"Els xinesos van començar a produir un 10% per sota de cost per tal de fer-se amb tot el mercat, i ho han aconseguit. No és que no hi hagi fabricants catalans, tampoc n'hi ha d'europeus o americans", explica el doctor en enginyeria elèctrica i professor de la UPC Álvaro Luna, que avisa que això pot derivar en una dependència respecte del gegant xinès. De fet, un informe de l'Agència Internacional de l'Energia de l'OCDE relata que la quota de la Xina en totes les etapes clau de fabricació de panells solars supera avui el 80%, i no es descarta que en algunes fases escali fins al 95% els anys vinents.

El president de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, argumenta que la dependència no és una novetat i no ha d'impedir la transició ecològica: "Sempre és un risc estratègic, qualsevol dependència. Però aleshores, per no incórrer en aquest risc hem de no descarbonitzar?". Pinós recorda que Europa ha estat condicionada durant dècades per altres fonts d'energia externes, com el petroli o el gas natural, tot i que aquestes venien d'una major varietat de productors que no pas les plaques.

Més enllà de possibles dependències, a Catalunya aquesta tecnologia guanya pes i concentra bona part dels últims increments arran del bloqueig als grans projectes eòlics. Segons el darrer informe de l'Observatori d'Energies Renovables de Catalunya, la capacitat de generació elèctrica a Catalunya amb fonts d'energia renovables el desembre de 2021 era de 4.030 MW. Durant l'any 2021, la capacitat de generació renovable neta va augmentar, sense comptar l'autoconsum, en només 1,42 MW, repartits entre 0,16 MW hidroelèctrics i 1,26 MW solars fotovoltaics. "El total d'instal·lació renovable dels darrers anys bàsicament ha sigut solar fotovoltaica", reconeix també la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Marta Morera.

Tal com afirma el Govern, l'estratègia energètica catalana contempla continuar donant més pes a la generació solar, però també a altres energies verdes. "A escala de política de país la prospectiva energètica de Catalunya preveu anar a màxims de tot el que és aprofitar cobertes i espais d'infraestructures, però a més tot el desplegament a gran escala d'instal·lacions solars i eòliques el màxim de distribuïdes pel territori i properes al consum possible", apunta Morera. Així mateix, es preveu potenciar altres fonts més enllà de l'electrificació, com l'ús del biogàs o el biometà. "Per mi el risc més important és al revés, l'actual model i la dependència que tenim externa amb el model actual", defensen des de l'Icaen.

"De mica en mica se suposa que també s'anirà incorporant al mercat europeu la fabricació de plaques. De fet, nosaltres incentivarem el màxim que puguem que les instal·lacions que promoguem des de la Generalitat puguin valorar el fet que el màxim de components estiguin fabricats a l'àmbit europeu", promet Morera.

L’eclosió a les teulades

Malgrat la voluntat d'augmentar el pes de la fabricació local, a dia d'avui les ajudes oficials a la instal·lació de plaques s'estan usant per col·locar principalment peces d'importació. Tot plegat ha facilitat una eclosió d'aquest mercat que constaten empreses catalanes: "La fotovoltaica ara està en un moment d'explosió total. Segurament un dia tindrà sostre, però ara mateix està tot per fer i anirà cada cop a més”, relata el director comercial d'Engel, Josep Maria Albert.

“El món s'està 'desfossilitzant' i cal tenir una energia neta i que permeti estalviar. Això ho permet la fotovoltaica. Si alguna cosa tenim en aquest país és sol, i ho hem d’aprofitar", afegeix. Tal com reconeix, la Xina s'ha fet amb el mercat per la qualitat de les plaques, fins a convertir-se en una veritable potència del sector renovable. L'Albert preveu 10 anys d’expansió augmentada per la preocupació per la sostenibilitat i per l’encariment de la factura de la llum.

Diferències amb el gas rus

Tot i els riscos, els experts consultats marquen algunes distàncies entre la dependència que tenia Europa del gas rus fins a la guerra d'Ucraïna i el paper central que està prenent la Xina en la nostra transició energètica. "Són fets comparables des del punt de vista de dependre d'un tercer, això és evident, però són molt diferents perquè una vegada has invertit en una placa solar t'oblides de qui te l'ha venuda, et deslliures. En canvi, amb el Nord Stream, el gasoducte que unia Alemanya i Rússia, no. En el moment en què vam posar el tub sabíem que teníem una hipoteca amb els russos, era l'aliança d'avui i a trenta anys vista", indica el director general de l'empresa de projectes solars Sunowatt, Salvador Salat.