Treballar més hores de les que toquen, connectar-se des de casa o dinar enganxats a l’ordinador durant el descans laboral són pràctiques habituals en el dia a dia dels empleats espanyols i, si es normalitzen, poden acabar provocant la síndrome del treballador cremat, oficialment catalogat com a burnout. A l’estat espanyol, el 43 % dels professionals admet que, des de la pandèmia, ha augmentat la sensació de burnout al seu lloc de treball, segons les dades de la Guia del Mercat Laboral de HAYS.

Ismael Dorado, psicòleg i membre de la junta directiva de la SEAS (Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès), explica al Diari de Barcelona que el burnout és "una cronificació de l’estrès laboral”, que es tradueix en “exhauriment físic i mental” i que pot arribar a alterar tots els factors de la personalitat i l’autoestima del treballador. Dorado posa especial èmfasi en un factor molt específic: la frustració constant a la feina, que afirma que el treballador sent “inclús quan la jornada laboral ha anat bé”. A diferència d’altres diagnòstics de salut mental, el burnout té sempre un origen laboral.

Regularització del burnout 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el març del 2019 va reconèixer el burnout com una malaltia professional, és a dir, provocada per l’activitat laboral, i va donar un termini de 18 mesos perquè els països adeqüessin la seva legislació. Amb el context de la Covid-19, el termini va ser insuficient i el tema va quedar aturat, fins a l’1 de gener de 2022, quan l'OMS publica el nou Codi Internacional d’Enfermetats (CIE-11) on apareix oficialment el burnout dins del quadre de malalties professionals. 

Apartat de l'actualització del burnout al quadre de malalties professionals del CIE-11 publicat per l'OMS l'1 de gener de 2022.

Això suposa un pas definitiu en la regularització d’aquesta malaltia, ja que obliga tots els països a adaptar la seva legislació per considerar-la una malaltia professional. Aquest és el cas de França, Suècia, Holanda o Regne Unit, que són alguns dels països que ja l’han incorporat al seu llistat de malalties professionals.

El govern espanyol encara no ha iniciat cap tràmit per a la seva incorporació malgrat que, dades de l’Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmen que el 58,71 % dels professionals tenen estrès laboral, entre els quals es trobarien casos de burnout, que no es poden identificar per la falta de legislació.

Sense resposta per part de l’estat espanyol

Davant d’aquesta situació, el febrer de 2022, la Central Sindicat Independent de Funcionaris (CSIF) va enviar una carta a la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, per exigir la incorporació immediata del burnout al llistat de patologies professionals del Reial Decret 1299/2066, del 10 de novembre, on es recullen les malalties professionals de l’estat espanyol.

“No han respost res, han fet cas omís”, lamenta Encarna Abascal, secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de la CSIF, amb qui ha pogut parlar el DdB. “Ara tornarem a insistir, perquè no només s'hi afegeixi el burnout, sinó també altres trastorns mentals”, afirma Abascal. 

La CSIF a una manifestació pel deteriorament dels serveis públics | J.J. Guillen (EFE)

A Catalunya, l’AVALOT, el sindicat juvenil de la UGT, també denúncia aquesta situació i subratlla la necessitat de legislar en favor del burnout i les malalties de salut mental. Manifesten al Diari de Barcelona la seva preocupació principal: “Els joves som el sector més precaritzat i, per això, som els més afectats pel burnout”. Des del sindicat reconeixen que aquest col·lectiu és el més vulnerable perquè la majoria  de cops “no poden establir un projecte de vida per la inseguretat laboral” i això els fa més susceptibles a desenvolupar la síndrome. 

Un accident laboral

A Espanya, alguns tribunals superiors ja havien resolt sentències que consideraven el burnout com un accident laboral. La Dra. Verónica Rubio, especialista en l’àmbit forense, comenta a aquest mitjà que molts casos de baixes laborals per estrès acaben en procesos judicials superiors on el jutge pot demanar al psicòleg forense avaluar el pacient per identificar aquesta síndrome.

Rubio reconeix que són pocs els casos en què es considera burnout, i, en tot cas, la llei només permet atribuir-ho a una causa accidental: “La diferència entre accident i malaltia és que la cobertura en un accident és màxima de cinc anys, mentre que una malaltia laboral és al llarg de tota la teva vida laboral”, explica la doctora.

Oriol Arechinolaza, advocat laboralista especialitzat en riscos laborals del Col·lectiu Ronda, explica al Diari de Barcelona com funciona aquest procediment. En un primer moment, un treballador rep una baixa comuna per part de la mútua. Si creu que el desencadenant del seu estrès prové de la feina (accident laboral), l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) pot revisar el seu expedient i, si considera que no és un accident laboral, el treballador pot impugnar i portar a judici el cas. Si perd el judici, pot fer un recurs per arribar al Tribunal Superior de Justícia. 

Un tema econòmic 

Si la malaltia és causada per l’activitat professional, en la majoria de casos la responsabilitat és íntegra de l’empresari i, per tant, també ho és el seu cost de tractament i seguiment. “El reconeixement del burnout suposa una despesa molt gran que haurien d’assumir les empreses o les mútues”, afirma Encarna Abascal, secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de la CSIF. Abascal explica al Diari de Barcelona que, en no reconèixer-ho com a professional, "les mútues no ho assumeixen, sinó que ho assumeix la seguretat social o el mateix treballador”.  

“El reconeixement del burnout suposa una despesa molt gran que haurien d’assumir les empreses o les mútues”, afirma Encarna Abascal, secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de la CSIF.

Quan un treballador és diagnosticat amb estrès, depressió o ansietat, se li dona una baixa comuna. “Hi ha una pèrdua retributiva en el seu salari”, lamenta Abascal, qui explica que les baixes per malaltia professional suposen un 75 % del sou i una major cobertura del professional durant tot el tractament, fins i tot, de les possibles conseqüències o seqüeles que pogués presentar. 

Fins a 80.000 euros de sanció 

"Difícilment hi haurà burnout si l’empresa ha complert correctament amb tots els deures empresarials", comenta Oriol Arechinolaza, advocat laboralista especialitzat en riscos laborals: “Això comporta una correcta avaluació dels riscos psicosocials, i una bona planificació preventiva”. Quan es detecta un cas de burnout, es fa una inspecció de treball i, si es troben irregularitats, les sancions administratives es podrien elevar fins als 80.000 euros, en els casos més greus. “Tot depèn dels danys generats”, apunta l'advocat del Col·lectiu Ronda.

Tramitació d'una baixa laboral per incapacitat | Salut (ACN)

Un problema de fons

Ismael Dorado, psicòleg i membre de la junta directiva de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès, també insisteix en la necessitat d’invertir en salut mental: “No tindria sentit catalogar la problemàtica sense invertir en la seva prevenció”. L’estat espanyol encara presenta una ràtio molt baixa de psicòlegs d’atenció primària per ciutadà. El canvi s’ha de donar de la mà d’una “implantació de mesures, protocols i assistència psicològica per poder oferir”, reflexiona Dorado.

En aquest sentit, Abascal coincideix en el fet que l’estat espanyol s’hauria de preocupar primer de prevenir aquestes patologies, per estalviar-se el cost que suposa el seu tractament. “Moltes vegades busquem tractament a problemàtiques que es podrien evitar, però a Espanya el govern no dona importància a la salut mental”, declara.

Un estudi britànic de la Global Organization for Stress revela que al Regne Unit es perden 13,7 milions de dies laborables a l’any a conseqüència de l’estrès, l’ansietat i la depressió relacionats amb el treball, el que suposa un cost de 28,3 milions de lliures esterlines en pèrdua de productivitat. Si Regne Unit, que és un dels països més avançats en matèria d’atenció primària psicològica i prevenció, presenta aquestes dades, a països com Espanya, amb molts menys recursos per a la prevenció, els costos podrien ser fins i tot majors. “Comptar amb psicòlegs des del primer moment és fonamental”, explica la Dra. Rubio, psicòloga forense.

Una problemàtica sense dades

Malgrat que els estudis sobre el burnout s’han multiplicat en els últims 10 anys, no existeix cap registre oficial que quantifiqui el nombre de casos reals. “Necessitem saber quin és el nivell de burnout per poder fer una bona prevenció en matèria de riscos laborals, el que no es compta no existeix”, lamenta Abascal. En el moment en què hi ha dades, es reconeix que hi ha un problema, i es poden començar a buscar solucions.

Dorado reconeix que els trastorns psicològics són molt complicats de ser diagnosticats i de mesurar, però si altres països ho han pogut fer, “Espanya hauria de fer un esforç per adaptar la seva legislació laboral a la realitat que ja marca l'OMS”.

Més recursos humans i menys expectatives

Com qualsevol altra problemàtica mental, el burnout té un origen multifactorial i, per aquesta raó, el seu diagnòstic no és senzill. Els dos professionals de la psicologia, Ismael Dorado i la Dra. Rubio, coincideixen amb el fet que la poca planificació de l’activitat del treball per part de l’empresa pot ser un factor clau.

Això pot comportar que el treballador no tingui clares les seves funcions i responsabilitats, cosa que provoca un sentiment de frustració. Normalitzar hàbits com treballar més hores de les que corresponen és un exemple que el psicòleg Dorado defineix com a “mal concepte de l’efectivitat”, que pot acabar fent que el treballador pateixi la síndrome del treballador cremat. 

“Espanya hauria de fer un esforç per adaptar la seva legislació laboral a la realitat que ja marca l'OMS”, denuncia Ismael Dorado, psicòleg i membre de la junta directiva de la SEAS 

“Molts cops la feina que s’hauria de realitzar entre cinc la fa només una”, destaca Abascal sobre la falta de recursos humans a les empreses. Tot i això, la Dra. Rubio confirma que la malaltia també té a veure amb factors intrínsecs. “No tothom pot desenvolupar una malaltia com el burnout, normalment es compleixen unes característiques personals”. 

Des de la Central del Sindicat Independent de Funcionaris, Encarna Abascal també posa de manifest que, a banda de la situació legal del burnout a Espanya, les empreses han de millorar les condicions per a la salut dels seus treballadors. Una millora del clima laboral, les relacions i la comunicació o els tipus de lideratge dins l’organització són actuacions que formen part de l'avaluació de riscos psicosocials, explica l'advocat Arechinolaza. Apunta que a les empreses "els costa molt complir amb aquestes mesures”.

Un futur poc optimista

La salut mental a l’estat espanyol continua sent una assignatura pendent. Amb un context internacional cada cop més preocupat pel benestar psicològic dels ciutadans, els governs d’arreu del món estan pressionats a adaptar la seva legislació a la nova realitat laboral. “Al llarg d’aquest any veurem avenços en el tema del burnout, segur”, afirma la Dra. Rubio. Ismael Dorado creu que encara queden anys perquè “no hi ha dades que ens convidin a pensar que això pugui canviar a curt termini”. Per la seva part, l’advocat Oriol Arechinolaza explica que és molt complicat legislar en aquest sentit, no només per part de l’estat espanyol, sinó en general a tots els països.

Tots coincideixen en la necessitat d’invertir més en salut mental per a una millor assistència psicològica a l'atenció primària. Malgrat que les problemàtiques en salut mental cada cop van guanyant més importància, lamenten que, sovint, el tema de la salut mental es converteixi en una eina electoral. En especial amb el context de la Covid-19.