El Xavi i l’Oriol són dos amics de tota la vida de Mataró. Des del juliol de 2018 també són The Tyets, el duet que està fent tremolar els ciments del panorama musical amb el seu trapetón (una barreja de trap i reggaetón) cantat en català. Es van estrenar fa dos anys amb ‘Santrap’, una cançó desenfadada dedicada a les Santes, les festes de la seva ciutat, i ara acumulen milions d’escoltes a Spotify.

Aquest hagués estat el seu estiu per acabar de consolidar l’èxit que temes com ‘RRHH (Tinc una casa)’ o ‘Hamacking’ els han portat els darrers mesos, però han aprofitat el confinament per estrenar senzills com ‘Se queda’, amb Ferran Palau, o ‘Menorca’, per celebrar el final de la Selectivitat. Parlem amb ells sobre lletres, so, passat, present i futur.

 A la vostra biografia d’Instagram en feu broma, així que us ho deuen preguntar molt. Com es pronuncia?

Xavi: Es pronuncia literalment com tu vulguis [riuen]. De la manera que més còmoda et sigui.

Oriol: Vam posar això a l’Instagram per vacil·lar una mica perquè tothom ens ho pregunta sempre, i així és encara més trolleig perquè igualment no es pot saber com es pronuncia.

D’on ve aquest nom?

O: Nosaltres tota la vida, des que som amics, ens havíem dit tipus tete, tet, tiet... i un dia teníem un nom i el vam haver de canviar i vam dir “buah, doncs els tiets”. Va venir d’aquí la idea. 

Com neix el grup?

X: Neix perquè estàvem tontejant una mica amb el 'Logic’ i amb el ‘Garage Band’, que són dos programes d’edició, i vam fer un tema amb uns col·legues, ens va molar i vam seguir produint. Després vam treure ‘Santrap’ i d’aquí va néixer una mica el projecte. Llavors ens vam canviar el nom, ja vam fer el primer EP i tot va començar una mica a rodar. 

És fàcil treballar amb un amic?

X: Ens coneixem des dels 3 anys. Quan anem a currar ja sabem que anem a currar, ens ho passem bé perquè som col·legues, però tens al cap que vas a fer feina i que has de fer feina. En canvi quan quedem amb els altres amics i estem tots, i és un moment més “lúdic”, doncs el tema The Tyets passa a segon pla. Allà no som The Tyets, som l’Oriol i el Xavi. 

Als vostres amics els agrada el projecte?

X: Sí, estan súper implicats. 

O: Des del principi de tot ja vam veure que els nostres col·legues i els amics tampoc tan propers responien bastant bé a la música que fèiem i sempre hem rebut molt de suport. Sempre hi ha amics que recolzen el teu grup perquè ets tu, però nosaltres notàvem que recolzaven el grup perquè els molava el que fèiem. 

X: També perquè s’hi han implicat personalment. Del nostre equip, quan anem de concert, la gran majoria són col·legues nostres que als quals hem donat un tipus de feina concreta i són part de l’equip també. Aleshores s’involucren més. 

Ara mateix treballeu amb el segell gironí Luup Records. Qui va contactar amb qui?

O: Ens seguíem a Instagram des de feia un temps i un dia ens van enviar un missatge i ens van dir de veure’ns. Ens vam veure, vam parlar-ho i ens van dir que els molava molt el projecte i que si volíem professionalitzar-ho una mica. Això va ser abans de treure 'RRHH', que va ser la cançó que va fer-ho petar una mica. Va ser molt així, ens vam veure, vam anar a parlar i tant per part nostra i com per part seva ho vam veure tot súper clar. Són súper bona gent, amb moltes ganes de treballar i realment és el millor que hem fet. 

Com és la vostra relació amb ells?

X: És boníssima, ens portem súper bé, estem súper encantats i és que no tenim cap tipus de queixa, la veritat. 

O: Nosaltres currem molt i ells també curren molt, saps?

X: Sí, s’agraeix. 

“Anem deambulant pels estils, anem trobant sons nous i intentem experimentar”

Pel que fa a la vostra música, com la definiríeu a algú que no l’ha escoltada mai?

X: Jo ho definiria com el tipus de música que no t’esperes. 

O: La manera fàcil de dir-ho és trapetón. 

X: Però no és exactament trapetón. 

O: Tirem molt per aquí però perquè és una paraula que és la marca personal i que als mitjans us agrada molt fer-la servir, però va més enllà. 

X: Depèn del mood en el que estiguem doncs fem un estil o en fem un altre i llavors publiquem X o Y, vull dir, segurament tot el que estem produint ara no té massa res a veure amb el que hem tret fins ara. Però a la vegada sí que sé que traurem un altre tema rotllo ‘Menorca’, ‘Hamacking’ o ‘RRHH’ d’aquí un temps, perquè sabem que funciona. Però també ens agrada fer altres coses. Anem deambulant pels estils, ens anem trobant, trobant sons nous i intentem experimentar. És una mica música experimental dins de l’àmbit més comercial de la música que hi ha. 

Quins són els vostres referents tant pel que fa a les lletres com al so?

O: De lletres jo crec que no en tenim perquè no crec que en tema lletres ens assemblem a res en català, és quelcom molt distès, ens hem format a través de la improvisació i del parlar de coses quotidianes, ja abans de fer el grup. Jo abans d’això feia molts garrotins i moltes coses així, sempre han sigut coses molt quotidianes, res molt transcendent ni tòpics. O sigui, tòpics sí, però no de la manera que potser te’ls explica Txarango (i no utilitzis aquesta frase com a clickbait!) [riuen] Llavors, a nivell musical, sí que personalment cadascú té els seus gustos i els estils que més li agraden, però a nivell comú, una mica tot el que és aquest reggaetón més tropical del Pedro Capó, Camilo, Paulo Londra i tota aquesta gent. És un reggaetón tropical, bastant fresc. També penya que fa trap, coses de C Tangana, per dir quelcom en espanyol. També, volguem o no, mamem molt de la música catalana de tota la vida. Tota la vida nosaltres hem anat a concerts i a festivals catalans i les trompetes han sigut la nostra adolescència i això també influencia. 

Ferran Palau precisament s’allunya bastant d’aquestes referències que comentàveu. Com va sorgir la col·laboració amb ell per ‘Se queda’?

X: Aquest tema el vam fer farà un any o així i, quan el vam fer, on cantava el Ferran Palau jo cantava en anglès, però no ens acabava. Ens agradava però necessitava madurar una mica. Aleshores la vam deixar madurar, vam treure la part en anglès i vam intentar buscar una col·laboració. Justament en aquell moment escoltàvem moltíssim Ferran Palau, perquè va ser quan havia tret el disc, i li vam proposar a la Meri [la seva mànager] a veure si seria possible. Vam parlar amb el Ferran, va dir que sí, que li agradava molt la proposta, que havia escoltat el tema i li interessava. En una setmana ja estava a l’estudi gravant i al cap de res ja va sortir el tema.

De qui va ser la idea de samplejar Manel o citar Txarango en algunes de les vostres cançons?

O: És una cosa que hem fet bastant des del principi de tot de tot, crec que era a ‘Mala Vida’ on ja samplejàvem a Rosalía, hi ha un “ae ae” d’Alizzz, productor de C Tangana... vam començar a tontejar amb això. Després també a ‘Hamacking’, amb el “jo per tu, tu per mi”. Si nosaltres mamem d’aquests grups, no tenim perquè no referenciar-los, saps? És una manera també de donar les gràcies als grups per influenciar-nos en aquest aspecte. Pel que fa a Manel, exactament va sortir perquè la frase de la tornada diu “sort que he decidit marxar, m’havia de quedar, ara noi em fas falta, Manel em va dir deixa-la, Toni va deixa-la, sort que vaig pel meu compte”. Però no va ser res pensat ni vam dir “va anem a mencionar els Manel perquè ens agraden molt”. Sí que és un grup de tota la vida del que hem mamat però va ser bastant improvisat. En aquest cas el sampleig al final va ser per fer referència a això però res més.

Amb quin artista us agradaria col·laborar?

O: És complicat perquè escoltem molta música i dir així a cegues un artista amb qui col·laborar és complicat. Crec que el procediment és invers: primer fem una cançó i si decidim que volem que hi col·labori algú busquem a veure qui pot entrar en aquest tipus de cançó. 

