Arc de Triomf
Per Mar Grau
Publicat el 13 de maig 2021

Com la Generalitat pot restringir drets fonamentals sense que hi hagi l'estat d'alarma que l'avali? Té facultats per fer-ho? Amb quins instruments? Sempre ho haurà de ratificar un jutge? On quedarà, llavors, l'estricta separació de poders? Són tan sols algunes de les qüestions que la ciutadania es planteja després que el 9 de maig s'acabés l'estat d'alarma i, en conseqüència, la mesura restrictiva del toc de queda. Un fet que es va celebrar d'allò més.

Passeig de Lluís Companys a Barcelona la matinada de diumenge, ja sense toc de queda

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ja va concloure fa unes setmanes que no hi hauria toc de queda a partir del 9 de maig. Però la Generalitat es va guardar a la butxaca la possibilitat de poder-lo tornar a decretar si la situació sanitària empitjorava. Tal com s'havia fet entendre, un cop l'estat d'alarma deixés d'estar vigent, moltes de les restriccions que s'havien imposat per frenar la pandèmia quedaven sense empara legal.

En l'ordenament constitucional espanyol només el dret de crisis (estat d'alarma, excepció i setge) permet realitzar aquest tipus de restriccions privatives de llibertat. En l'estat d'alarma s'aprovava una legislació extraordinària, mitjançant un decret llei, que substituïa l'ordinària i permetia restringir drets fonamentals. Però, i ara què? Es pot reimplantar? La majoria de gent segueix amb la inseguretat jurídica que caracteritza la gestió d'aquesta pandèmia.


"Tornar a posar el toc de queda tindrà un fort impacte per a qui ho ha  viscut de manera traumàtica, pel procés de retraumatització que suposarà experimentar els símptomes de nou”


Com pot la Generalitat mantenir el toc de queda?

Les comunitats autònomes poden dictar restriccions i mesures que restringeixin drets fonamentals com el toc de queda, el confinament perimetral o el dret de manifestació de determinades zones, però necessiten un aval i autorització judicial.

Vicenç Aguado, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, explica al Diari de Barcelona que a partir de la Llei orgànica 3/86 de mesures especials en matèria de Seguretat Pública, i la Llei 3/20 de Jurisdicció Contenciosa, es poden adaptar aquest tipus de mesures "justificant-les adequadament davant d’un jutge”. Llavors, el jutge “haurà de verificar les qüestions de proporcionalitat" —ha de ser una mesura necessària, idònia i proporcional—, és a dir, “el jutge no controlarà la legalitat, sinó que tutelarà els drets fonamentals implicats”.

En canvi, quan les mesures afectin drets que no són considerats com a fonamentals en la Constitució, com la llibertat d’empresa o l’aforament d’una cafeteria, “no serà necessari l’aval dels tribunals perquè la mesura desplegui efectes; tot i això, un establiment sempre ho podrà impugnar”. 


Les comunitats autònomes poden dictar restriccions i mesures que restringeixin drets fonamentals com el toc de queda, però necessiten un aval i autorització judicial


D'altra banda, la setmana passada el Consell de Ministres va aprovar el Real Decret Llei 3/2021, que permet que els governs autonòmics puguin acudir, mitjançant un recurs de cassació, al Tribunal Suprem en cas que els Tribunals Superiors tombin les restriccions que afecten drets fonamentals. Aquesta mesura s’ha adoptat per posar fi a la disparitat de criteris i per crear jurisprudència i unificar la doctrina de tot l’estat.

“Bàsicament, això és per evitar el que va passar a Madrid l’octubre passat”, conclou Aguado. “Hi va haver pronunciaments contradictoris”. A Madrid una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia “va resoldre que no tenia competència per fer aquell tipus de mesures restrictives, en canvi, a Castella i Lleó sí que se’ls hi va permetre”. Llavors, el govern estatal “va tallar-ho d’arrel i, per evitar aquestes qüestions contradictòries, va declarar l’estat d’alarma, que permetia que no fos necessari anar al jutge cada vegada que l’administració volgués adoptar algun tipus de mesura restrictiva”.

El catedràtic de Dret administratiu confirma que hi ha altres autors i investigadors que consideren que algunes d’aquestes mesures “són reglaments de necessitat i, per tant, com que no són decisions administratives, sinó reglaments, no caldria autorització judicial per fer-les”. Segons ell, “el jutge sempre et dona més garantia”, però és difícil generalitzar-ho, “cal tractar-ho en funció de quin tipus de mesura és en cada cas”. El defensor del poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, confirma la constitucionalitat que les comunitats autònomes acordin mesures que limitin els drets fonamentals sense que existeixi la declaració de l’estat d’alarma.


"Sempre ho haurà de ratificar un jutge? On quedarà, llavors, l'estricta separació de poders?"


Paral·lelament, Javier Tajadura Tejeda, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, en un article d’opinió a El País confessa l’efecte que té això: “El poder judicial exercirà una funció legislativa que li és impròpia, actuarà com un autèntic colegislador”. Segons ell, “la funció dels jutges és vetllar perquè es compleixin les lleis, no crear-les” i això dona pas a un “estat judicial”.

Què és el toc de queda?

El toc de queda és una mesura que afecta un dret fonamental: el dret de la llibertat de circulació, reconegut a l'article 19 de la Constitució Espanyola. Aquesta mesura suposa la restricció de la llibertat de moviment i la prohibició de romandre, durant aquest període de temps, en llocs públics, llevat d'algunes excepcions com desplaçar-se per motius laborals o per una urgència mèdica o familiar. La mesura està recollida a la Llei orgànica 4/1981 de l'1 de juny dels estats d'alarma, excepció i setge.


La Rambla de Girona, durant el toc de queda Foto: ACN

La salut mental i el toc de queda

Judit March, doctora en psicologia i psicoterapeuta, enfoca al Diari de Barcelona que el principal problema ha estat "la novetat". “Tota persona necessita passar per un procés d’adaptació davant d’un canvi important”, per això, ha afectat de diferent manera les persones, segons les franges d’edat i “els factors individuals i relacionals”.

Els efectes que provoca aquesta situació de control extern és una “simptomatologia ansiosa, irritabilitat, problemes per conciliar el son, dificultats interpersonals, crisis de pànic i pensaments catastrofistes, que causen un desgast energètic que pot comportar una disminució de les respostes cognitives i altres trastorns com la depressió, les addiccions o els trastorns de conducta alimentària". 

I com afectarà la salut mental si es torna a imposar? La Judit considera que l’ésser humà té una “gran capacitat d’adaptació” i que si es reestableix, com que ja estarem més acostumats, no ens afectarà tant emocionalment. Tot i això, sintetitza: “Tindrà un fort impacte en les persones que han viscut l’experiència de manera molt traumàtica, pel procés de retraumatització que suposarà experimentar els símptomes de nou”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —