Avui comencen les Festes de la Mercè de Barcelona i d'entre els grups que actuen aquesta nit a la Platja del Bogatell hi són els germans Serrasolsas, membres Ginestà que pujaran a l'escenari a les 22.30h. En Pau (1994) i la Júlia (1998) ens reben a la llibreria Laie amb un somriure d'orella a orella. Desprenen entusiasme, alegria i sense dubte, amor per la música.

Estan a punt d'acabar la gira del disc Suposo que l'amor és això. Pararan uns mesos per reposar i tornaran a inicis de l'any vinent amb el quart disc de la banda, amb què, segons expliquen, s'han ficat en "històries una mica trambòliques i estranyes".

Falten poques hores pel concert d'aquesta nit a la Platja del Bogatell. Com esteu?

Júlia Serrasolsas (J): Amb una mica de nervis.

Pau Serrasolsas (P): Jo vaig anar a dormir ahir amb 38 de febre pels nervis. Per petar, estava fet caldo.

J: És que hem acabat de gravar el disc. Ha sigut una setmana intensa, però no hi ha millor manera de tancar-la que a Barcelona. Amb moltes ganes de veure el Bogatell ple.

Què suposa fer un concert de tal magnitud a Barcelona, a la vostra ciutat?

J: Saps què em passa? Que soc molt de Sant Andreu... Però sí, és la festa més important!

P: És l'escenari més gros al qual es pot tocar. Vindran tots els amics i la nostra mare, que fa moltíssima il·lusió que pugui viure el concert des del backstage, des de dins.


Pau i Júlia Serrasolsas durant l'entrevista / Ana Rubió Jiménez

Feu el concert poc després d'haver tret dos singles, Em bategues i De tot el món. Com ha reaccionat el públic quan les heu actuat?

P: Increïble. Crec que la gent les estava esperant. Són dues cançons que en directe funcionen súperbé. La penya les canta, salta, i tenim moltes ganes de veure avui la reacció de la Platja del Bogatell perquè són una manera d'ensenyar el que serà en definitiva el disc següent.

Em bategues ha anat acompanyat d'un videoclip on veiem un Marc Giró amb una faceta de ballarí que no coneixíem. Com va anar això?

J: Quan ens vam plantejar el videoclip volíem que anés relacionat amb la cardiologia, els metges, la fonendoscòpia... Necessitàvem una figura masculina i adulta i que no fos actor per treure'l del seu lloc. Van sortir alguns personatges: el Quim Masferrer, el Marc de Com si fos ahir, el Merlí...

P: Per casualitat, el nostre mànager ens va dir que havia treballat amb en Giró per un esdeveniment del Col·legi de Metges i en tenia el contacte. Ens va dir que li agradava molt, vam quedar amb ell, ens vam conèixer i el rodatge també va ser molt fàcil.

Em bategues descriu la sensació física d'un enamorament i com estimar algú et fa fusionar amb aquella persona. Com va sorgir la idea d'aquesta cançó?

P: És la primera vegada que treballem des d'aquí. Volíem jugar amb la metàfora que simplement t'enamores i emocional i físicament, sense voler, et fiques dins de la pell de l'altre i compartiu alguna cosa més que una rutina i un dia a dia.

"Saps què em passa? Que soc molt de Sant Andreu... Però sí, és la festa més important"

Júlia Serrasolsas 

En canvi, De tot el món és l'agraïment de compartir la vida amb algú. A qui va dedicada?

P: Als nostres fans, a la gent que ens ve a veure als concerts, els que ens escolten... "Que el que més m'agrada és que també hi visquis tu" és per a ells.

Uns fans que d'aquí a poc tindran un altre disc... Hi ha data?

P: El començament de l'any que ve. Ja tenim la data de la presentació del disc, que serà el 12 d'abril, dins del marc del Festival Cruïlla Primavera, a la sala Paral·lel 62. Les entrades estan a la venda des d'ahir i esperem que la gent les compri i que vingui perquè crec que serà una cosa molt especial. Seran concerts molt especials.


"Volíem jugar amb la metàfora que simplement t'enamores i emocional i físicament, sense voler, et fiques dins de la pell de l'altre" / Ana Rubió Jiménez

Com i on us heu inspirat per fer-lo?

P: Fa molt temps que vam començar el disc. Quan vam acabar l'anterior, ja vaig començar a escriure el següent i vam fer una cançó darrere l'altra. Des de fa dos anys, puc dedicar-me només a això i llavors em llevo i m'hi poso. Es compon a casa. Amb una guitarra i un mòbil gravant.

Com us repartiu les tasques de producció?

J: Ell fa la música i jo li dic "que guai, esta xulíssim" i anem a cantar-ho (riu).

P: També anem a l'estudi, i allà hi som tots i tothom diu una mica la seva. Aquest ha sigut el disc més compartit.

J: A mi això m'agrada molt. Crec que amb el temps també estic trobant l'espai per proposar.

"Em bategues és com un regal que li pots fer a la teva parella"

Júlia Serrasolsas 

S'ha fet una mica d'stalkeig abans de l'entrevista i veia que tu Pau ets més actiu a Twitter que la Júlia...

P: Ella fa retuits de Ginestà només.

J: I de la feina. És que no sé qui ser a Twitter. Jo tinc el meu personatge de ser una cantant, el de ser tècnica de projectes i currar per ajuntaments i el de la tia jove que fa bromes i no em sé trobar ja. I em callo i ja està...

Fa uns dies, Pau, deies a Twitter que portes fatal descriure segons què perquè les èpoques boniques s'acaben. Però, tot i això, la cançó ha de sortir igual i l'has de cantar un parell d'anys com a mínim. Com gestiones això?

P: Ho gestiono. T'ho menges. Mai m'he penedit d'haver escrit una cançó. Quan comença la gira va malament, evidentment, però t'hi vas acostumant i hi ha dies que potser no et pots permetre aquella sensació i poses el pilot automàtic i ja està. Però hi ha dies que són molt intensos i es canta a ple pulmó i s'escapa la llàgrima i ja està perquè et transportes al moment en què vas fer allò.

Creieu que la vostra música us ha ajudat a superar certs dols o ha acabat sent a vegades una arma de doble fil?

P: Jo estic en contra d'aquestes frases.

J: No és la teva teràpia, no?

P: No és la meva teràpia, és una feina i al final molts cops perquè una cançó sigui bona t'has de recrear en la merda. No és el que va bé. Fer cançons cura? Cura la teràpia.

Us heu plantejat escriure temes fora de l'àmbit amorós o seria trencar massa la línia editorial?

P: Ho farem, ho farem. Hi ha moltes cançons. Un 40% de cançons del pròxim disc no són d'amor. Tocava jugar una mica també a ficar-nos en històries una mica trambòliques i estranyes. Hem jugat a fer coses estranyes. Hi ha cançons de tot també, parlem del procés creatiu, per exemple, una cosa que no havíem fet mai.

"Tocava jugar a ficar-nos en històries una mica trambòliques i estranyes"

Pau Serrasolsas 

Quin paper juga l'amor en el vostre dia a dia?

J: Un paper molt important. És que som persones molt romàntiques. No només en les relacions sinó en com vivim, com ens relacionem amb el món, amb els amics, amb la vida. Crec que l'amor romàntic no ocupa el 100% de la nostra vida, però és un lloc molt maco on estar. Jo m'hi sento molt còmoda, amb l'amor.

P: Jo depenc de l'època. Hi ha pujades i baixades, com tot a la vida. Hi ha moments que estàs més disposat a donar i rebre.

Sentiu fomo quan acabeu la gira i esteu una temporada sense fer concerts?

P: Ara al novembre pararem i crec que ens toca un descans perquè és que aquests dos anys han sigut un sense parar. Ens toca uns mesos de posar-ho tot a lloc també a nivell mental i acabar de polir coses i d'estar convençuts que el que anem a fer l'any que ve serà espectacular.

J: També penso que mai es descansa del tot. És el que diu el Pau: acabes una etapa que és la de la gira, però a vegades estàs fent les dues coses, gira i disc. En aquesta època de tardor i hivern estarem en un escenari, però estarem amagats preparant la següent gira, en un escenari sense públic. Són etapes. Descansar està molt bé per al cap.

"En aquesta època de tardor i hivern estarem en un escenari, però estarem amagats preparant la següent gira, en un escenari sense públic" / Ana Rubió Jiménez

Com porteu la fama i l'exposició mediàtica?

P: La gent sempre ens tracta molt bé i crec que nosaltres també donem la sensació que no som altius, que se'ns pot parlar de tu a tu i que som persones supernormals. Excepte per aquesta cosa que la gent et coneix, no afecta en res més. De fet, a Sant Andreu et diria que és el lloc de la vida on he viscut on menys gent m'ha dit 'hola' perquè som d'allà, de sempre.

J: Potser si visquéssim a Gràcia o si sortíssim més del barri, perquè també és veritat que no sortim gaire del barri, ens exposaríem a més situacions...

P: De festa, sol passar de festa. Apolo és un lloc on no s'ha d'anar tant.

Quin paper juga el barri de Sant Andreu en les vostres vides i carrera?

J: Ets diferent com a persona en funció d'on hagis nascut, perquè al final els carrers, la gent, el comerç, l'educació de l'escola pública on hagis anat, és diferent en cada barri. Crec que ens ha marcat molt com a persones i ha construït la nostra identitat i es veu reflectit en les lletres. És una identitat transversal.

P: Em dona tranquil·litat sortir al carrer i saber que estic a casa meva, al meu barri.

A nivell polític, sempre sou reivindicatius i us hem vist en actes polítics de la CUP. Com d'important és per a vosaltres el posicionament polític?

J: Nosaltres venim del moviment de base. Tenia un paper més important quan érem militants, picant pedra, però crec que sempre hi és. Sempre ens hi trobaran. Potser no estem a totes les manis, però si un col·lega té un judici, estarem allà.

P: Per les causes justes sempre hi som.

"Crec que ens toca un descans perquè és que aquests dos anys han sigut un sense parar"

Pau Serrasolsas 

Podeu separar el grup de la vostra relació de germans?

J: Jo crec que no ho separem perquè tampoc és un 'agobio'. Potser ara ho hem separat una mica més perquè ja no vivim junts. Llavors sí.

P: Sí, aquests dies que ha sigut estar en contacte tota l'estona per qualsevol cosa, hem de publicar coses, hem de fer el Tik Tok, el Reels... Potser necessitem vacances també.

Què heu conegut l'un de l'altre a través de Ginestà?

J: He conegut un artista de la parra, un lletrista increïble, una persona que estant jodido, s'ha pujat a un escenari i ha cantat. Ai, em poso a plorar! És molt heavy, un artista.

P: I jo crec que he conegut una referent per la nostra generació, per la gent que puja, és una persona que arriba a l'escenari i explica les coses i transmet una energia, que la gent li estarà agraïda tota la vida.

J: Ai, que maco. Gràcies!

@diaridebarcelona Les preguntes ràpides del Diari de Barcelona a @GINESTÀ 🥳🎤 #Ginestà #LaMercè23 #música ♬ original sound - diaridebarcelona