X: Cada tema és un món totalment diferent, però amb qualsevol persona del panorama català actual ens agradaria. Hi ha gent que més, hi ha gent que menys, però per exemple Flashy Ice Cream ens faria gràcia perquè van començar una mica alhora que nosaltres, fan música que ens agrada. 

O: Però alhora tampoc volem estancar-nos en el mood de música urbana catalana de l’escena i tal, i per això també vam tirar per Ferran Palau, que és quelcom bastant inesperat que no és del nostre rotllo. Tot i que en realitat sí, perquè quan va venir a l’estudi eren risas igual que quan nosaltres estem a l’estudi. Primer, jo crec que és la cançó i després veure amb qui pot encaixar. Amb la Suu estem tontejant, amb l’Andrea Motis també... hi ha vàries opcions sobre la taula. Amb La Fúmiga també som bastant col·legues.

“Fer referència als grups que escoltem és també una manera de donar-los les gràcies per influenciar-nos”

D’on surten les vostres lletres?

X: Ens basem en experiències quotidianes, les expressions que utilitzem també són molt locals. 

O: Partim del fet que pel primer tema que vam fer vam fer una llista de paraules random que dèiem amb els nostres amics i llavors a partir d’aquelles paraules vam començar a fer la lletra. Parlàvem de coses nostres, de pillar el bus per anar de festa quan érem més petits, per anar a festes de pobles del Maresme, sortir de festa per aquí a Mataró, quedar amb els amics, estar a casa sols... la vida del Maresme.

X: Suposo que hi ha gent, almenys d’aquesta zona, que se sent molt identificada, perquè tothom passa per aquesta etapa. I suposo que gent d’altres llocs de Catalunya ho adaptaran al seu dia a dia i ho entendran a la seva pròpia forma. 

Una de les coses que us fa diferenciar-vos de la resta d’artistes que fan el mateix estil és que vosaltres ho feu en català. Ho feu de forma natural o per reivindicar la llengua?

O: Jo vaig dir en una entrevista fa poc que som nosaltres els que ens hem de forçar a cantar en català, tot i que no cal que ens forcem perquè és una cosa que ens surt molt natural perquè parlem català de tota la vida. També parlem castellà, de fet quan improvisàvem de més petits ho fèiem en castellà, també perquè és el que vèiem a les batallas de gallos de la Red Bull i teníem pocs referents de rap en català. 

X: Ningú ens està imposant que cantem en aquest idioma, simplement que ens hi sentim còmodes i ens surt. Però si algun dia ens ve de gust cantar en castellà o en anglès ho farem sense problema. 

O: Hi ha molt d’estigma en aquest sentit de les llengües. No estem massa d’acord en jutjar ningú perquè canti en un idioma o en un altre. Que la gent faci el que li doni la gana i ens la suda mullar-nos en aquest sentit. Molts cops és com millor callar per no cagar-la, però ens és igual. Creiem que l’art surt com surt i és igual en la llengua que sigui. Si surt en català, guai; si surt en castellà, guai; si surt en anglès, guai. Fes-ho com vulguis.

També us en rieu molt dels pijos a les vostres cançons. És crítica o humor?

X: És humor perquè jo sóc el primer pijo, bàsicament. És sàtira. 

O: També ens en riem dels cayetanos, però és humor.

Un dels grans debats al món de la música és sobre l’ús de l’autotune. Què en penseu?

X: És un recurs que és lícit, utilitzar-ho és lícit, no estàs fent res il·legal i estàs adoptant un so característic del qual no crec que t’hagis d’amagar. És com els heavymetaleros, que canten amb la veu súper ronca. Oi que no se n’amaguen? Doncs la penya que fa servir l’autotune tampoc hauria. D’autotune en porta tothom, vull dir, que la gent que el critica no es pensi que l’Alejandro Sanz que ha tret un nou disc no utilitza autotune, perquè l’utilitza segur. 

