Com se li ha de dir al ‘botellón’ ara que no se’n poden fer?
Per Pere Mercader
Publicat el 31 d’octubre 2020

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha declarat la guerra als botellots. Però què són els botellots? Suposem que el conseller parla del que popularment es coneix com a botellón, una paraula que acostuma a ser un maldecap per a qui ha d’utilitzar-la en entorns mitjanament seriosos. L’Empar Moliner, no sabem si seriosament o no, en diria ampollot.

Obrim una mica l’angle de visió. Com es diria en anglès? Segons Wikipedia, botellón es diu botellón, també en la llengua de Shakespeare. Atents a la definició. Estem parlant d’una spanish activity, que s’origina als anys 80 a Andalusia. El Diari de Barcelona parla amb alguns dels lingüistes més importants del país, hagin participat, o no, en aquest esport de risc tan perseguit.

Pau Vidal: "Botellón"

Filòleg, traductor i escriptor. Mots encreuats, lingüista de guàrdia al Llenguado de TV3 i col·laborador a les ràdios.

El lingüista Pau Vidal és del parer de mantenir la forma botellón, catalanitzant la pronúncia quan sigui necessari. “Hi ha alguns mots d’origen estranger que és bo que conservin en la forma el rastre d’allà on han sortit perquè designen realitats pròpies” del lloc del qual provenen. Vidal posa d’exemple la paraula iceberg: no tenim una paraula pròpia “perquè aquí no en tenim”. El mateix passa amb kamikaze, perquè el seu significat està estretament vinculat al seu origen japonès. El botellón “és un entreteniment molt castellà”. Propi de grups que es reuneixen “en colles nombroses per fotre brams” com a manifestacions d’amistat.

Màrius Serra: "Mam en grup"

Escriptor, periodista i traductor. El Déu dels mots encreuats. Membre de l’IEC.

Per Màrius Serra buscar una forma pròpia “és de mal fer” perquè sembla que s’està imposant utilitzar directament la forma castellana. Per Serra, la paraula ampollot, que es va utilitzar fa anys “per fer conya sexual” no té un ús real, més enllà de l’ús que en puguin fer amants de la broma com Empar Moliner. Altres opcions com garrafada o garrafot “no estan malament”, però difícilment guanyaran a botellón. L’escriptor proposa, si es volgués una alternativa catalana, “no buscar un sinònim d'ampolla” i crear un nou concepte d’arrel, com mam en grup, festes de borratxera o fer un beure.

Marius Serra, després d'haver vist "negre sobre blanc" el seu "mam en grup" en aquest diari, ha pensat en el poc apropiat “farinetes de fer nones” que Jaume Fuster utilitzava per fer referència a la cocaïna. Serra rectifica i la seva proposta definitiva és mamada. L'escriptor ha piulat la nova proposta i una professora (@alallunna) ha afirmat que quan explica als seus alumnes que "una mamada és l'acció de beure o de beure a morro", segons el diccionari, ells comencen "a utilitzar-la compulsivament per ser irreverents".

Jordi Badia: "Entrompada"

Lingüista a VilaWeb.

Jordi Badia i el seu diari opten per la paraula entrompada. En el cas de les paraules que provenen del castellà, VilaWeb busca si el concepte té una “denominació pròpia” o si cal inventar-se una paraula “que el pugui entendre tothom i pugui arrelar”. Badia explica que en català ja existeix la paraula entrompar-se, i d’aquí en deriva entrompada. VilaWeb fa més d’una dècada que utilitza aquest mot.

Ernest Rusinés: “Botelló”

Cap d'assessorament lingüístic de la CCMA i director de l'ésAdir.

Ernest Rusines explica que fins fa un mes i poc, TV3 i Catalunya Ràdio feien servir la paraula directament en castellà. En el cas que fos en escrit, entre cometes, com ja fan en altres termes castellans. Com que torna a ser una paraula molt habitual als mitjans en els últims mesos, “es va decidir revisar com s’havia de dir”. Ara mateix s’opta per a una petita catalanització, utilitzant la paraula botelló. El lingüista argumenta aquesta decisió a partir del seu plural, “últimament molt utilitzat”, que “de natural es catalanitza per economia del llenguatge”. I del botellons, s’arriba al botelló, com passa amb humans i humà. Rusinés troba altres solucions “impostades”, ja que botellón és un terme molt estès i “hem de fer servir una llengua natural”.

Magí Camps: "Botellot o garrafot"

Filòleg i periodista. Lingüista de La Vanguardia.

Per Magí Camps, té “mala traducció”, ja que botellón és la que fan servir els joves. Alguns mitjans han proposat posar-la en cursiva, a La Vanguardia han optat per botellot, “pel context s’entén bé i s’assembla força a l’original”. Camps afegeix l’opció garrafot, feta per l’escriptor Julià Guillemon, ja que fa referència al “licor de garrafa, al més econòmic”. Camps opina que, sense context, aquesta opció no s’entendria. El lingüista de La Vanguardia apunta que caldria que “els nanos que en fan en diguin garrafot o botellot” perquè alguna d’aquestes possibilitats quedés fixada.

Gabriel Bibiloni: "Botellada"

Lingüista professor de la Universitat de les Illes Balears.

Gabriel Bibiloni no creu en una “solució única”. Com Vidal, veuria apropiat utilitzar la paraula castellana botellón, ja que “és un fenomen típicament espanyol”. Compara aquesta manera d’adaptar la paraula amb el que es fa amb altres hispanismes que designen elements “pròpiament espanyols” com sangria, gaspatxo, torero o corrida. L’altre opció seria crear una “forma catalana”. Ja fa anys, el lingüista balear va proposar botellada, seguint el model de mocadorada o calçotada. Bibiloni apunta que “ha tingut una certa acceptació” i està en contra de “calcs mal formats” com botellot.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —