Central nuclear
Per EFE i Redacció
Publicat el 27 de maig 2020

A poc més de 500 quilòmetres de Txernòbil i molt a prop de la frontera amb la Unió Europea (UE), Bielorússia ha construït la seva primera central nuclear. La capital, Minsk, nega que representi una amenaça, però països veïns, com Lituània, la consideren un risc per a la seguretat del continent, com ho va ser la planta ucraïnesa que el 1986 va patir la major catàstrofe atòmica de la història.

La central nuclear bielorussa entrarà en funcionament a partir del proper mes de juliol, data que ja ha estat confirmada pel govern, encara que la connexió a la xarxa elèctrica no es produirà fins a la segona meitat d'aquest any. "No tenim gens de pressa i no seguim cap termini predeterminat. La nostra màxima prioritat és la seguretat", ha explicat a EFE Mijaíl Mijadiuk, el viceministre d'Energia bielorús.

Tant a Txernòbil (Ucraïna, URSS, 1986) com a Fukushima (el Japó, 2011), la major responsabilitat de l'accident va correspondre al factor humà. "En concret, a Txernòbil el culpable va ser clarament l'home. Per això, per a nosaltres el més important és la preparació del personal que gestionarà la planta", subratlla Mijadiuk.

 

Lituània ho veu com una amenaça per a Europa  

El principal adversari de la nova central és Lituània, ja que aquesta es troba en la localitat d’Astravets, a uns 50 quilòmetres de la capital de la república bàltica. A més de la proximitat de la planta, la capital lituana, Vílnius, considera que aquesta no és segura i acusen la corporació russa que s’encarrega de la construcció de posar en risc a tota la regió amb les seves ànsies d'expansió energètica.

"El combustible nuclear ja s'ha transportat al lloc amb la finalitat de procedir aviat a la seva descàrrega, sense haver resolt els greus problemes de seguretat de la central", va alertar el president lituà, Gitanas Nauseda. Per això, la setmana passada es va dirigir a la Comissió Europea perquè garanteixi la seva seguretat abans de la inauguració i va prohibir la importació d'electricitat de països amb centrals nuclears que no siguin segures: "Hem de garantir la seguretat de tots els europeus", va afirmar. 

Aquest dilluns, però, els dos països van signar un acord d'alerta primerenca en cas d'accident atòmic. De totes maneres, Bielorússia assegura que des de l'inici del projecte fa una dècada existeix un "estricte" sistema de control sobre la qualitat del projecte, de la construcció, dels materials —des de la fàbrica fins al muntatge— i la tecnologia utilitzada.

Tot sota la guia de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), amb el qual Minsk va signar recentment un programa de cooperació tècnica per dos anys per a l'explotació segura de la planta. "Enguany rebem una missió internacional integrada per més d'una vintena d'experts estrangers per a analitzar la preparació de la central per a la seva explotació. Rebem una valoració positiva", va assegurar el viceministre bielorús.

La central també es va sotmetre "voluntàriament" a una prova de seguretat sobre la base dels resultats de l'accident a Fukushima segons els estàndards de la UE: "Ho vam fer sense ser membres de la UE. Estem cooperant amb reguladors de la Unió. Estem oberts a qualsevol inspecció. No ocultem res. Som transparents", va subratllar Mijadiuk.

Un projecte rus molt fiable

Es va triar el reactor rus d’aigua pressuritzada VVER per al projecte, ja que “va demostrar ser el més fiable i respon a totes les exigències de seguretat”, assenyala el viceministre bielorús. A més, "té un sistema de seguretat actiu —requereix la participació de l'home— i un de passiu", va explicar. 

"En cas d'avaria, gràcies al sistema passiu, el reactor deixa de funcionar i pot ser refredat sense la participació de l'ésser humà, encara que no hi hagi subministrament elèctric", afegeix. A més, agrega que "si es produeix un accident, l'estructura no permet fugides ni fuites i el corpus del reactor no permetria la fugida de substàncies nuclears actives en l'aire".

La preparació del personal com a prioritat

Minsk ha contractat als millors especialistes de la regió. Segons el funcionari: "Hem convidat a especialistes de països amb gran experiència en l'àmbit nuclear a Ucraïna, Rússia i Lituània. En cada torn hi haurà, almenys, un especialista amb experiència en plantes atòmiques".

Bielorússia fins i tot va construir un centre d'entrenament amb una rèplica gairebé exacta de la central per a instruir als especialistes a reaccionar en cas d'avaria, que ha estat recomanat per l'operador internacional d'instal·lacions nuclears.

A més, va xifrar en més de 1.700 de personal que treballarà en la planta, especialistes que s'instal·laran no en una "atomgrad" (ciutat atòmica) —com va ocórrer amb Prípiat en el cas de Txernòbil— sinó en un nou barri amb totes les comoditats a Astravets.

Minisèrie per rememorar la catàstrofe de Txernòbil

La minisèrie Chernobyl, que la plataforma HBO i Sky van estrenar ara fa un any sobre la tragèdia que va tenir lloc l’abril de 1986 a la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna), és considerada un fenomen cinematogràfic. Creada per Craig Mazin i dirigida per Johan Renck, la sèrie mostra en cinc capítols el desastre nuclear i les conseqüències que el van seguir. 

Els capítols, d’uns seixanta minuts cadascun, narren els fets a través de la història dels homes i dones que van haver de fer enormes sacrificis per tal de salvar Europa d’una catàstrofe inimaginable. 

L’èxit és tal que dos dies després de l’estrena de l’últim episodi va fer el salt a la primera posició del rànquing televisiu de la base de dades en línia IMDb amb una puntuació de 9,7 sobre 10, superant a sèries com Breaking Bad o Joc de Trons, entre d’altres. Avui dia, continua amb una de les puntuacions més elevades, amb un 9,4. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —