Els agrupaments i esplais de tot Catalunya han vist interrompuda la preparació de les activitats d'estiu d'enguany. El 17 de maig, els representants de les principals entitats i federacions de l'Associacionisme Educatiu convocaven una roda de premsa per explicar que els campaments de més de 8.000 infants i joves estaven en perill a causa d'una nova normativa de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

La Generalitat de Catalunya, a dos mesos de començar la campanya d'estiu, va comunicar a més de 500 esplais i caus la impossibilitat de dur a terme aquestes activitats per manca d'autorització de la mateixa agència per risc d'inundabilitat en aquells terrenys a menys de 100 metres de la llera dels rius, rieres, torrents, etcètera, o en una zona inundable on les federacions asseguren que "ja directament no hi fan activitat".

En total, més de 200 reserves de terreny d'acampada es van veure anul·lades, posant en risc la supervivència dels campaments de les entitats afectades. Per aquest motiu, l'associacionisme educatiu feia una crida a la mobilització l'1 de juny.

Dues setmanes després de la convocatòria, esplais i caus se sumen aquest dissabte en una jornada reivindicativa, ocupant els carrers per fer activitats amb infants i joves al matí i protestant en una manifestació unitària a la tarda a plaça Tetuan, amb la convicció de visibilitzar les traves que, any rere any, dificulten la supervivència de les seves entitats.

Rebre la notícia a dos mesos de marxar

"Vam rebre un correu dient que per un canvi de normativa de l'ACA ens havíem quedat sense terrenys, no se'ns va explicar res més", comença Nicol Perdomo, monitora de l'Esplai Turons, una entitat membre d'Esplac, l'associació d'esplais laica de Catalunya. "Nosaltres havíem reservat els terrenys l'octubre de 2023, quasi un any abans de l'activitat d'estiu, i de cop ens trobàvem que a dos mesos vista havíem de trobar un altre espai que complís les mateixes condicions que necessitem".

Aquest no és l'únic cas, altres entitats com l'Agrupament Escolta del Pi de les Corts també s'han vist afectades. N'Íker Pérez, cap d'aquest cau pertanyent a l'associació Escoltes Catalans, explica que el terreny amb què comptaven, també quedava afectat pel canvi de normativa a l'estar a  menys de 100 metres d'un riu. "Tot això ho hem anat sabent a través de les nostres federacions, perquè des de l'administració no se'ns han donat ni explicacions ni solucions", valora.

Ara bé, la falta de permisos no només ha afectat aquelles entitats que s'han quedat sense terreny. Com explicaven els representants de les principals federacions de l'Associacionisme Educatiu en la roda de premsa del 17 de maig, en la reubicació de les activitats afectades no només "s'han de canviar forçosament projectes pedagògics que s'han treballat durant tot l'any" o "la zona prevista d'estada", sinó també cal ajuntar-se en alguns casos amb grups d'altres terrenys. Per aquest motiu, alçaven la xifra d'afectats per aquesta nova mesura, de forma directa o indirecta, a 12.000 infants i joves.

Entre aquests afectats "indirectes" hi ha l'Agrupament Escolta i Guia Mossèn Puig i Moliner. "Hem tingut molta sort, cap dels nostres terrenys està afectat", diu en Pau Sales, cap d'aquest cau membre de l'associació educativa Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. "Els nostres terrenys tenen capacitat per fins a 150 persones, per tant, també tenim la sort de poder donar un cop de mà a entitats que s'han quedat sense", explica content, malgrat que això els afecti a l'activitat.

I ara què?

Arran de la notícia, les xarxes de terrenys i les federacions han fet arribar algunes alternatives als caus i esplais afectats. Aquesta gestió ha estat exitosa en alguns casos com en el cas de l'esplai Xiroc, també membre d'Esplac, tal com detalla una de les seves monitores, la Laia Pardo: "La xarxa de terrenys ens va oferir reubicar-nos en un terreny que ja havíem estat abans, per tant, coneixem la zona".

En molts altres casos, però, les alternatives no han estat suficients com ha passat a entitats com el Pi de les Corts o l'Esplai Turons. Ara bé, en alguns casos, a causa del poc marge de temps, han hagut d'adaptar-se a les opcions ofertes encara que aquestes no s'adaptessin del tot a les seves necessitats.

Des de l'Esplai 05, membre del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC), la Clàudia Patllé raona que van decidir buscar-se ells directament les solucions, sense esperar al que els pugues oferir la xarxa de terrenys o la federació. "No podíem estar esperant. Els busos, el lloc on comprar... tot va molt lligat a on tinguis el terreny així que vam decidir anar a l'opció segura i tirar pel nostre compte", argumenta la monitora.

D'altres entitats com l'Esplai Cepitu de Terrassa, membre del Moviment d'Esplais del Vallès (MEV), que ja havien estat afectats per altres mesures els estius anteriors, han optat directament per marxar de Catalunya i fer els campaments a Andorra o França. "Aquest any ens avancem als esdeveniments i farem les rutes a fora", exposa l'Elisabet Comas, monitora de l'entitat.

Quatre estius atípics: "Els últims quatre anys els campaments han estat penjant d'un fil"

Aquest no és el primer estiu que l'Associacionisme Educatiu es topa amb traves per les activitats d'estiu. Els darrers dos anys el Pla Alfa, el procediment operatiu de prevenció i control d'activitats de risc davant les situacions de perill d'incendi forestal, que comporta la realització de determinades actuacions preventives segons el nivell que es trobi cada zona; ja va deixar a alguns campaments sense permís de foc (impossibilitant que poguéssin cuinar als seus terrenys), sense possibilitat de fer rutes i excursions, o inclús sense poder marxar de campaments.

Però no només això, la pandèmia de la Covid-19 també va comportar complicacions importants a esplais i caus, obligant-los a fer activitats telemàtiques durant el curs i a modificar substancialment el seu model de campaments per adaptar-lo a la normativa. De fet, la falta d'ajuts, la incertesa i el menysteniment de la tasca d'aquestes entitats durant aquell periode va ser una de les reivindicacions més notòries del lleure educatiu d'aquells anys.

"El que xoca és que els últims dos anys quasi no marxem de campaments per risc d'incendis i ara de cop el problema és l'aigua, no? Quan no és una cosa és l'altra i ara seran les dues, segurament, perquè sobre molts terrenys tindrem el risc d'inundació i el risc d'incendi", considera en Pau Sales. "Caps i monitors estem desgastats perquè cada any ens trobem amb més complicacions", assenyala.

"La Covid, el Pla Alfa... ens han afectat de ple i han deixat els últims quatre campaments penjant d'un fil", valora Laia Pardo. "Per nosaltres totes aquestes traves burocràtiques i administratives van vinculades a un menysteniment sistemàtic de la nostra tasca educativa", afegeix la monitora.

L'Associacionisme Educatiu planta cara

"Des del lleure diem que prou, estem farts de tantes dificultats amb els permisos, de no tenir locals dignes, d'inclús de repressió policial, com vam veure amb l'esplai del pi", respon contundent l'Íker Pérez quan se'l pregunta pels motius darrere la mobilització d'avui.

"Nosaltres som els primers que volem fer uns campaments segurs", explica per la seva banda en Pau Sales. "Però el que no pot fer l'administració és dir-nos això a dos mesos de marxar i esperar que ens espavilem. La tasca que fem és voluntària, perquè fermament hi creiem, però és que cada vegada hi ha més dificultats per tirar-la endavant".

El reclam de caus i esplais ja no se centra només en els permisos dels terrenys, sinó que va més enllà: "Totes les entitats tenim l'obligació de sortir al carrer perquè potser aquest any no estem afectats, però sempre s'obliden de nosaltres i hem de deixar clar que estem aquí i que estem farts de ser sempre l'últim esglaó", conclou Nicol Perdomo.