O: Potser si no tinguéssim l’autotune mai ens hauríem plantejat gravar una cançó, i mira tota la música que no estaria al mercat sense autotune. Potser hi ha gent a qui aquest recurs els impulsa a fer música, igual que hi ha qui a la seva veu s’hi fot uns chorus i altres efectes. 

X: O la gent que fa reggae, que els hi fot delay i reverb, és exactament el mateix. Són recursos.

També ens deixeu clar que esteu molt orgullosos de ser de Mataró.

X: Sí, clar. 

O: Tenim sort perquè som del Maresme i ho tenim molt abanderat, estem molt orgullosos de la nostra terra. Des del principi hem fet bandera de Mataró i del Maresme, però també hem d’entendre nosaltres mateixos que no podem parlar molt concretament de coses que passen aquí en tots els temes, perquè tothom s’hi ha de poder sentir identificat, en el rotllo de les cançons. 

X: Sí que està bé esmentar-ho i sentir-te orgullós d’on ets i d’on vens, però tampoc podem basar el 100% de les nostres lletres en parlar de coses de Mataró, perquè sinó la gent de Tarragona no entendria res. 

“Ningú ens està imposant que cantem en català, simplement ens hi sentim còmodes i ens surt”

Parlant de Mataró, aquest any no hi haurà Santes... Com ho porteu?

X: Molt malament. 

O: Les Santes són molt Santes aquí a Mataró, però tampoc és el pitjor d’aquesta pandèmia. És un dany colateral.

Com afronteu l’estiu?

O: Fa una setmana teníem una mini gira de concerts que no s’han anul·lat perquè es feien a les últimes setmanes de l’estiu i ara la veiem bastant negra. De moment no ens han cancel·lat ben bé res, però està molt a l’aire. No sé, jo crec que són temps de ser pacient i esperar i tot el temps que no dediquem a fer concerts el dedicarem a produir per nosaltres, per La Kate, que és el nostre estudi de gravació... Ja veurem. I mira, això ha estat un stop i ningú ha pogut fer res, ningú ha pogut créixer ni decréixer, absolutament per tothom de la indústria.

Com us ha afectat el confinament?

O: Crec que ens ha afectat diferent. Jo per exemple em vaig posar els primers dies vago total, però ja va haver un dia que vaig dir “va, posa’t a fer feina perquè sinó no aprofitaràs això”. I va haver-hi 15 dies que em vaig posar a tope cada tarda a produir coses noves, perquè estem fent un disc. 

X: Jo, per exemple, tot el confinament vaig estar amb exàmens de la universitat i no tenia res de temps per dedicar a la música. No vaig ser massa productiu en això perquè no tenia temps. Ara que ja he acabat la carrera m’hi puc posar més. 

Tot i així, heu estrenat algunes cançons durant aquestes setmanes. Creieu que era el millor moment?

O: Sí, n’hem tret moltes. ‘Menorca’ va sortir del confinament, moltes del disc i un altre hit que tenim guardat també. ‘Se queda’ ja l’havíem fet, però el vam estrenar al confinament. 

X: Feia temps que no trèiem res i vam dir “va, traiem alguna cosa”. Això era fresc, estiuenc...

També us hem vist arreglant el vostre estudi, La Kate Studio. Què és ben bé aquest projecte?

O: La Kate és el nostre estudi de gravació, que ara està en obres, l’estem construint. I és un lloc on el Xavi i jo fem de productors i tenim clients. Ve gent que ens presenta una idea (tipus “vull fer una cançó” o “tinc base, vull gravar-la” o “vull fer una cosa des de zero”). 

X: El que es necessiti: si vol composició des de zero, si vol producció a partir d’una base, si vol un arranjament... 

O: Fins ara tampoc ho hem fet molt obert o linkejat a The Tyets. Ho hem fet més com a Xavi i Oriol, però no sé si d’aquí un temps serà l’estudi de The Tyets i obert o què. 

X: Quan l’acabem i el puguem promocionar més, llavors sí que serà més obert. 

O: Ara estem en obres, donant hores per fer altres gravacions i mica en mica. També tenim tot el confinament que ve per currar més perquè hi ha molt feina per davant. 

Instagram és una eina que feu servir molt per relacionar-vos amb els vostres seguidors. Us el porta algú?

X: El porta l’Oriol. 

