L'Alba Riera és una de les protagonistes que encapçalen la nova plataforma digital de TV3, el 3Cat.  Tot i que no ha cursat la carrera de periodisme, la seva gran capacitat comunicadora li ha servit per realitzar projectes com El Suplement de Catalunya Ràdio, col·laboracions al Planta Baixa i pòdcasts a Ràdio Primavera Sound, entre d'altres.

Amb el seu últim pòdcast, La Turra, que es va estrenar ara fa dues setmanes, pretén mantenir la seva línia editorial, a més d'assegurar que "li ha arribat en un bon moment vital i professional".

Com et presentaries?
Soc l’Alba Riera, em dedico al periodisme cultural. Dic que em dedico al periodisme cultural perquè crec que soc una d’aquestes intruses que no ha estudiat ben bé periodisme, sinó que ha donat moltes voltes i ha acabat treballant en el periodisme. A mi m’agrada dir-ho. I ara mateix estic treballant a diversos llocs. Una per la por al no i dos per la vanitat, és un exercici que estic fent a mi mateixa, de dir, para ja de dir que pobreta ets que no tens feina. Sé que és veritat que són uns tipus de feina que tenen una data de caducitat i és un sector molt inestable, però ara mateix ho estic fent per aquesta cosa de la por que no em tornin a trucar i per ambició.

En un primer moment entrava en els teus plans ser una comunicadora?
Sí que entraven als meus plans. A mi, des de petita, d’una forma bastant intuïtiva, m’agradava molt comunicar. Vaig patir un drama familiar durant l’edat i l’època en què se suposa que has de prendre decisions, i la salut mental em va superar. Vaig decidir estudiar psicologia i, paral·lelament, vaig fer un postgrau de Comunicació i Indústries Culturals, que em va apropar aquest sector.

Quina va ser la teva primera feina d’aquest àmbit? 
El Baixadors 10, una espècie d’aparador cultural per a nou talent a Barcelona. No sé si va ser la primera, però sí que va ser per a mi la més important. Ho feia amb l’Anna Pacheco, periodista. Paral·lelament, l’agència que portava aquell espai es va aliar amb Ràdio Primavera Sound i va entrar l’Andrea Gumes. Elles, que venien del periodisme, em van obrir aquest món. Li vaig proposar fer un pòdcast a l’Andrea i vam aprofitar el boom dels pòdcasts i la programació cultural a Catalunya; va ser una confluència de coses.

Allà comença a créixer la teva carrera professional? 
Sí, vaig començar a fer seccions a la corpo i també a iCat. Seccionetes a l’estiu. Després vaig tenir la meva pitjor experiència laboral a 8TV, sempre parlaré malament d’ells, sobretot dels caps; el que es vivia era una vergonya. Per coses de la vida el Ricard Ustrell em va suggerir fer una secció al Planta Baixa, i ens vam entendre molt bé. Arran d'això tot es va accelerar.

Com ho vas gestionar?
Mira, en aquell moment tenia menys síndrome de la impostora del que tinc ara. És a dir, era impostora i jo no me'n sentia gaire, d'impostora. Jo sentia que tenia ganes d’explicar coses, que a mi això em sortia bé i que fos el que fos jo havia d’aconseguir ser allà. 

Ara ets en el projecte EVA, pots explicar què és?
M’encantaria poder-ho explicar, però l’estratègia que segueix EVA és penjar contingut abans de presentar la plataforma. Per aquella cosa que quan tu entris i obris una nova plataforma no la vegis orfe. Però això fa que molta gent es pregunti què és. La informació que nosaltres tenim és que ara TV3 i Catalunya Ràdio (la corpo) treu una plataforma digital, que li diuen el Netflix català, i això és 3Cat. Així i tot, no ho acabem de tenir clar ni nosaltres. De moment és un contenidor de contingut.

Serà EVA sostenible en el temps?
Vull pensar que sí, crec que el 3Cat funciona. EVA està per veure, dependrà d’una estratègia que no depèn de mi, però és veritat que sabem que existeix un problema crònic, diguem-ne, amb els projectes digitals, que no són sostenibles.

La Turra és un programa del qual dieu que hi mantindreu la vostra línia editorial, creus que serà possible dins de la corpo?
Això és molt curiós perquè tornem al de sempre. Volen que siguis un programa incòmode i que generi polèmica, però a la vegada que afluixis el volum i ho facis comestible. Sabem que partim d’aquest escenari. No hem rebut censura, però no sé què volen fer creure des de la corpo, ningú es creurà que et diguin que facis un programa i que no passa cap mena de filtre, vull dir, seria absurd. El que s’ha de fer, amb els diners públics, és fer programes que siguin competitius i que donin veus. I que ens representin a tots.