va realitzar el seguiment de reentrada de la sonda.

El "conill de Jade" continua a la cara oculta

El programa xinès d'exploració lunar va començar amb el llançament d'una primera sonda orbital el 2007. Després, el país asiàtic va realitzar el seu primer allunatge el 2013 i, el gener de 2019, va aconseguir que la Chang'e-4 aterrés en la seva cara oculta.

I allí segueix: el 8 de gener d'enguany, l'ANEC va fer públic que el robot explorador Yutu-2 ("conill de jade", anomenat així en honor a l'acompanyant de la deessa Chang'e) va reprendre les seves operacions en el seu vint-i-sisè dia lunar per moure's cap al nord-oest en direcció a cràters d'impacte amb alta reflectivitat. L'explorador prendrà fotos panoràmiques i continuarà efectuant exploracions científiques amb el seu espectròmetre d'imatges infraroges, detector d'àtoms neutres i radar lunar.

Les sondes del programa es van llançar mitjançant les diverses sèries del coet Llarga Marxa, que ja va portar a l'espai amb èxit la primera missió xinesa a Mart, la Tianwen-1, el passat 23 de juliol, i l'arribada del qual al planeta vermell es preveu per al maig vinent. Però la cirereta al programa serà una missió tripulada a la Lluna i la construcció d'una base científica en el mateix satèl·lit, si bé encara no s'ha fixat una data per a això.

El pla és que la Chang'e-6 dugui a terme una missió similar a la del Chang'e-5, mentre que la Chang'e-7 explorarà la topografia antàrtica de la Lluna i la Chang'e-8 desenvoluparà "tecnologies clau" per a construir l'estació lunar, que preveu la recerca científica i la mineria sobre la superfície del satèl·lit.