Ja fa dos anys de la moció de censura contra Mariano Rajoy del juny de 2018, que va convertir Pedro Sánchez en el nou president del govern espanyol. Un moviment polític, fruit del moment i de les circumstàncies més que de l'estratègia, que va suposar que el líder socialista ressorgís de les cendres. En poc més d'un any i mig va passar de ser defenestrat com a secretari general del PSOE a ser reelegit després de vèncer en unes eleccions primàries contra Susana Díaz i Patxi López i, finalment, a convertir-se en president de l'executiu espanyol amb tan sols 85 escons, els pitjors resultats històrics del PSOE en unes generals. 

Pedro Sánchez i el seu equip entonen 'La Internacional' després de vèncer a les primàries socialistes del 21 de maig de 2017

Ara, dos anys després, al Diari de Barcelona recordem els principals moments del recorregut del líder socialista al capdavant de l'executiu espanyol. Dos anys que han quedat dividits en tres legislatures, en què Pedro Sánchez ha protagonitzat una moció de censura exitosa, un intent fallit d'investidura i un d'exitós. Una situació d'extrema inestabilitat política, complementada amb nombroses polèmiques que han posat al madrileny al centre del debat i han fet trontollar el seu govern. 

La moció de censura contra Mariano Rajoy (01/06/2018)

El 31 de maig de 2018, després de la sentència del cas Gürtel, en què es va assenyalar al Partit Popular com a partícip a títol lucratiu de la trama de corrupció, el PSOE va presentar una moció de censura a Mariano Rajoy. La votació al Congrés dels Diputats va prosperar l'1 de juny, amb 180 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PdeCAT, PNB, Compromís, EH Bildu i Nova Canàries), 169 en contra i 1 abstenció, de forma que Pedro Sánchez fou nomenat nou president del govern espanyol. 

Les dimissions de Huerta (14/06/2018) i Montón (11/09/2018)

Tan sols una setmana després que prometessin el seu càrrec davant el rei, Sánchez ja perdia el seu primer ministre. El 14 de juny es produïa la dimissió del ministre de Cultura i Esport, Màxim Huerta, en donar-se a conèixer un frau fiscal que havia comès entre 2006 i 2008, convertint-se així en el ministre més breu de la història d'Espanya des del 1939.

Tres mesos després faria el mateix Carmen Montón, ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, arran d'una filtració sobre plagi i altres irregularitats en el seu títol de màster. La dimissió de la valenciana es produïa tan sols un dia després que el líder socialista li donés suport públicament: "Ha fet una feina extraordinària i la continuarà fent". Sánchez havia perdut dos ministres en 101 dies. 

L'arribada de l'Aquarius al Port de València (17/06/2018)

El juny de 2018, després de la negativa d'Itàlia i Malta a l'entrada del vaixell de rescat Aquarius als seus ports, l'executiu espanyol va oferir el Port de València per poder fer desembarcar els 629 migrants que viatjaven a bord. Una imatge que es repetiria les següents setmanes amb l'Open Arms com a nou protagonista i que presagiava un canvi en la gestió de la política migratòria espanyola.

Però amb el pas dels mesos aquesta tendència es va anar diluint, amb el govern de Sánchez bloquejant la sortida de vaixells de rescats d'ONG espanyoles: el mateix Open Arms o l'Aita Mari. Tot silenciant l'activitat de Salvament Marítim i seguint la línia política del PP en qüestions com els Centres d'Internaments d'Estrangers (CIE) o les devolucions en calent. 

La polèmica amb la tesi doctoral (12/09/2018)

Enmig de la ressaca de la dimissió de Carmen Montón i amb les polèmiques dels màsters de Cristina Cifuentes i Pablo Casado a l'horitzó, el setembre de 2018 diversos mitjans de comunicació van publicar l'acusació de plagi i la suposada autoria conjunta de la tesi doctoral de Pedro Sánchez. Uns fets que no van ser mai demostrats, però que van omplir hores de tertúlies tant als diaris, ràdios i televisions del país com al Congrés dels Diputats. Allí, diverses forces polítiques, especialment Ciutadans, van acusar en repetides ocasions al president espanyol de plagi i de no voler exhibir la seva tesi.

De la investidura fallida (25/07/2019) a la "coalició progressista" (07/01/2020)

A conseqüència de la falta de suport al Congrés per aprovar els pressupostos generals per al 2019, Pedro Sánchez es va veure obligat a convocar eleccions anticipades. El PSOE va sortir dels comicis del 28 d'abril com a principal vencedor amb 123 escons i amb la possibilitat de formar govern amb el suport d'Unides Podem i altres forces nacionalistes. Però l'acord amb la força morada no va arribar, la investidura va fracassar —Sánchez només va aconseguir el 'sí' del PRC— i el president en funcions es va veure obligat a convocar noves eleccions. 

Els comicis del 10 de novembre van deixar un escenari menys favorable per a Sánchez, amb els socialistes amb 3 escons menys, Unides Podem i les seves confluències cedint-ne 7 i amb l'extrema dreta de Vox duplicant resultats. Però aquest cop, el pacte entre les dues forces principals de l'esquerra espanyola tardaria poc a arribar, creant un govern de coalició, el primer des del retorn de la democràcia a Espanya, autodefinit com a "progressista". Pedro Sánchez seria investit president el 7 de gener, gràcies al suport del PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Nova Canàries, Compromís, BNG i Terol Existeix, i l'abstenció d'ERC i EH Bildu. 

La sentència del judici al procés independentista (14/10/2019)

El 14 d'octubre de 2019 es va donar a conèixer la sentència ferma del judici del procés, en la qual es va condemnar a penes de nou fins a tretze anys de presó als enjudiciats per delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència. Una actuació judicial que va ser defensada per Pedro Sánchez, remarcant les plenes garanties, la transparència i la independència del poder judicial i descartant des de bon principi la possibilitat d'indultar els líders independentistes.

Al voltant de les protestes sorgides com a resposta a la sentència, el president de l'executiu va reforçar la presència policial a Catalunya, en concret a Barcelona, i va defensar la tasca realitzada pels diversos cossos policials.

L'exhumació de Franco del Valle de los Caídos (24/10/2019)

A una setmana perquè s'iniciés la campanya electoral dels comicis generals del 10 de novembre, el govern de Pedro Sánchez va dur a terme l'exhumació i reubicació del cadàver de Francisco Franco, en el context de la Llei de Memòria Històrica. Les restes del dictador van ser traslladades des del Valle de los Caídos cap al cementiri de Mingorrubio (El Prado), després que es rebutgés la ubicació de la catedral de l'Almudena de Madrid proposada per la família de Franco.

Un acte que havia de servir com un inici de reparació per les víctimes del franquisme, però que per moments es va acabar convertint en un homenatge al dictador, després que diversos feixistes exaltessin la seva figura aprofitant la sortida del fèretre del Valle de los Caídos. 

La gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 (14/03/2020)

L'última gran crisi de l'executiu de Pedro Sánchez ha estat la greu situació sanitària que arrossega el país des de fa més de dos mesos, arran de la pandèmia de la Covid-19. Espanya ha estat un dels països que més ha patit els efectes del coronavirus, amb més de 27.000 morts i prop de 240.000 casos confirmats. Unes dades que han fet que la gestió del govern socialista hagi estat molt criticada, tant per sectors socials com per altres forces de l'hemicicle polític. Unes desavinences que s'han fet evidents els últims dies, a través de les grans dificultats de Pedro Sánchez per aprovar la cinquena pròrroga de l'estat alarma, en peu des del passat 14 de març.