- entrevistes -
Publicat el 07 de febrer 2024

Eduard Itchart Ballesta (Vilassar de Mar, 1971) és un actor de doblatge català amb més de 30 anys de trajectòria. Allunyat sempre del focus mediàtic, ha doblat més de mil sèries, pel·lícules i, fins i tot, videojocs. Tan gran és la magnitud que li és impossible recordar tots els papers i personatges als quals ha posat veu. Ell dona veu al Doraemon. La sèrie del gat còsmic va arribar —tot just avui— fa 30 anys a Catalunya i ha quedat en la memòria de molts adolescents que han crescut escoltant el seu doblatge a les pantalles. 

Però reduir la feina de l'Eduard Itchart al paper de Doraemon és fer molt curt. El vilassarenc ha estat la veu de Tom Hardy en nombroses ocasions com a Origen, El niño 44 o Sweeney Todd. També destaca la seva participació en la sèrie Roma, donant veu a Marco Antonio (James Purefoy). Al Diari de Barcelona hem pogut xerrar sobre la seva trajectòria i l'estat actual de la professió.


Qui és l'Eduard Itchart?
Soc una persona bastant feliç que, com tothom, lluita per moltes coses a la vida. La vida m'ha somrigut, m'he pogut dedicar al que volia. Però tot m'ho he guanyat, mai m'he trobat res fet. És una cosa de la qual em sento orgullós. Per altra banda, soc molt aficionat des de fa anys al Mountain Bike, també entreno amb bici i bici de carretera. Quan tinc molta energia acumulada també vaig al gimnàs a tirar quatre ferros.

Com arribes a plantejar-te ser actor de doblatge?
No em va costar gaire. Als 13 anys vaig començar a treballar a la ràdio de Vilassar de Mar, on vaig familiaritzar-me amb el micròfon. Des de ben jovenet la meva ambició era ser actor de doblatge. M'agradava molt interpretar, però no al teatre, no sé si era per timidesa o altres raons. Volia plasmar l'energia que tenia dins, però que fos des de l'anonimat. Sempre he fugit de càmeres, de la fama, i la popularitat... Ja toca acceptar-ho [riu]. No m'agrada que em coneguin pel carrer. Gens, en absolut.

De quina manera t'endinses en aquest món?
A través d'una escola de doblatge. Quan tenia 19 anys, vaig veure l'anunci i m'hi vaig apuntar. Ràpidament, els professors m'hi van introduir.

T'han reconegut la veu alguna vegada pel carrer, o en alguna trucada?
Moltes.

No t'agrada molt la fama, com ho gestiones?
No ho dic mai. Quan vaig al gimnàs, surt una conversa interessant amb algú que no em coneix i em pregunta a què em dedico, soc molt capaç de dir que treballo en una oficina. Ara bé, si algú em diu "escolta, la teva veu em sona, treballes a la ràdio?", llavors no menteixo.

Com és un dia laborable?
La nostra feina mai és igual. Això és una de les coses maques que té. Naturalment, pots tenir una sèrie on fas el mateix personatge al llarg de tres mesos i molts anys, però no existeix una rutina fixa. Podem fer un paper de pare bo a les 9 h del matí, a les 12 h fas d'assetjador i a la tarda un altre diferent. És probable que quan tornes cap a casa no sàpigues ni qui ets.

Quina radiografia faries del món del doblatge en català?
Des que jo vaig començar als anys 90, ha passat per moltes fases. Hem viscut una autèntica muntanya russa. Van haver-hi períodes de sèries molt llargues com Veïns o Ironside... Sèries amb molts episodis que duraven molt i donaven feina a molta gent. Després també han passat fases on TV3, que era l'única via per poder fer doblatge en català, ha estat molt minvada de recursos i hem fet pocs productes en català. Molta gent ho ha passat malament amb poques coses per doblar al llarg de molt de temps.


"El doblatge en català s'ha reactivat bastant per l'aposta del cinema i les plataformes"


I en l'actualitat?
Ara tenim la sort que s'ha reactivat bastant el doblatge en català, s'hi ha tornat a apostar bastant, tant al cinema com en productes de plataformes digitals. Moltes coses que es fan primer en castellà, s'acaben doblant en català. Torna a haver un volum bastant important de dibuixos animats i animes.

Explica la preparació prèvia dels guions
No hi ha cap preparació. A menys que sigui una superproducció de 35 mil·límetres, molt preparada. Tu vas el dia que et toca de la convocatòria, el director et diu "mira, tenim x takes*", t'expliquen una miqueta la sinopsi de la pel·lícula, com és el teu personatge i què fa i el caràcter que té. Aquesta idea que té la gent que els actors de doblatge ens emportem el guió a casa i el portem après, no és així: està pautat per línies que tu pots anar memoritzant.

*Un take és la unitat de treball d'una actriu o actor de doblatge. És una fracció del guió, la divisió del qual es realitza en funció de criteris tant interpretatius com funcionals. (Definició de Treintaycinco)

Des dels 90, amb les noves tecnologies, ha evolucionat molt l'ofici...
Uf, una barbaritat. Tecnològicament, soc un veritable zero. Sempre he tingut aquesta capacitat de no saber fer les coses que no m'agraden. Però no deixa de ser part de la meva feina i admiro 100% els tècnics de so que són tan importants com els actors, els directors i com una altra persona que formi part de l'elenc d'una creació. Jo vaig entrar quan tot era analògic. Es tirava la cinta enrere amb el Rewind i s'apretava el Play i trigava molt. Era una altra tecnologia, molt més lenta, molt estressada. Tot va canviar amb el digital i els Pro Tools.

