Les desigualtats de classe existents en l'estat espanyol no només tenen una motivació salarial, sinó que també ho perpetuen diferents càrregues que, de forma obligatòria, les classes populars han de suportar. Una d'aquestes càrregues és el preu de l'energia elèctrica: la llum. Un rebut que s'ha de pagar sí o sí i que és el maldecap de moltes famílies. 

Davant d'això, sorgeix la idea sobre si la possible solució és la nacionalització de les elèctriques, convertir l'electricitat en un servei públic i amb control democràtic: un debat sobre el sector elèctric que és freqüent en època de campanya electoral, però que després que el preu de la llum es disparés gairebé un 30%, ara Twitter en va ple.

La pujada del preu

El preu de la llum s'ha disparat un 27 % en aquesta arrencada de 2021, concretament ha pujat a 16,81 cèntims per quilowatt hora (kWh) amb la tarifa regulada (PVPC), en comparació als 13,24 cèntims del 2020, segons dades de Facua-Consumidors en Acció. Un increment del preu de la llum que coincideix amb l'onada de fred, que afecta pràcticament a tota la península per la borrasca Filomena. Davant d'aquestes dades alarmants FACUA exigeix al Govern "que no miri cap a un altre lloc, ja que amb aquestes dades la factura elèctrica de l'usuari mitjà se situa a uns 80,71 euros, que seria un increment del 19,3%". 

El precio de la luz se dispara en los siete primeros días de enero. El kilovatio hora (kWh) ha alcanzado una media de 16,81 céntimos, un 27% por encima de los 13,24 céntimos del mismo periodo de 2020. El Gobierno debe actuar de una vez con contundencia sobre el sector.

— FACUA (@facua) January 7, 2021

Rubén Sánchez, secretari general de FACUA, afirma al Diari de Barcelona, que la solució és la nacionalització de les elèctriques, perquè, si no, "tenim un model tarifari on a cada hora hi ha un preu diferent”. El problema va començar el 1997, quan la Unió Europea va instar a Espanya a liberalitzar i desregular preus. “Tant un govern d’esquerres com un de dretes poden nacionalitzar-ho, altra cosa és fins a quin punt estan disposats a arribar, però poden posar límits o establir protocols modificant el marc regulador”, confirma. Per a ell, aquesta inacció contrasta amb el fet que, quan Unidas Podemos, estant en l’oposició, "proclamava missatges sobre la creació d’una elèctrica pública, tant Pablo Iglesias, Alberto Garzón”. 

Disparar la factura de la luz un día como hoy solo demuestra la codicia de las eléctricas. Si el Gobierno lo consiente, será cómplice. pic.twitter.com/16njwjFSpd

— Pablo Iglesias ? (@PabloIglesias) January 18, 2017

Esta navidad la luz tendrá un precio un 10% superior a la del año pasado. Miles de familias no podrán mantener sus casas a temperaturas adecuadas, lo que repercutirá gravemente en la salud de los que menos tienen. Ningún gobierno decente debería tolerarlo. https://t.co/Tp6jlFH4Qx

— Alberto Garzón? (@agarzon) December 1, 2017

Arantxa Tirado, politòloga i doctora en Relacions Internacionals a la UAB, afirma al Diari de Barcelona que “no ens hauria de sorprendre que un govern d'esquerres no pugui, aparentment, fer res al ritme que les demandes socials exigeixen”, com ara el tema de la regulació de l'electricitat, “perquè una cosa és arribar al govern i una altra molt diferent és tenir el poder”. Segons ella, “les limitacions burocràtiques, estructurals o les pressions dels poders econòmics són molt fortes” a la nostra democràcia, fet que provoca que a vegades, “inclús tenint la voluntat política per a revertir les polítiques de privatització, no sigui tan fàcil trencar amb aquestes inèrcies”. Com el que va passar amb la proposta, fallida, de remunicipalització de l’aigua que va proposar l’Ajuntament de Barcelona sota el govern d’Ada Colau. 

Un altre problema afegit amb l'actual govern espanyol, a parer de la politòloga, és que "hi ha una divisió entre els que proposen des de fa anys la regulació del sector elèctric i altres ministres que tenen vinculació més directa amb els interessos de les empreses de l'IBEX35".

Arantxa Tirado: "Una cosa és arribar al govern i una altra molt diferent és tenir el poder”

La nacionalització a Espanya es podria fer de dues maneres: la primera seria que l'Estat es convertís en accionista principal o majoritari de les grans companyies elèctriques espanyoles, exercint així el control; i la segona seria convertint en béns públics alguns actius estratègics propietat d'empreses privades mitjançant diferents mecanismes, com la compravenda o l'expropiació.

Barcelona Energia 

Barcelona Energia és la comercialitzadora elèctrica pública, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 2019, que ofereix energia 100% renovable per als veïns de Barcelona, o de la seva àrea metropolitana, i estableix la tarifa en funció del nombre d'integrants del nucli familiar i del seu consum, premiant l'esforç de l'usuari per ser més eficient. Es tracta d'una tarifa fixa que et permet gaudir del mateix preu de l'electricitat durant tot un any. Per Tirado, "això demostra que, si es vol, alguna cosa es pot fer, encara que sigui difícil". 

"Hi ha una divisió entre els que proposen des de fa anys la regulació del sector elèctric i altres ministres que tenen vinculació més directa amb els interessos de les empreses de l'IBEX35"

Debat polaritzat

Aquest és un debat que té la ciutadania dividida. “A Espanya, si parles de nacionalitzar et titllen de radical, comunista o bolivarià, mentre que a altres països europeus es conviu amb més normalitat amb el fet de tenir un Estat fort en l'àmbit econòmic”, conclou la politòloga, que és doctora en estudis Llatinoamericans i fa la comparació amb la situació d’aquí: “Un factor que diferencia l'experiència dels països llatinoamericans que van dur a terme processos de nacionalització de sectors estratègics és que aquells governs eren  políticament més homogenis". Aquests trets no els podem observar al conjunt del govern de l'Estat, "malauradament”. 

Rubén Sánchez assegura que, des de FACUA, continuaran "reivindicant a l'executiu les mateixes qüestions que li traslladaven al govern anterior, i a l'anterior de l'anterior, i a l'anterior de l'anterior de l'anterior..." per fer front a estranyes pujades de preus que de les qual la ciutadania mai no s'assabenta prou, o no amb prou informació. Per fer front, exploca, a empreses que trafiquen amb una necessitat de tothom. I més en una de les pitjors situacions des de fa anys, en plena onada de fred i en pandèmia.