O: Sí, des de sempre. Al final, a part de la música que treus, tot el missatge que dones el dones per Instagram i la manera de comunicar-se és igual d’essencial que la música que treus. He de dir que he mirat coses del principi del grup i érem súper punkis: ens la sudava tot i la liàvem bastant. Però sí que sempre hem parlat molt de tu a tu a la gent, com si t’estiguéssim parlant a tu mateixa per Instagram, buscant la participació de la gent. 

Pel que fa a les portades i els vídeos, teniu un equip de disseny o d’audiovisual?

O: No. Des del principi, com que jo he estudiat Publicitat, sempre se m’ha donat bé el disseny gràfic i tal, i del tema visual gairebé ho he fet tot jo. Els vídeos gairebé tots estan editats per mi, hem gravat com et dèiem amb col·legues. Però sí que hi ha coses com per exemple la portada de 'Ronaldinho', que és de la Duna Llobet, una il·lustradora amiga nostra.

“Potser si no tinguéssim l’autotune mai ens hauríem plantejat gravar una cançó”

Fa dos anys trèieu el vostre primer tema i ara teniu cançons amb més de mig milió d’escoltes a Spotify. Què ha canviat en vosaltres en tot aquest temps?

O: Continuem sent els mateixos i la gent ens diu: “Buah, ho peteu, no sé què”. Des del principi hem rebut molt bon feedback de la gent que ens escoltava i l’únic que ens quedava era que la música s’expandís, més enllà dels coneguts dels coneguts. Ha crescut molt, això. Però sempre dic que és com un fill, que si tu el veus créixer cada dia no te n’adones massa. Potser si no el veiessis durant dos mesos i el tornessis a veure, diries “ostres, què ha passat aquí?”. 

X: Hem vist un creixement molt progressiu i estem molt contents, la veritat.

Què aporta The Tyets al panorama musical català actual?

X: Aporta frescura, en el sentit que no és el mateix que fa molta altra gent. Aquest toc d’originalitat que no és aquest dancehall tapero que està fent gairebé tothom ara mateix. El que comentàvem abans de l’estil que et deixa una mica bocabadat, en el sentit que mai saps què et trobaràs quan traiem un tema nou, doncs aquest efecte. 

Com veieu el futur del grup?

X: Esperem que no ens confinin una altra vegada perquè això seria una gran putada. Que no ens cancel·lin el que tenim ara i que l’any que ve puguem estirar tot aquest estiu que no hem tingut enguany. 

Quan tindrem nova música vostra?

O: Estem preparant el disc i hem de treure un parell de singles abans. 

X: Al setembre o octubre, suposo. 

O: També com anem veient sobre la marxa. 

“Mai saps què et trobaràs quan traiem un tema nou”

És moment de posar-vos davant del mirall. Un somni complert?

X: Tocar a les Santes.

Un somni per complir?

X: Tocar en un festi guapo, rotllo el Primavera Sound. 

O: També, just li hem dit a la nostra mànager, que volem anar a Canàries, volem anar a Tenerife o així a tocar.

La por més gran? 

O: Que se’ns espatllin els autotunes al concert, que ja ens va passar un cop i la vam liar. 

Un record d’infantesa?

X: Baixar amb patinet per anar junts a classe de música, arribar tard i que ens fessin fora i anar al despatx de la directora, perquè la liàvem molt nosaltres de petits.

El títol de la vostra vida si fos un llibre?

X: “El viatge del Jotes”, perquè la meva vida ha estat com un viatge. 

O: El meu, “Me la suda”.

Quina pregunta no us han fet mai? 

X: Si ens agrada el Jazz.

I què respondríeu? 

X: Que sí.

Acabem amb el paraula a paraula. Trapetón. 

“Trapetón ton ton ton ton”, perquè és un tema nou que hem fet.

Mataró.

Ens ve al cap una paraulota i Argentona.

Catalunya.

Visca.

Confinament.

Merda.

Menorca.

Sant Joan.

Tinc una casa.

Que no té piscina. 

X: Estava pensant alguna cosa més original, però... 

Bad Bunny.

Bad Bunny Baby!

The Tyets. 

Skrrrrrrrrrr!