I en la forma d'interaccionar entre actors de doblatge...
Abans, els papers els acostumàvem a fer dos o tres actors  junts en el mateix faristol. Allò donava una relació artística, però també personal. Ara, des que va arribar el digital, cadascú fa el seu paper a una hora i sol. Molts cops acabàvem la sèrie i fèiem un sopar. Ara tot això s'ha perdut una mica. S'ha tornat tot bastant més impersonal. També és més ràpid i va més bé a molta gent, però a nivell social i de germanor entre el nostre col·lectiu s'ha perdut molta relació.


Quina és la situació actual del doblatge amb la IA?
Ho veig com un arma de destrucció massiva, un perill important. Ho hem vist tots. Ara hem incorporat una clàusula a tots els contractes que tenim a la qual ja han signat gairebé tots els clients. Alguns van ser una mica reticents a l'inici. La clàusula diu que a partir del que gravem ara no ho podran fer servir amb la intel·ligència artificial. És veritat que no poden fer servir el que fem a partir d'ara, però tenen 50 milions de registres anteriors. No sé si poden agafar 20 registres meus, posar-los a la batidora i fer un Eduard Itchart nou.

En el teu cas pots viure d'això. Però en general, un actor de doblatge pot?
Si té la sort de tenir feina, sí. Cadascú té el seu ritme i estil de vida. Una persona que faci molt poques coses o que els directors comptin poc amb ell, potser no. Depèn de les convocatòries. Ara, si ets una persona que treballes per diversos directors és una feina que, si t'administres bé, pots viure bé. Jo he viscut des de fa 32 anys del doblatge. És el meu cas, no té per què ser el de tots.

Quan faig un àudio de WhatsApp i m'escolto la veu, no m'agrada gens escoltar-me. Et passa el mateix a l'hora de veure les teves pel·lícules o sèries?
No. Això em passava quan era jove i feia ràdio, sobretot quan em sentia a falques. Després, quan vaig començar a fer doblatge, no em vaig horroritzar tant. Només al començament. A nivell d'interpretació sempre es pot millorar, hi ha coses que tornaria a gravar i fer. Però pel timbre de veu, no. Potser també perquè ja fa tants anys que em sento que estic avorrit [riu].

Algun doblatge que t'hagi fet molta il·lusió per sobre la resta?
Un en concret, no. Em va agradar molt fer Roma, que la vaig fer amb la Rosa Maria Hernández, la directora. Una bellíssima persona, gran actriu i gran dona. M'ha fet molta il·lusió cada vegada que he fet coses d'American Horror. M'agrada el gènere de terror. M'ha agradat molt fer el Tom Hardy a El Niño 44 i Origen, Underworld de Scott Speedman. N'he fet moltes, gràcies a Déu.

Sobre les traduccions ets partidari de fer-les més literals o que hi hagi més llibertat per poder reformular frases que no siguin exactament igual que les originals?
Això és feina de l'adaptador. En tenim de molts bons. Se'n poden reformular moltes, adaptar molt millor. Hi ha traduccions molt literals i que fora del país d'origen, algunes expressions o frases perden el context. Si a l'hora de gravar, ho trobes molt literal, hi ha molt marge de consultar-ho amb el director.

Què va significar per a tu Doraemon?
En el moment que em van donar el Doraemon no sabia què significaria. Vaig començar i no sabia el nivell de fama, el volum d'episodis que faríem d'allò i tot el que comportaria. Estic encantat de la vida d'haver fet el Doraemon sense oblidar-me del que va costar de vegades les jornades maratonianes que teníem, que deixaven la veu feta caldo. És un personatge de veu forçada.

Un esforç afegit per a la veu...
El primer episodi de Doraemon que vaig fer em vaig quedar afònic en 30-40 takes. Li vaig dir al director que no podria continuar fent-ho, fins que vaig veure que era un problema de col·locació de veu. Ràpidament, vaig saber col·locar la veu d'alguna manera on podia tirar molts takes sense fer-me mal. I així vaig anar tirant i he fet més de 1.000 episodis, que es diu aviat.

Estàs cremat del personatge?
No, no. Estic molt agraït del personatge. I m'ha portat coses molt maques, bones i divertides que superen amb escreix qualsevol petit detall pesadet del tema o allò que la gent et reconeix i al mig del carrer diu: "Home, Doraemon!". Això a mi m'incomoda, no m'agrada.


Que t'encasellin, potser...
En absolut. De seguida o paral·lelament amb la sèrie he fet coses que no tenien res a veure. A mi el Doraemon m'ha portat a fer feliç a molts nens. Encara em ve gent de 20 anys a dir-me "has estat la meva infància". No una vegada, moltíssims cops. Gent que ha estat malalta en el seu dia em diu: "He estat malalt en un hospital dos mesos i l'únic que esperava era veure Doraemon per la tele". També he felicitat per telèfon a nens petits fent la seva veu i rebre la seva reacció en vídeo. M'ho he passat bomba fent-ho, he tingut uns companys meravellosos i un grup de tècnics de so sempre al meu costat. 

Quin consell li donaries a l'Eduard que començava o t'hagués agradat rebre?
Un consell que li donaria a algú que comença és que estigui tranquil i s'ho prengui amb calma. La nostra feina, quant a volum de treball, és una muntanya russa. Els meus primers anys al principi tenia un volum de feina molt gran i després no em trucava ningú. Pensava que era una cosa meva. Moltes vegades, quan no et truquen, és perquè gairebé ningú —sempre hi ha el que treballa molt—no té feina. Un altre consell molt important és que mai perdin la humilitat.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —