El verí de les cobres va evolucionar per defensar-se dels predadors
Per EFE
Publicat el 23 de gener 2021

La majoria de les serps empra el seu verí per a estordir i caçar les seves preses, però certs tipus de cobra poden escopir a diversos metres de distància per a encegar els predadors. Un estudi conclou que aquesta rara habilitat de les cobres és la resposta evolutiva a l'entorn i, per això, han desenvolupat una arma letal i única de defensa.

El treball, una col·laboració internacional liderada per la Universitat de Liverpool, que aquesta setmana ocupa la portada de la revista Science, explica que la necessitat de defensar-se ha determinat en gran mesura l'evolució de les toxines que componen alguns verins de serp.

"El verí és un caràcter tròfic evolutiu que utilitzen no només les serps, sinó multitud d'organismes (caragols marins, aranyes, escorpins, insectes...) per a subjugar la presa o defensar-se de depredadors", explica a Juan José Calvete, director del laboratori de Venòmica Evolutiva i Translacional de l'Institut de Biomedicina de València del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya i coautor de l'estudi.

En el cas de les serps, conèixer en detall la seva estructura i l'activitat biològica de les toxines que la componen és bàsic per a dissenyar antídots efectius contra les mossegades de serp que cada any produeixen entre 1,8 i 2,7 milions casos d'enverinament a l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina, i entre 81.400 i 138.000 morts, segons l'Organització Mundial de la Salut.

Aquests accidents ofídics, que provoquen el triple d'amputacions i altres discapacitats permanents, condemnen a les víctimes (principalment camperols i nens de zones rurals) i les seves famílies a la marginació social i a un futur de pobresa.

Tres tipus de cobres investigats

Per a fer l'estudi, els investigadors van analitzar la composició del verí de tres llinatges de cobres escopidores del tipus Naja, que habiten a l'Àfrica i l'Àsia, i que són capaces d'escopir el verí a dos metres de distància -i amb molta precisió- sobre els ulls de la seva víctima i causar dolor, inflamació i fins i tot ceguesa permanent.

"L'objectiu de la feina era establir les bases moleculars d'aquest mecanisme defensiu", comenta Calvete.

Les anàlisis van mostrar que els tres grups diferents de cobres havien augmentat de forma independent la producció de toxines PLA2 o fosfolipases, un tipus d'enzim present en el verí de les serps, aranyes i altres insectes, i que té efectes tòxics en mamífers.

"Observem que les cobres escopidores tenen una abundància més gran de fosfolipases en el seu verí, el que, juntament amb altres citotoxines comunes en totes les cobres, millora les capacitats defensives del seu verí", explica.

És a dir, el verí va evolucionar cap a un més dolorós per a ajudar les cobres a defensar-se més eficaçment dels depredadors o agressors i "afavorir la funció defensiva", apunta.

A més, que cada llinatge per la seva banda hagi desenvolupat la mateixa solució per a defensar-se és un cas exemplar d'evolució convergent en el món natural, subratllen els investigadors.

Dues preadaptacions

Per adquirir la rara habilitat d'escopir verí, les cobres van haver de passar per dues preadaptacions: canviar la postura per a elevar el terç frontal del cos i apuntar als ulls de la víctima amb gran precisió, i augmentar el nivell de citotoxines, les toxines que provoquen un gran dolor.

L'equip d'investigació creu que l'origen d'aquesta estratègia defensiva de les serps està relacionada amb l'evolució dels nostres ancestres, els homínids bípedes.

"La bipedestació va ser un tret adaptatiu que va permetre als nostres avantpassats canviar el bosc plujós per la praderia africana, recol·lectar aliments amb les dues mans i albirar per sobre de les pastures a depredadors" i per això "vam plantejar la hipòtesi que les trobades entre homínids bípedes i serps representarien una potencial amenaça per als ofidis, exercint una pressió selectiva per a afavorir un comportament defensiu", diu l'expert.

L'estudi demostra que l'origen del verí escopit per les serps té el seu origen a l'Àfrica i més tard a l'Àsia, el que es correspondria amb la divergència dels nostres avantpassats dels ximpanzés i els bonobos a l'Àfrica i la seva posterior migració a l'Àsia.

"Seria com una carrera armamentística, on les serps van desenvolupar una habilitat per a escopir un verí cada vegada més tòxic, i els humans un ull més desenvolupat per detectar aquests perills", destaca Calvete.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —