Àfrica Alonso interpreta a Isabel a Una llum tímida, obra de La Cicatriz, que recupera la memòria històrica de la repressió franquista cap a les lesbianes en forma de musical.

Què és La Cicatriz?
Una companyia de dones que es va fundar l’any 2017. Abans de la Covid-19, vaig contactar amb noies amb qui volia treballar. Així va començar i ara en som cinc. Fem projectes en clau de feminisme, memòria històrica i drets LGTBI. Aquest és el nostre primer projecte.

Com va sorgir l’obra?
Vaig llegir un article titulat Juntas hasta la muerte que explicava la història de dues mestres que es van enamorar durant el franquisme i els entrebancs que van patir. A partir d’aquí, vaig començar a pensar en un format musical.

L’obra és fidel a la història? 
L’article era morbós i jo no volia mostrar violència gratuïta. Buscava que el públic empatitzés amb la parella i arribés a entendre la seva situació. Podríem dir que l’obra és la resposta a l’article.

Un dels objectius d’Una llum tímida és recuperar la memòria històrica...
Moltes de les persones que han viscut el feixisme estan vives. És un tema tan greu i amb tantes conseqüències, que se n’hauria de parlar més.

S’ha parlat força de Lorca... 
Sí, és una bona representació de la memòria històrica LGTBI. En el nostre cas, volíem parlar de dues lesbianes desconegudes. Per treure les seves veus de l’anonimat.

Es tracta d’una obra LGTBI? 
Sí, però el que passa és que els programadors classifiquen aquestes obres com a subtema i a vegades només pensen en programar obres LGTBIQ+ pel dia de l’Orgull i el Dia de la Dona i ja ens agrada celebrar-ho, però podem sortir d’aquestes dates. Si no, vol dir que la resta de dies són per algú que no som nosaltres, no?

Davant de l’auge d’agressions, ha estat difícil portar l’obra a l’escenari?
L’extrema dreta no ha desaparegut, només ha estat més calmada. El que està passant avui en dia li dóna mil vegades més sentit sortir a l’escenari. Ara ha tornat amb molta força, el masclisme i l’homofòbia estan en auge. Quan sortim a l’escenari ho fem per totes.

El teatre és una eina de transformació social?
Sí, és més art que activisme perquè no és panfletari. Sense voler-ho ho és. El teatre està carregadíssim d’opinió i no et molesta ja que pots fer el viatge que fan els personatges. A mi no em molesta pensar que fem activisme i molta gent s’enfadaria per veure aquesta obra.

Algú s’ha enfadat?
Sí, no t’ho diran mai però sí. Els tios que no els estan aplaudint la seva obra, sinó que estan aplaudint una obra de bolleres i joves, i no ho poden suportar. I l’extrema dreta s’enfadaria i la dreta s'enfadaria, però tenim sort perquè la gent que ve a veure aquesta obra sap què ve a veure.

"Majoritàriament ve públic femení, però estaria bé que els tios vinguessin tot i que no sigui una història d’amor heterosexual"

Quin públic rebeu? 
Majoritàriament ve públic femení, però estaria bé que els tios vinguessin tot i que no sigui una història d’amor heterosexual. Durant quant de temps ens hem identificat amb una obra heterosexual sent-ho o no?

Caldrien més produccions com la vostra?
Sí, amb els pressupostos tan limitats que es destinen a cultura, les produccions no poden arriscar. Crear el teu propi projecte m’ha permès desenvolupar-me en un ambient segur com a artiste.

A què et refereixes?
En projectes mixtes, et topes amb l’ego masculí, una cosa molt complicada de gestionar (riu). Aquí no hi ha egos, és un plaer treballar només amb dones en un ambient on et pots equivocar i aprendre dels errors.

Quin canvi proposaries?
Jo sempre he tirat per musicals i he vist que els perfils estan limitadíssims. Sóc una persona amb un aspecte normatiu i tot i així, m’he sentit incòmoda. Imagino les dificultats de la gent racialitzada, les que no tenen cossos normatius... Jo crec que s’hauria d’apostar per projectes més arriscats.

Quin serà el següent projecte de La Cicatriz?
Es dirà La respuesta a todo. És un projecte multidisciplinari el nucli del qual és un llibre de la Valentina Berr, experta en comunicació i a més dona trans i lesbiana. Estem en plena producció ara mateix.

Amb qui voldries treballar? 
Sempre ho dic, però amb la Juana Dolores. M’agradaria que dirigís o interpretés la segona obra que he escrit. En general, jo diria que ella és artista. M’encanta.